Santa Maria de la Tossa de Montbui: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula patrimoni cultural
{{Església
| nom = Santa Maria de la Tossa de Montbui
| imatge = Montbui, Santa Maria de la Tossa-PM 40247.jpg
| mapa_lloc = Espanya Catalunya
| peu = Vista dels absis de l'església
| mapa_peu = Localització a Catalunya
| comarca = Anoia
| lat_dec = 41.555240
| municipi = Santa Margarida de Montbui
| long_dec = 1.580391
| localitzacio= Tossa de Montbui
| coord_par = region:ES-CT_type:landmark
| coordenades = {{coord|41|33|18.84|N|1|34|50.22|E|display=inline,title}}
| lloc = La Tossa de Montbui. [[Santa Margarida de Montbui]] (Anoia)
| altitud = 609
| construït = X-XI, XVI
| construccio = segle X
| estilarquitectura = [[Preromànic]], romànic
| documentatdesignació1 = [[972]]IPA
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=6028 6028]
| començament = [[960]]
| consagració = [[1035]]
| acabament = [[1034]]
| diocesi = [[bisbat de Vic|Vic]], arxiprestat Anoia-Segarra
| categoria = [[Església (arquitectura)|Església]]
| festivitat =
| arquitecte =
| arquitectes =
| llargaria = 20
| amplaria = 8
| material =
| estat d'ús = Restaurat
| img_alçat =
| img_planta =
| intervencio1 = Remodelació de la porta<br />Construcció del campanar i la sagristia
| intervencio1_any = [[segle XVI]]
| intervencio2 = Restauració
| intervencio2_any = [[1954]]-[[1964]]
}}
'''Santa Maria de la Tossa de Montbui''' és una església [[Art preromànic a Catalunya|preromànica]] construïda a finals del [[segle X]] situada al recinte del [[Castell de Montbui (Santa Margarida de Montbui)|castell de Montbui]] a la [[Tossa de Montbui|Tossa]], una muntanya del terme municipal de [[Santa Margarida de Montbui]]. És una obra inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].
 
==Història Descripció ==
El terme del [[Castell de Montbui (Santa Margarida de Montbui)|castell de Montbui]] ja és citat des de l'any [[936]], amb els primers períodes de repoblament a la frontera entre el que serà després la [[Catalunya Vella]] i la [[Catalunya Nova]].
 
L'església de la Tossa no va ser citada fins a l'època del bisbe Fruià, quan el comte [[Borrel II]] atorgà el terme de Montbui al [[bisbat de Vic]]. El bisbe va promoure la construcció del castell i de l'església que s'inicia el [[960]], però les incursions sarraïnes i unes fortes sequeres de finals del segle X van interrompre la construcció, que quedà abandonada.
 
A inicis del [[segle XI]] el [[abat Oliba|bisbe Oliba]] cedeix les terres i l'obligació de repoblament al levita [[Guillem de Mediona]], qui reprèn les obres de l'església i restaura el castell. L'església va ser finalitzada l'any [[1034]] i posteriorment consagrada el [[1035]] pel mateix bisbe Oliba.
 
Durant aquest període l'església consta com a parroquial, i queden com a sufragànies seves les esglésies de [[Santa Margarida (Montbui)|Santa Coloma]] (actualment Santa Margarida) i [[Santa Anna del Saió|Sant Pere]] (actualment Santa Anna del Saió). L'any [[1614]] l'església de Santa Coloma, al poble de Montbui, va ser enderrocada i es va edificar un nou temple parroquial, Santa Margarida. Des d'aquell moment l'església de Santa Maria de la Tossa va passar a ser sufragània de l'església de Santa Margarida fins al [[1828]], quan va ser declarada com a [[santuari]].
 
Malgrat les mutilacions sofertes, un dels primers a veure la vàlua de l'església fou mossèn [[Amadeu Amenós i Roca|Amadeu Amenós]].<ref name="BisbalMiret">Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, ''Diccionari Biogràfic d'Igualadins'', pàg. 23-24, ISBN 8423202461</ref> Entre [[1954]] i [[1964]] l'església va ser restaurada, i el [[1955]] es creà el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que s'encarregà de mantenir el conjunt.
 
==Arquitectura==
[[Fitxer:Catalunya en Miniatura-Església i Castell de Santa Maria de la Tossa.JPG|thumb|180px|left|Maqueta a [[Catalunya en Miniatura]] del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria.]]
Obra del segle X, renovada cap el 1032. Té elements pre-romànics i romànics. Tres naus pre-romàniques de sis tramades, voltes en lleuger arc de ferradura, forma que es repeteix en les arcades que reposen les naus, les quals arcades descansen sobre curtes i massisses columnes amb àbac i capitells desproveïts de tota ornamentació. Aquesta primitiva església, per influència del bisbe Oliba, va ésser allargada amb el presbiteri i tres àbsides, aquestes amb arcuacions i bandes llombardes i una finestra al mig. Exteriorment té la forma rectangular amb coberta a dues aigües. Corona el mur de ponent un campanar d'espadanya de doble arcada. El portal, encarat a migdia, és d'arc rodó i adovellat, construït al S.XVI.<ref name="patmapa"/> L'altar és presidit per una imatge romànica de [[Mare de Déu de Gràcia]] que data del [[segle XIII]].
L'església és de planta [[basílica|basilical]] formada per tres naus acabades a llevant amb tres [[absis]] semicirculars. Les [[volta|voltes]] són irregulars i oscil·len des de l'[[arc escarser]] fins a l'[[arc ultrapassat]], amb un [[arc de mig punt]] a la zona intermèdia. La coberta és de doble vessant acabada amb llosa de pedra.
 
== Història ==
La capçalera de les naus està tancada per tres absis semicirculars posteriors de decoració [[llombard]]a. En la seva cara exterior cada absis està decorat amb un [[fris]] de dobles [[arcuació|arcuacions]] cegues entre lesenes, aquestes són dobles en tots els compartiments, excepte en l'espai central on són triples.
El terme del [[Castell de Montbui (Santa Margarida de Montbui)|castell de Montbui]] ja és citat des de l'any [[936]], amb els primers períodes de repoblament a la frontera entre el que serà després la [[Catalunya Vella]] i la [[Catalunya Nova]].{{CN}} L'any 987 el bisbe Froià, al mateix temps que erigia la torre del castell, va construir al costat una sòlida església que, contra el corrent de l'època que les cobria amb encavallades de fusta, la va cloure amb voltes a fi d'evitar la destrucció en les freqüents invasions de sarrains. Després d'uns anys d'abandonament, va ésser acabada cap el 1032 per l'impuls del [[abat Oliba|bisbe Oliba]], en el procés de repoblació de la comarca. Sembla acabada, aquesta reconstrucció, l'any 1035.<ref name="patmapa"/>
 
A finals del segle XVI s'afegí la capella del cantó nord, dedicada a la Verge del Roser, per part de la família Vilaseca, com a panteó familiar. Fou parròquia activa fins que al 1614 la parroquialitat fou traslladada a Santa Margarida i restà com a sufragània seva. Al 1828 perdé aquesta categoria i restà com a ermita. L'any 1954 el C.E.C.I. i el Servei de Restauració de la Diputació van procedir a la seva restauració.<ref name="patmapa"/> Malgrat les mutilacions sofertes, un dels primers a veure la vàlua de l'església fou mossèn [[Amadeu Amenós i Roca|Amadeu Amenós]].<ref name="BisbalMiret">Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, ''Diccionari Biogràfic d'Igualadins'', pàg. 23-24, ISBN 8423202461</ref> Entre [[1954]] i [[1964]] l'església va ser restaurada, i el [[1955]] es creà el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que s'encarregà de mantenir el conjunt.
La separació entre les naus es realitza mitjançant sis [[arcada|arcades]], quatre perfilades amb arcs de mig punt recolzades sobre [[columna|columnes]] de base circular. Les altres dues es resolen amb arcs de ferradura, que assenten sobre pilars quadrangulars.
 
L'edifici conserva una finestra en creu a la façana oest. També n'hi ha nou de doble esqueixada acabades en arc de mig punt: quadre al mur sud, dues al mur nord i una central a cada absis.
 
L'església ha sofert diverses actuacions al llarg dels segles. La porta d'accés va ser reformada al [[segle XVI]], així mateix es va edificar el [[campanar de paret]] de la façana de ponent compost per dues obertures, i la [[sagristia]] situada al mur de migdia.
 
L'altar és presidit per una imatge romànica de [[Mare de Déu de Gràcia]] que data del [[segle XIII]].
 
== Galeria ==
<gallery>
File:P1090598.JPG|El campanar d'espadanya
Linha 64 ⟶ 33:
File:P1090593.JPG|Tres absis semicirculars de l'església
</gallery>
==Bibliografia==
 
== Referències ==
{{Ref-llibre |cognom=Victori i Aguilera |nom=Francsec |títol=La Tossa de Montbui: història i llegenda |editorial=CECI - Patronat de la Tossa de Montbui |lloc=Igualada |data=1974}}
{{referències|refs=
<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_6028 | títol=Santa Maria de la Tossa | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=27 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
}}
 
==Bibliografia==
{{Ref-llibre |cognom=Puigferrat i Oliva |nom=Carles |cognom2=Junyent i Maydeu |nom2=Francesc |capítol=Santa Maria de la Tossa de Montbui |editor=Pladevall i Font, Antoni |títol=Catalunya romànica |any=1992 (reimpr. 2004) |editorial=Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |pàgines=pàg. 508-511 |isbn=848519456X}}
*{{Ref-llibre |cognom=Victori i Aguilera |nom=Francsec |títol=La Tossa de Montbui: història i llegenda |editorial=CECI - Patronat de la Tossa de Montbui |lloc=Igualada |data=1974}}
 
*{{Ref-llibre |cognom=Puigferrat i Oliva |nom=Carles |cognom2=Junyent i Maydeu |nom2=Francesc |capítol=Santa Maria de la Tossa de Montbui |editor=Pladevall i Font, Antoni |títol=Catalunya romànica |any=1992 (reimpr. 2004) |editorial=Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |pàgines=pàg. 508-511 |isbn=848519456X}}
*{{ref-web |url=http://www.mariateresafiga.cat/index-esglesies.html |títol=Ermita de Santa Maria |consulta=24 desembre 2009 |cognom=Figa |nom=Maria Teresa |obra=Esglésies de Catalunya |data=28 octubre 2008}}
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==
Linha 79 ⟶ 48:
* {{GEC|0059253}}
 
|[[Categoria:Edificis municipi =de Santa Margarida de Montbui]]
[[Categoria:Esglésies de l'Anoia]]
[[Categoria:Patrimoni monumental de Santa Margarida de Montbui]]