Falangisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Retoco el format, trec enllaços trencats i un a una pagina d'actualitat i sense interes d'informació general sobre el tema.
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Nacionalsindicalisme''', també denominat '''falangisme''', és un corrent ideològic obrerista nascuda en [[1931]] a [[Espanya]] (encara que aplicable en altres països) basat, segons els seus propugnants, en un profund sentiment nacional i revolucionari, amb un especial accent en les idees de [[pàtria]] i justícia social. El seu origen té lloc en l'àmbit de les [[Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista]] (JONS), moviment ideològic format per la unió del grup reunit entorn del setmanari "La Conquista del Estado", liderat per [[Ramiro Ledesma Ramos]] i les [[Juntas Castellanas de Actuación Hispánica]] d'[[Onésimo Redondo Ortega]]. Després de la fusió de les JONS amb la [[Falange Española]] de [[José Antonio Primo de Rivera]], té lloc el seu desenvolupament ple.
 
== HistoriaHistòria ==
La gènesi d'aquest moviment té lloc en els anys previs a la [[Guerra Civil Espanyola]], en un clima de màxima tensió i [[polarització política]], en el qual les baralles rondaires entre ultraesquerrans i ultradrectansultradretans estan gairebé a l'ordre del dia. És durant aquest període quan es dóna forma a la doctrina nacional-sindicalista, i es propaga per diferents punts d'Espanya mitjançant discursos de José Antonio i de nombrosos falangistes més. Coherentment amb la seva filosofia, es creen diversos sindicats, entre ells el SEU ([[Sindicato Español Universitario]]) o la CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista), que es diluirien després de la victòria dels nacionals en la [[Guerra Civil Espanyola]] fins a la mort de [[Francisco Franco]] en [[1975]]. En aquest període la [[Falange Española de las JONS]] s'enfronta freqüentment amb les esquerres, a les quals no els agrada al considerar-la competidora en el plànol de la revolució social i amb la dreta liberal, a la qual no agrada el seu afany "revolucionari" i la recerca de [[justícia social]].
 
Com a conseqüència d'aquest enfrontament i després de l'intent d'assassinat del catedràtic de Dret [[Luis Jiménez de Asúa|Jiménez de Asúa]], portat a terme pels seus propis alumnes, s'implica als estudiants del SEU decretant-se la il·legalitat de la Falange i els seus dirigents, entre ells Primo de Rivera, van ser empresonats el [[14 de març]] de [[1936]] pel govern del [[Front Popular]]. Posteriorment el Tribunal Suprem va declarar la legalitat de FE de les JONS, encara que el Govern mai va respectar aquesta sentència. Una vegada produïda la revolta el [[18 de juliol]] de [[1936]], José Antonio intentarà mantenir l'autonomia del Moviment nacional-sindicalista davant les dretes i recordarà als seus seguidors que el seu objectiu és dur a la pràctica el programa falangista, encara que des de la presó els seus intents resulten infructuosos, sucumbint el nacional-sindicalisme en la marea de la guerra civil.