Josep Dencàs i Puigdollers: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Durant la Generalitat republicana: enllaç intern correcte
Línia 22:
Tanmateix, des de la primavera de 1931 havia organitzat i presidit les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català ([[Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya|JEREC]]), que aviat es van convertir en un veritable grup de pressió sobre ERC, obertament discrepants amb [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]] i el grup de ''[[L'Opinió]]'', crítics amb els [[Escamots d'Estat Català|escamots de les JEREC]] que havia promogut Dencàs. Els esamots utilitzaven una estètica i un comportament paramilitar<ref name=":0" /> amb paral·lelismes al nacionalisme feixista emergent a altres llocs d'Europa, característiques que comportaren que els seus crítics el titllessin de "''feixista''". Les accions dels escamots de les JERC van incloure reventar vagues obreres, el boicot d'actes dels partits rivals o l'[[Assalt al setmanari El Be Negre|assalt]] a la revista satírica ''[[El Be Negre]]'' que els havia criticat<ref name=":0" />.
 
Mort [[Macià]], al gener de 1934 el Parlament proclama [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]] com a President de la Generalitat i, amb els escamots ja disolts per la polèmica que havien provocat, renova a Josep Dencàs en el càrrec de Conseller de Sanitat alhora que, per la greu malaltia de [[Joan Selves i Carner|Joan Selves]] que n'era titular, el fa responsable també de la de Governació de la qual passarà a ser titular el 28 de juny de 1934 degut a la mort de Selves<ref name=":0" />. Sent conseller de Governació promou, conjuntament amb el cap dels Serveis d'Ordre, [[Miquel Badia i Capell|Miquel Badia]], una política de xoc amb la [[CNT-FAI|CNT]] que llavors era el sindicat egemònic; recuperant també les milícies armades i desarmant els [[Sometent a Catalunya#El_Sometent_al_segle_XX|sometents]]<ref name=":0" />. Fou un dels màxims promotors dels [[Fets del sis d'octubre|fets del 6 d'octubre]] de 1934 (proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola). Tot i això, fou l'únic membre del govern que va aconseguir defugir la presó, escapant del Palau de la Generalitat pel clavagueram i exiliant-se a França<ref name=":0" />, actitud que el convertí en blanc de moltes crítiques, inclosa la del President Lluís Companys, que no li tornà a confiar la conselleria amb el restabliment de la Generalitat el 1936.
 
==Exili durant la Guerra Civil==