Joves Turcs: diferència entre les revisions

{{Polisèmia|Joves otomans|el moviment del segle XIX}}

Els '''Joves Turcs''' van ser un partit polític nacionalista revolucionari i reformador otomà, conegut oficialment sota el nom de Comité Unió i Progrés ('''CUP''') [en turc ''Ittihat ve Terakki Cemiyeti''], els caps del qual van menar una rebel·lió contra el soldà [[Abdülhamid II]] (deposat i exiliat l'any [[1909]]).

 

== Gènesi i objectiu del moviment ==

El '''CUP''' tenia com a primer objectiu restaurar la Constitució otomana de [[1876]]. El moviment estava constituït principalment per turcs, però es va aliar amb partits nacionalistes reformistes d'altres pobles otomans com el [[Dashnak]] armeni. Després s'hi va girar en contra quan va promoure la constitució d'un Estat turc homogeni des d'un punt de vista religiós. Arran d'això es va produir la deportació dels armenis l'any 1915, fets que constitueixen la base dels esdeveniments qualificats de [[Genocidi Armeni]] per la diàspora armènia, en el curs del qual altres minories també van ser objecte de massacres, els grecs i els nestorians sobretot. El "CUP" va dirigir diverses vegades el govern de l’[[Imperi otomà]] entre 1908 i la fi de la [[Primera Guerra Mundial]] l'any 1918.

 

 

== Fundació==

La Societat Otomana de la Llibertat (Othmanli Hurriyet Djemiyyeti) es va fundar a [[Salònica]] el a finals de l'estiu de 1906 inspirada en els Joves Otomans, molts dels quals vivien a l'exili. Al fundar-se estava constituïda per deu membres numerats de l'1 al 10 segons l'edat; va tenir un comitè central de 5 membres: Bursal Tahir (nº 1 o el de més edat), Mehmed Talar, Rahmi (Evranos), Midhat Shükrü (Bleda) i Ismail Djanbulat. Dels cinc només un era militar (Ismail Djabulat) però aviat, amb l'entrada de nous membres, els militars van adquirir un gran pes. Oficials com [[Enver Paixà]] i altres van crear seccions a diversos llocs de Rumèlia. El [[1907]] la secció de Salònica va contactar amb els Joves Otomans (o Joves Turcs) de l'exili, i el setembre els dos grups van decidir la fusió amb el nom de Ittihad we Terakki, encara que foren coneguts com a Joves Turcs. El juliol de [[1908]] la constitució fou restablerta i el seu principal objectiu s'havia complert però l'Imperi otomà s'enfonsa als [[Balcans]], i [[Àustria-Hongria]] s'aprofita de la desorganització creada a l'Imperi per annexar-se [[Bòsnia-Herzegovina]] el [[7 d'octubre]] de [[1908]]. La CUP va restar una organització clandestina amb centre a Salònica i només uns quants líders exposaven les seves idees públicament, amb delegacions al sultà, a les ambaixades, etc. En les eleccions foren elegits una majoria de persones properes al CUP que es va decidir que ferien una acció conjunta sota el nom de Ittihad we Terakki Firklassi (Partit de la Unió i del Progrés), però el CUP restava secret.

 

==Poder compartit==

La contrarevolució del [[13 d'abril]] de [[1909]] fou aplanada al cap de poc dies per tropes que van venir de Salònica ([[24 d'abril]]). En endavant, amb la majoria dels escons a l'assemblea i el soldà Abdülhamid II deposat i substituït pel seu germà [[Mehmet V]] (1909-1918) sense cap poder real, el CUP va decidir participar directament al poder mitjançant subsecretaris d'estat nomenats entre els seus diputats, però el projecte fou refusat pel parlament i llavors foren nomenats (maig) dos ministres del CUP, Djawid i Talat, a Finances i Interior, i el poder va passar a mans de tres homes, Ismail Enver (Enver Paixà), Talat Paixà i Cemal Paixà, que formaven el triumvirat que tenia el poder efectiu. Una nova oposició entre gent que havia donat suport al Comitè es va formar amb el nom de Hurriyet we itilaf Firkasi. Davant aquesta amenaça el CUP va fer dissoldre la cambra ([[15 de gener]] de [[1912]]) i va manipular les eleccions per obtenir una victòria aclaparadora. L'oposició va adoptar mètodes extraparlamentaris i un grup d'oficials lliberals va provocar la caiguda del gabinet de Said Pasha que tenia el suport del CUP.

 

 

==Partit únic ==

El govern CUP aleshores és dirigit pel ministre de l'interior i gran visir (primer ministre) [[Talat Paixà]] (1874-1921). Treballen amb ell, el ministre de la guerra Ismail Enver ([[Enver Paixà]]) (1881-1922) i el ministre de la marina [[Cemal Paixà]] (1872–1922). Turquia va participar en la [[I Guerra Mundial]]. Les derrotes a la guerra van portar a un congrés l'[[1 d'octubre]] de [[1918]] que es va haver de retardar per l'armistici búlgar de [[30 de setembre]] de [[1918]] i finalment va començar l'[[1 de novembre]] de [[1918]] després de signar l'[[armistici de Mudros]] el dia anterior. Al matí els principals caps van estar presents però a la tarda ja havien fugit. Ismail Djanbulat va restar al front per dissoldre el partit que fou reconstruït sota el nom de Tedjeddüd Firkasi, Partit de la Renovació.

 

 

[[Categoria:Partits polítics de Turquia]]