|
'''Giges''' (grec antic: Γύγης),<ref>Γύγης ὁ Λυδός, gen.: Γύγου τοῦ Λυδοῦ. El nom comú ὁ γύγης -ου designava l'ocell ''Botaurus stellaris'', el [[bitó comú]].</ref>, fill d'en Dàsquil, fou el primer rei de [[Regne de Lídia|Lídia]] de la dinastia dels [[Mèrmnades]], que va succeir-hi la dinastia dels [[Heraclides]]. Li va succeir son fill [[Ardis I]].
== El mite segons l'Heròdot ==
[[Fitxer:Etty-Candaules King of Lydia Shews his Wife to Gyges.JPG|thumb|dreta|250px|''Candaules, darrer rei heraclida de Lídia fa mirar la seva dona, la reina Ròdope, al Giges quan s'és despullada per anar a dormir'' per [[William Etty]]. El quadre il·lustra la versió de l'Heròdot del mite d'en Giges. El tema també ha estat pintat, entre d'altres, per [[Jean-Léon Gérôme]] i [[Dono Dossi]].]]
Segons l'Heròdot,<ref>Heròdot: ''Història''. Volum I. Introducció, text grec revisat, traducció i notes d'en Manuel Balasch. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2000, pàgs. 50-55.</ref>, en Giges era llancer (‘αἰχμοφόρος’), membre de la guàrdia personal (del rei [[Candaules]]. Segons l'Heròdot, va accedir al tron per usurpació després de matar el rei [[Candaules]], fill d'en Mirsos, anomenat [[Mírsil]] (‘Mirset’) pels grecs, un descentent de l'[[Hèracles]]. El motiu, segons l'Heròdot, fou el següent: el rei Candaules s'era enamorat de la seva pròpia dona, la reina [[Ròdope]]. En el seu enamorament va descriure al Giges la bellesa de la seva dona en termes plens d'exaltació. En Giges, membre de la seva guàrdia personal, per pudor no en va voler saber res; en Candaules, aleshores, per demostrar-li que el que deia era cert, va obligar en Giges a observar la seva dona d'amagat mentre es despullava. La dona del rei Candaules, tanmateix, va reconèixer en Giges quan aquest ja abandonava la seva cambra i l'endemà el va forçar, ja que l'havia vista tota nua, a matar el rei (i casar-se amb ella) o, altrament, el faria matar a mans dels seus servents d'ella. En Giges va triar viure i el tron de Lídia. El dret a detenir el poder, amb el qual s'aturaria la guerra civil desfermada a la mort del rei Candaules entre els seus partidaris i el de l'usurpador Giges, fou confirmat per una sentència de l'oracle de [[Delfos]], de manera que, de llavors ençà, en Giges també fou reconegut com a rei legítim pels partidaris del rei assassinat. En agraïment a l'oracle de Delfos per haver-lo confirmat com a rei dels lidis, en Giges va fer al santuaris grans donacions d'ex-vots. Aquestes [[presentalla|presentalles]] es van dipositar al tresor dels corintis i van rebre el nom de [[gigades]] (grec antic: ὁ Γυγάδας [χρυσός], gen.: τοῦ Γυγάδα [χρυσοῦ]).<ref>“No es pot pas dubtar que els mèrmnades atenyeren la tirania desposseint-ne els heraclides. Giges, convertit en tirà, envià a Delfos un gran nombre d'ex-vots. La major part dels d'argent que hi ha a Delfos són donatius d'ell, però a més a més dels d'argent en dedicà una quantitat incalculable d'or, dipositats al tresor dels corintis, encara que no exactament en aquest tresor, sinó en el de Cípsel, fill d'Eeció. De manera que aquest Giges fou el primer bàrbar de qui tenim notícia que consagrés ex-vots a Delfos, això després de Midas, fill de Gòrdias. Perquè és veritat que també Midas trameté ex-vots, concretament un tron reial en què s'asseia, en un lloc eminent, quan feia justícia. Aquest tron és veritablement digne d'ésser vist, i es troba en el mateix lloc on hi ha els craters de Giges. L'or i l'argent que Giges dedicà, els de Delfos els anomenen segons el nom del donant, és a dir, ''gigades'' („Ὁ δὲ χρυσὸς οὗτος καὶ ὁ ἄργυρος, τὸν ὁ Γύγης ἀνέθηκε, ὑπὸ Δελφῶν καλέεται Γυγάδας ἐπὶ τοῦ ἀναθέντος ἐπωνυμίην“)”` - Heròdot: ''Història''. Volum I. Introducció, text grec revisat, traducció i notes d'en Manuel Balasch. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2000, pàg. 54.</ref>. En Giges va guerrejar contra les veïnes ciutats de [[Milet]], [[Esmirna]], [[Colofó]] i [[Magnèsia del Meandre|Magnèsia]]. L'Heròdot, igual que l'Homer, també coneix el [[Llac Gigeic]] o [[Llac d'en Giges]] i els túmuls funeraris dels reis lidis situats a les seves ribes; en aquesta necròpoli també hi va haver el mausoleu del rei Giges. Segons l'[[Heròdot]] en Giges hauria regnat sobre Lídia 38 anys (vers 716 aC a 678 aC). La riquesa d'en Giges va esdevenir proverbial.
|
