Berlín Occidental: diferència entre les revisions

'''Berlín OestOccidental''' o '''Berlín Occidentalde l'Oest''' és la part de [[Berlín]] que el 1945, després de la [[Segona Guerra Mundial]], va quedar sota control dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]]: els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord|Regne Unit]] i [[França]]. [[Berlín EstOriental]], en canvi, va quedar sota el control de la [[URSS|Unió Soviètica]].<ref>{{GEC|0223709|Berlín Occidental}}</ref>

La denominació oficial segons la [[Alemanya Occidental|República Federal d'Alemanya]] (RFA) era ''Berlin (West)'', és a dir, Berlín (Oest), tot i que col·loquialment se l'anomenava ''West-Berlin'' (Berlín de l'Oest). Per contra, a la [[República Democràtica d'Alemanya]] (RDA) la denominació oficial era ''Selbständige politische Einheit Westberlin'' (unitat política autònoma de Berlín occidental), abreujat ''Westberlin'' (Berlín occidental). A l'època de la [[Guerra freda]], doncs, es podia determinar l'origen o la filiació política d'un text només per la manera d'escriure el nom de la ciutat.

La denominació de l'RDA intentava, en primer lloc, transmetre la idea que Berlín de l'Oest era un territori geogràficament autònom; d'altra banda, però, procurava que Berlín de l'Est, anomenat ''Berlin, Hauptstadt der DDR'' (Berlín, capital de l'RDA), no fos considerada com una simple ''meitat'' d'alguna cosa, sinó com una [[ciutat]] en si mateixa creada a partir de la partició definitiva de Berlín.

== EstatusEstatut legal ==

Les [[llei social|lleis]] aprovades pel [[Bundestag]] o Parlament de l'RFA no podien tenir aplicació a Berlín de l'Oest, sinó que abans s'havien de tornar a aprovar al ''Berliner Abgeordnetenhaus'' (actualment, el [[Parlament]] regional de Berlín) i només llavors tenien efecte a la ciutat. A més a més, els diputats berlinesos al Bundestag no tenien vot, sinó només un caràcter consultiu, i no eren escollits directament per l'[[democràcia|electorat]], sinó que eren designats pel ''Abgeordnetenhaus''. Tot i això, sí que tenien dret de vot a l'[[Assemblea federal d'Alemanya|Assemblea federal]].

En altres qüestions, com ara la gestió dels [[aeroport]]s comercials de Berlín OestOccidental, ni tan sols l'el [[alcaldeburgmestre]] era rellevant, ja que molts d'aquests assumptes eren gestionats directament per l'administració aliada.

Tot i que Berlín de l'Oest era una entitat separada de Berlín de l'Est a partir de 1949, durant més d'una dècada va haver-hi llibertat de moviments entre tots dos sectors, i Berlín seguia funcionant ''de facto'' com una única ciutat. La [[Metro de Berlín|xarxa de metro]], reconstruïda després de la guerra, abastava ambdues zones conjuntament. Molta gent vivia en una part de la ciutat i, per exemple, treballava a l'altra o hi tenia la família.

A mesura que la Guerra freda s'intensificava, molts berlinesos orientals van començar a traslladar-se a l'oest. Les autoritats soviètiques van decidir tancar les [[frontera|fronteres]], fet que es coneix com a [[Bloqueig de Berlín]]. Tot i que al principi la lliure circulació de persones es va mantenir, la de mercaderies no, i els aliats van haver d'organitzar un [[Pont aeri de Berlín|pont aeri]], que va acabar amb la reobertura de la frontera també per a productes i mercaderies. Finalment, totes dues parts de la ciutat van quedar físicament separades per la construcció del [[Mur de Berlín]] el [[13 d'agost]] de [[1961]]. Als ciutadans occidentals se'ls va garantir la possibilitat de viatjar cap a l'RFA per aire i mitjançant autobusos i trens específics.

El [[26 de juny]] de [[1963]], el president dels EUAEstats Units d'Amèrica [[John Fitzgerald Kennedy|John F. Kennedy]] va visitar Berlín OestOccidental, on va fer un discurs en què pronuncià la famosa frase "[[Ich bin ein Berliner]]". L'any [[1987]], el president [[Ronald Reagan]], davant la [[Porta de Brandenburg]], va llançar un repte al president de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)]]: "«Secretari General [[Mikhaïl Gorbatxov|Gorbatxov]], si voleu la pau, si voleu prosperitat per a l'URSS i l'[[Europa de l'Est]], si voleu la llibertat: Veniu a aquesta porta! Sr. Gorbatxov, obriu aquesta porta! Sr. Gorbatxov, enderroqueu aquest mur!"».

El [[9 de novembre]] de [[1989]] el mur fou obert i les dues ciutats van tornar a estar juntes físicament, però encara no legalment. Després del [[Tractat Dos Més Quatre]], signat per les dues Alemanyes i les quatre potències aliades, es va obrir el camí cap a la [[Reunificació alemanya|reunificació]] i cap a la fi de l'ocupació occidental de Berlín de l'Oest. El [[3 d'octubre]] de [[1990]], Berlínambdues Oest i Berlín Estparts es van unir en un únic municipi, que a més va passar a formar un [[Estat federat alemany|landestat alemany]]. Així, Berlín Oest i Berlín Est han deixat, formalment, d'existir.

== Districtes de Berlín de l'Oest ==

[[Fitxer:Germany divided Berlin West district names.png|thumb|300px|Districtes de Berlín OestOccidental]]

Berlín OestOccidental era dividit en tres sectors, cadascun sota la tutela d'un dels Aliatsaliats occidentals:

{{ORDENA:Berlin OestOccidental}} <!--ORDENA generat per bot-->