|
[[Fitxer:Wien NHM Venus von Willendorf.jpg|thumb|250px|[[Venus de Willendorf]]]]
aque os fffffffff
Les '''venus prehistòriques''' són figures estatuetes femenines d'[[ivori]], [[pedra]] o [[terracota]] (segurament també potser de fusta, però s'haurien perdut) [[prehistòriques]], habituals en les societats [[paleolítiques]] especialment en el [[Paleolític Superior]]. Hi ha bibliografies on es parla d'elles com de ''venus paleolítiques'' però el fet és que algunes d'elles, com la [[venus de Gavà]] pertanyen al període [[neolític]]. Les venus paleolítiques constitueixen la principal categoria d'[[art mobiliari]], superant el centenar d'exemplars, en el cas de les figures de ple volum, i els dos centenars si s'inclouen representacions parietals.
==Història==
El primer descobriment va ser la Venus de Brassempouy, el 1893, per Édouard Piette. Quatre anys més tard, [[Salomó Reinach]] donava a conèixer les estàtues d'[[esteatita]] de les coves de Grimaldi. El 1908 va ser exhumada la famosíssima [[Venus de Willendorf]], en un camp de loess de la vall del Danubi, a [[Àustria]]. Aquesta escultura, que s'ha convertit en una icona, anunciava el domini de les cultures femenines que s'estenien des dels Pirineus fins a les planes siberianes del [[llac Baikal]].
La majoria d'aquestes venus procedeixen dels períodes [[aurinyacià]] o [[gravetià]] del [[paleolític superior]] [[Europa|europeu]], tot i que també s'ha aplicat a figures semblants d'altres èpoques i cultures (com les venus de la cultura neolítica de [[cultura Valdivia|Valdivia]], a l'actual [[Equador]] o la molt més antiga [[Venus de Berejat Ram]]). Igual que en molts artefactes semblants, és difícil determinar el seu significat cultural exacte, però és possible que es tractés d'amulets de [[fertilitat]], seguretat i [[èxit]] o potser de representacions de [[deessa|deesses]]. Van ser batejades amb el nom de Venus en estendre la noció que constituïen un ideal de bellesa prehistòric, i, encara que la idea ha estat rebutjada, la denominació de Venus persisteix.
==Descripció==
s 25 centímetres, aproximadament.
La figura femenina pot ser relativament detallada o molt esquemàtica, però en general tenen els atributs sexuals molt marcats i sovint en estat de [[gestació]] quedant clarament destacats els [[mamella|pits]], els [[maluc]]s i els òrgans [[genitals]]. Però així com això també és comú els seus demas parts del cos apareguin desdibuixades: els [[braç|braços]] són molt petits, els [[Peu (anatomia)|peus]] amb prou feines es veuen i la [[cara]], que sol en general ser inexistent. Aquestes escultures tenen grandàries modestes, fins diminuts, oscil·lant entre els 4 i els 25 centímetres, aproximadament.
<gallery mode="packed-hover">
== Interpretació ==
Quant a la interpretació, l'alta proporció de figures femenines en l'art moble del [[Paleolític Superior]] és suficient per admetre l'important paper de la dona en aquelles societats prehistòriques. Sabem que no eren objectes amb una utilitat pràctica productiva; també sabem que han aparegut en llocs d'habitació i no en llocs i enterrament. Podria ser que estiguessin a la vista de qualsevol, no sent, doncs, amulets recòndits o secrets (el que explicaria la seva enorme difusió geogràfica). No obstant això, poc més es pot dir. Totes les teories sobre la ''Gran Deessa Mare'', la ''deessa de la fecunditat'' o els ''cànons de bellesa'' són meres especulacions que no arriben, si més no si pot ser formulades com autèntiques [[hipòtesi (mètode científic) | hipòtesis]] científiques, ja que no hi ha manera d'establir procediments de contrastació, ni trobar proves científiques, etc.
Les venus trobades en llocs com Willendorf, coronaven amuntegaments, potser altars. A Gagarino ([[Rússia]]) set venus van aparèixer repartides a l'interior d'una cabana de forma oval de més de cinc metres de llarg, com amulets [[apotropaic]]s per a cada un dels ocupants del lloc. Cas semblant és el de Mal'ta ([[llac Baikal]]), però en aquest cas les cabanes només tenien figuretes a la part esquerra de la barraca. No se'n poden citar gaires exemples més, ja que moltes d'aquestes estatuetes van ser descobertes quan les tècniques arqueològiques eren molt rudimentàries, encara que podem testificar que apareixen tant en assentaments a l'aire lliure com en cova.
Sabem, però, que tant la [[Venus de Willendorf]] com la de [[venus de Laussel | Laussel]] estan pintades amb [[hematita | ocre vermell]]; aquesta última apareix associada a una altra que sembla la seva imatge especular i a un home amb trets itifàlics. Aquesta associació d'home/dona + bisó sembla corroborar les interpretacions binàries de [[André Leroi-Gourhan]].
==Venus notables ==
|
