Immunoglobulina A: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[File:Iga secretora localització.jpg|frame|278x278px|La localització de la IgA secretora al cos humà]]La '''immunoglobulina A''' ('''IgA''') és la classe predominant d'[[anticòs]] en les secrecions seromucoses de l'organisme tals com [[saliva]], [[llàgrima|llàgrimes]], calostre i secrecions respiratòries, gastrointestinals i genitourinàries. En [[sang]], es troba com una [[molècula]] monomètrica, però en mucoses es troben en forma dimèrica ('''IgA secretora'''). La seva funció principal és identificar als [[antigen|antígen]]s i impedir que es localitzin en les mucoses.
Hi ha dues subclasses de IgA: IgA<sub>1</sub> i IgA<sub>2</sub>, que es poden presentar en forma monomèrica (sang) o en forma dimèrica (IgA secretora de les mucoses). Aquesta immunoglobulina pot portar unit un component secretori que li dóna unes propietats característiques, com per exemple la protecció davant dels enzims proteolítics.
Linha 6 ⟶ 5:
En els sèrums, la IgA monomèrica es troba en dues formes isotípiques: la IgA<sub>1</sub> (90%) i la IgA<sub>2</sub> (10%), les quals poden formar dímers. Aquests s’estabilitzen per ponts disulfur entre l’extrem C-terminal format per 18 aminoàcids d’una cadena pesada amb la cadena J.
En canvi, en les mucoses de secreció, el percentatge d'aquests dos [[isotip|isotips]] varia: la IgA1 es troba
Tot i que les dues subclasses estan formades per N-oligosacàrids, s'observen algunes diferències pel que fa a la seva estructura.
Linha 23 ⟶ 22:
* '''Fragment Fc:''' Conté 4 dominis constants a les cadenes pesants. Gràcies a aquests dominis, la IgA es pot unir a diversos receptors.
* '''Fragment Fab: '''Conté 2 dominis variables i dos constants, cada un distribuït de manera que en té un a la cadena pesant i l’altre a la lleugera. Gràcies a aquests dominis variables, té lloc la unió a l’antigen.
=== Comparació estructural entre IgA1 i IgA2 <ref>{{Ref-web|url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1149552/?page=1|títol = The structure and function of human IgA|consulta = 19-10-2014|llengua = anglès|editor = |data = 21-10-2014|nom = Michael A.|cognom = Kerr}}</ref> ===
Linha 29 ⟶ 27:
En la IgA1, aquesta regió està formada per 23 residus i té cinc llocs de [[glicosilació]]; i la distància des del centre fins als dos fragments Fab és de 16,9 nm. En canvi, la IgA2 està formada per deu residus, no té cap lloc de glicosilació i la distància des del centre a les dues regions Fab és de 8,2 nm.
A causa d'aquesta determinada estructura, les seves característiques varien. La IgA1 és més extensa, proporciona un major abast antigènic i és molt més flexible mentre que la IgA2 és
==== N-glicosilació ====
Linha 95 ⟶ 93:
La IgA és la principal immunoglobulina de les secrecions. L’anticòs (que es transformarà en IgA secretora) és sintetitzat localment per cèl·lules plasmàtiques que es troben en determinades glàndules (salival, lacrimal i mamària) i en les mucoses que tenen contacte amb el medi extern, tot i que una petita part és sintetitzada als vasos sanguinis. Un cop sintetizada, la IgA secretora dimèrica (IgA)<sub>2</sub> entra a l’espai cel·lular interepitelial creuant la [[membrana basal]]. Dins d'aquesta, hi ha dues maneres per fer que el component secretori (CS) s’uneixi a la immunoglobulina i aquesta adquireixi algunes propietats particulars, com per exemple, una gran resistència a l’acció [[proteases]]:
# El component secretori abans s’ha compactat a l’[[aparell de Golgi]] i ha estat segregat dins la membrana basal. Un cop la (IgA)2 ha entrat a l’espai cel·lular interepitelial i s'ha unit al CS, el complex format pel CS i la (IgA)<sub>2</sub> entren per [[pinocitosi]] a la cèl·lula epitelial. Després d’entrar-hi, són secretats al lumen intestinal, on realitzarà la seva funció.
# Hi ha estudis que confirmen
[[File:IGA SECRETORA......FOTO.jpg|centre|409x409px|IgA secretora|thumb]]
== Patologies ==
| |||