Ceratina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 33:
Al cos humà, la presència de la queratina és molt important a l’[[epidermis]]. Això és el que els garanteix una pell imperbeable als mamífers. Efectivament, moltes de les proprietats de la pell resulten de l’expressió de la queratina. Té la funció de protegir les cèl.lules contra els estressos mecànics i pot actuar també com a plataforma senyalitzadora.''' '''Així doncs existeix un estret lligam entre la plasticitat dels filaments de queratina i la fisiologia de l’epidermis.
Hi ha principalment quatre formes de la queratina a l’[[epidermis]] humà que són les de massa molecular 50, 56.5, 58, i la 65-67 kD que poden ser dividides en dues subfamilies: l’[[àcid|àcida]] i la bàsica. Les [[proteïnes]] de cada subfamilia han d’unirse a una proteïna de l’altra subfamilia per poder constituir filaments<ref>{{Ref-publicació|cognom = Eichner|nom = R|article = The role of keratin subfamilies and keratin pairs in the formation of human epidermal intermediate filaments.|publicació = |url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2422179|data = 1986|pàgines = }}</ref>. Diverses observacions per microscopia electrònica de queratina dels grups àcids i bàsics ens han mostrat que dins de cada subfamilia la queratina forma estructures diferents oligomèriques però que els dímers de queratina i els assemblaments més importants d’aquestes proteïnes només es formen quan es combinen elements de les dues families. Així doncs tant sols són necessaries dues proteïnes de queratina de cada subfamilia i el seu assemblament per la formació de dímers de queratina<ref>{{Ref-web|url = http://www.uniprot.org/uniprot/Q9BYQ7|títol = Keratin-associated protein 4-1|consulta = |llengua = anglès|editor = |data = }}</ref>.
== Estructura ==
La queratina és una proteïna en [[Estructura secundària de les proteïnes|estructura secundària]]. La seva forma en tres dimensions és el resultat del plegament de l'[[Estructura primària de les proteïnes|estructura primària]] original sobre si mateixa fins a adquirir la forma en espiral d'una proteïna en hèlix alfa per acció de [[pont d'hidrogen|ponts d'hidrogen]] i forces hidrofòbiques existents entre els [[aminoàcid]]s que la conformen. Aquesta estructura confereix la duresa característica de la proteïna.
Linha 50 ⟶ 51:
Pel que fa als extrems de les queratines hi ha el domini del cap (N-terminal) i el de la cua (C-terminal). Aquests tres grans dominis (cap, part central i cua) estan dividits en subdominis, que vénen donats per la seqüència d’aminoàcids de la queratina particular i determinaran la seva funció.
[[File:Queratina.jpg|thumb|546x546px|Nivells estructurals de la queratina]]
El domini del cap de la queratina té una estructura helicoïdal, no-globular, i una cadena d’entre 50 i 100 [[aminoàcids]] de llargada, i tindrà sempre una càrrega neta positiva. Depenent de les propietats dels aminoàcids que el conformin, el cap de la molècula interaccionarà d’una manera o altra amb altres queratines o molècules. Per exemple, en el cas de les cèl·lules epitelials queratinitzades (com serien les del cuir cabellut), el domini del cap té moltes [[Cisteïna|cisteïnes]] que formen [[Pont disulfur|ponts disulfur]] amb altres queratines.
La cua de les queratines té una estructura globular no-helicoïdal i està dividida en subdominis depenent del tipus de molècula. Les queratines bàsiques tenen tres subdominis anomenats H2, V2 i E2. D’altra banda, les àcides només tenen dos subdominis: V2 i E2. El domini de la cua acostuma a estar implicat en la formació dels filaments de queratina, encara que no sempre és així.<ref>{{Ref-web|url = http://proteopedia.org/wiki/index.php/Keratin|títol = Proteopedia|consulta = |llengua = Anglès|editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2736122/|títol = National Center of Biotechnology Information|consulta = |llengua = Anglès|editor = |data = }}</ref>
== Síntesis ==
La queratina és sintetitzada principalment pels queratinòcits,les cèl·lules epitelials més abundants. La cadena polipeptídica (d’uns 300 aminoàcids aproximadament) està caracteritzada per tenir abundant cisteïna que permet que entre elles facin ponts disulfur el que atorga a l’estructura una rigidesa elevada. Un cop la proteïna s'ha sintetitzat, els [[monòmers]] de queratina s’uneixen entre sí per formar dímers unint-se una subunitat àcida amb una bàsica, així la [[macromolècula]] tindrà la mateixa proporció de subunitats bàsiques i àcides. Aquests dímers s’uniran i formaran tetràmers, multitud dels quals formaran un protofilament.
| |||