Prostaglandina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 10:
== Història ==
Les prostaglandines van ser descobertes al 1930 per dos ginecòlegs nord-americans (Kurgrok i Lieb), que van observar que secrecions de les glàndules genitals de mamífers induïen contracció i relaxació en preparacions de múscul llis aïllat, en concret d’úter humà.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Mendoza Patiño|nom = Nicandro|títol = Farmacología médica|url = http://books.google.es/books?id=EUBNE4Y0v9sC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=true|edició = |llengua = Castellà|data = 2008|editorial = Editorial Médica Panamericana S.A.|lloc = Madrid, Espanya|pàgines = 388-389|isbn = 978-968-7988-44-3}}</ref>
[[Ulf Svante von Euler]], al 1935, va aïllar el compost responsable a partir del líquid seminal i el va identificar com un àcid liposoluble, que va denominar prostaglandina (del grec ''prostates'' i el llatí ''glandula''), ja que considerava que aquesta substància es trobava únicament a la [[pròstata]]. Més tard es va demostrar que les prostaglandines són secretades per molts altres teixits, on desenvolupen diverses funcions.[[File:Uff von Euler.jpg|thumb|Doctor Ulf von Euler a l'Institut Karolinska, abril 1971.]]Degut a la Segona Guerra Mundial, no va haver més avanços en aquest camp fins al 1969, quan E. J. Corey va portar a terme les primeres síntesis totals de prostaglandines F2α i E2. Per aquest treball va guanyar el Premi Japó al 1989. Des de llavors, l’interès científic per aquestes molècules ha anat en augment i s’ha trobat relació amb moltes funcions de l’organisme.▼
▲[[Ulf Svante von Euler]], al 1935, va aïllar el compost responsable a partir del líquid seminal i el va identificar com un àcid liposoluble, que va denominar prostaglandina (del grec ''prostates'' i el llatí ''glandula''), ja que considerava que aquesta substància es trobava únicament a la [[pròstata]]. Més tard es va demostrar que les prostaglandines són secretades per molts altres teixits, on desenvolupen diverses funcions.
Poc després, al 1970, Sultan Karim va ser el primer en utilitzar les prostaglandines per la inducció satisfactòria del part. Des de llavors, nombrosos informes han confirmat l'èxit dels resultats en la inducció del part en pacients amb cèrvix immadur.
| |||