Turó de Monterols: diferència entre les revisions

El [[Barcelonès]] presenta geomorfològicament dues grans unitats: el [[Pla de Barcelona]] i la [[Serra de Collserola]]. La zona que ens ocupa pertany a la segona. Collserola, tram de la [[Serralada Litoral Catalana|Serralada Litoral]], apareix com un horst format per materials granítics i esquistosos. El seu vessant marítim davalla molt més suaument que el vessant septentrional o vallesà, que ho fa amb certa brusquedat. Pel sud-est descendeix fins a arribar a la successió de serrats disposats en línia paral·lela a la carena principal. Aquests serrats són: El [[Turó de la Peira]], el de la [[Turó de la Rovira (Barcelona)|Rovira]], conegut des de la fil·loxera com a Muntanya Pelada; el [[Turó del Carmel]] o d’en Móra, anteriorment anomenat de l’Argentera; el d’en Falcó, el del [[Putxet]], que abans sembla que era anomenat Puig d’Aguarn, i el de Monterols. Aquests turons tenen una composició, en general, anàloga a la de la Serralada. En concret, es tracta de [[Llicorella|llicorelles]] [[Silurià|silurianes]] assentades en un basament granític. La socolada emergeix sovint i aleshores apareixen les clapes de granit alterat característic de les condicions climàtiques d’aquestes latituds mediterrànies.S’hi troben també diverses mineralitzacions de poc valor industrial, sobretot galena i blenda, i alguns sectors amb el rocam metamorfosat. En alguns casos apareixen materials del triàsic inferior i, fins i tot, gresos roigs (GGCC 1982: 14).El parc ocupa una superfície de 1.94 ha i ateny una altitud de 127 m s.n.m<ref name="Carta">{{Carta Arqueològica de Barcelona|2917}}</ref>▼