Capital (economia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
articles, apostrofació i puntuació. |
||
Línia 16:
| data =
febrer de 2014}}
El '''Capital''' té un nombre de significats relacionats
*
*
*
La tercera característica no sempre l'utilitzen els [[economia|economistes]]. L'economista clàssic [[David Ricardo]] utilitzava aquesta definició per a referir-se al terme de capital fix, mentre que incloïa la matèria primera i els productes intermedis com a part d'allò que va anomenar el capital en circulació.
En [[Karl Marx]] hi afegeix una diferència;
La inversió en l'acumulació de capital en la teoria de l'[[economia]] clàssica és l'acte d'incrementar el capital. Per a invertir, els béns han de
== La Definició clàssica ==
Els béns de capital
Els béns de capital són també diferents del capital financer. Els béns de capital són objectes reals de la propietat d'entitats
L'activitat que es realitza pot ser la [[producció (economia)|producció]], el [[consum]], la [[inversió]], la constitució d'una empresa, etc. Quan aquest capital es destina a la producció, es converteix en un factor de producció. El capital es pot acumular amb el temps, i les seves tornades (renda) poden
=== El valor i la conceptualització del capital ===
La conceptualització del capital està lligada a la conceptualització del treball, ja que ambdues codepenen amb la teoria adoptada sobre el valor econòmic dels béns i, per tant, amb els mitjans per a crear-los.
En els economistes anomenats clàssics: en
La revolució marginalista en totes les seves variants
Els
Paradoxalment, la interpretació austríaca del capital acabaria, a través de les obres
La precisa definició
{{cita| El capital no és una altra cosa que la suma total dels productes intermedis que entren en vigor en les diferents fases del curs en rotonda de la producció d'un ben.}}
Després es distingirà conceptualment al capital en dos elements econòmics qualitativament diferents: el ''capital-mitjà de producció'' entès com els béns de producció, i el ''capital privat'' com a drets de propietat sobre el capital en funció d'una forma d'adquisició
=== L'interès i la productivitat del capital ===
Línia 62:
L'interès del capital és explicat per l'autor de manera diferent de la clàssica (Böhm-Bawerk, 1884), però, no obstant això, és extrapolable, ja que es basa en el préstec del capital o bé en l'avançament per part del seu propietari, sigui aquest el seu creador directe o indirecte (Böhm-Bawerk, 1896). Però més enllà de la seva pròpia definició, resumeix adequadament els significats possibles de la productivitat del capital des de la qual podria explicar-se l'interès:
{{cita| '' Així, doncs, una tesi tan senzilla aparentment com la de ''el capital és productiu'' tanca, segons hem vist, gens menys que quatre accepcions clarament diferents, que resumirem aquí per a major claredat, agrupant-les en dues parelles disjuntives de conceptes. Tenim, en efecte, que:<br><br>
* El capital pot produir mercaderies.
* Pot produir '''més mercaderies''' de les quals podrien produir-se sense ell.
* El capital pot produir '''més valor''' del que podria produir-se sense ell.
* Pot produir '''més valor del que ell mateix té'''.
[...] Què es proposa i què té necessàriament que proposar-se el problema de l'interès? Senzillament, '''investigar i exposar les causes que fan fluir cap a les mans dels capitalistes un dels braços del gran riu de béns que brolla any rere any de la producció nacional d'un poble. '''
Sobre aquestes definicions, separades o combinades, diferents autors han intentat donar les seves pròpies explicacions: ''la productivitat simple'' -d'en
Contra totes aquestes teories, en
=== La propietat i l'estructuració del capital ===
La comprensió hayekiana del capital, encara que tècnica i dirigida a entendre primer l'estructura de la producció des de cada capital particular (Hayek, 1931), entronca per l'origen de la seva anàlisi (veure [[ordre espontani]]) amb la de l'economista peruà l'[[Hernando de Soto Polar|Hernando de Soto]], pel qual la qüestió de la necessitat de la dispersió de la informació subjectiva es transforma en la productivitat mateixa de l'evolució en què les delimitacions objectives de l'assignació de la informació es concretitzen a través de la propietat al mercat, explicant així al capital en un sentit social global, reeditant la interpretació marxiana. Encara que partint de sistemes diferents al d'austríacs i neoclàssics, l'autor reelaboraria com a productiva la funció de la propietat en relació amb el capital, que en Marx només veia com a útil i fins a "productiva" per
{{cita|''Per això és crucial reconèixer els paradigmes marxistes latents i després afegir-los el que hem après al segle transcorregut des que va morir Marx. Avui podem demostrar que si ben Marx va veure clar que és possible generar una vida econòmica paral·lela als actius físics mateixos ?i que "les produccions del cervell humà apareixien com a éssers independents dotats de vida"?, no va arribar a captar del tot que la propietat formal no és un simple instrument d'apropiació sinó també un mitjà per encoratjar la creació del genuí valor addicional utilitzable. Tampoc va advertir que els mecanismes continguts en el sistema de propietat mateix són els que donen als actius i al treball invertit en ells la forma requerida per a la creació de capital. [...] En Marx va comprendre, millor que ningú en el seu temps, que en economia no hi ha major ceguesa que la de considerar als recursos exclusivament en termes de les seves propietats físiques. Ell era molt conscient que el capital era "una substància independent... en la qual els diners i les mercaderies són meres formes que assumeix i de les quals es desprèn al seu moment". Però va viure en una època en què per ventura encara era massa ràpid per veure com la propietat formal podia, mitjançant la representació, fer que aquests mateixos recursos exercissin funcions addicionals i produïssin valor excedent (plusvàlua). En conseqüència, en Marx no va advertir que pogués estar en l'interès de tots ampliar l'espectre dels beneficiaris de la propietat. [...] En Marx no va comprendre del tot que la propietat legal és el procés indispensable que fixa i desplega capital; que sense propietat formal la humanitat no pot convertir el fruit del seu treball en formes fungibles, líquides, que poden ser diferenciades, infinitament combinades, dividides i invertides per produir valor excedent. (De Soto, 2000, p. 216)''}}
La comprensió del fenomen investigat per De Soto, implica que els diners com a capital expressa en termes monetaris molt més que una quantia de treball abstracte o l'eficiència d'un negoci determinat, sinó que el preu és una destil·lació quantitativa del nivell de correcció en la distribució qualitativa de tota la producció concreta (Hayek, 1941) en un mercat
Més enllà del camí obert per De Soto per a la comprensió del capital, la problemàtica del mateix i la seva importància es reflecteix, para gairebé tots els historiadors del pensament econòmic, en la quantitat d'estudis, apologètics o crítics, clàssics o marxistes, que s'han fet sobre el mateix sense arribar, fins al moment, a una resolució definitiva
=== El Tipus de capital en el sistema clàssic ===
* [[ El Capital líquid]]: és el residu de l'actiu,
* [[ El Capital nacional]]: és la part del patrimoni nacional constituïda per béns produïts per l'home.
* [[ El Capital societari]]: és el conjunt de diners i béns materials aportats pels socis a una empresa.
* [[ El Capital públic]], oposat al privat: és el que pertany a l'Estat.
* [[El Capital privat]], oposat al públic: és el que pertany a propietaris individuals o associats pertanyents a la societat civil.
* [[ El Capital immaterial]]: és el que no es mostra com alguna cosa
* [[ El Capital de curt termini]]: és el tipus de capital
* [[ El Capital de llarg termini]]: és el tipus de capital
== La Definició
En la circulació el capital
Definint el valor com el reflex objectivat de la quantitat de treball humà abstracte invertit en una [[mercaderia]] que s'expressa en la seva cambiabilidad i.i. el seu poder social (Marx, 1857 i 1867), i la condició del qual d'existència com forma-valor és que aquesta mercaderia sigui forçosament tal per haver estat produïda en forma privada com a part d'una economia basada en l'intercanvi mercantil com és el cas de la capitalista, a diferència del que esdevindria amb les mercaderies produïdes en els ordres socials premoderns (Kicillof i Starosta, 2007),
L'anomenada [[força de treball]] seria, en el sistema marxià, l'únic element productiu convertit en mercaderia que, a diferència d'altres màquines, és capaç de crear més valor (més treball) que el valor que porta i va
És així que el capital com a procés requereix
=== Les Condicions històriques per a l'existència del capital ===
Els objectes socials del procés del capital són: el treballador propietari de la seva força de treball i el capitalista propietari dels mitjans i eines de producció, sense que cap dels dos tingui control conscient sobre el procés social general de producció, i sent condició que ni el capitalista sigui propietari de la força de treball utilitzada (ni la pròpia ni l'aliena en forma d'esclavitud), ni el treballador sigui propietari dels mitjans de producció. El treballador deu així ser [[liberalisme econòmic|lliure]] de posseir i administrar la seva pròpia força de treball, amb la qual cosa potencialment pot convertir-se en capitalista, però alhora es requereix que el mateix, pres ja com a conjunt o [[classe social|classe]], es trobi "alliberat" de posseir les eines de producció, la qual cosa succeeix gràcies al resultat social d'aquest mateix procés (Marx, 1867) que ho requereix per a la seva pròpia [[eficiència (economia)|eficiència]], o sigui, com a conseqüència d'una producció organitzada per actors socials en forma [[propietat privada|privada]] i [[llibertat econòmica|independent]] dins del context de la propietat individual enajenable o [[burgesia|burgesa]]. No obstant això, aquest procés de coerció intraeconómica, en el model de Marx, ha de començar amb una primera desposessió (extraeconòmica) perquè se{{què}} d'inici al procés d'acumulació de capital que recentment després pot retroalimentar-se (Marx, 1857). A aquesta problemàtica premissa del sistema i hipòtesi per la interpretació històrica, es denomina [[acumulació originària]].
=== Les Classes mercantils: objecte del desenvolupament del capital ===
La [[força de treball]] és la generadora del "treball socialment necessari", o temps de treball mínim per capita que en una societat es pot dedicar per a la fabricació d'una mercaderia determinada en una quantitat donada. Aquest temps es divideix en: 1) el ''treball invertit'' que és equivalent en valor a les mercaderies necessàries per al manteniment de la mateixa força de treball en tant tal
En tant el [[valor econòmic|valor]] és la representació social del treball i el [[plusvalor]] la representació social del plustrabajo, el plusvalor (o plusvàlua) possibilita que el plustreball es transformi al seu torn en el mitjà de creació de més plusvalor, que és la forma de subsistència del capitalista el qual s'apropia de la mateixa després de comprar la força de treball. I sent els diners l'expressió del valor, o sigui, del poder social portat en la mercaderia per organitzar el treball aliè inconscientment a través del mercat, els diners com a capital passa a ser el poder social plausible de ser monopolitzat d'organitzar el treball en funció de la creació de més capital, i que depèn de la competència permanent en cerca del major plusvalor per part de l'objecte humà destinat per a aquesta fi: el [[capitalista]] (Marx, 1848 i 1857).
=== La Relació entre la producció de mercaderies i el capital ===
En conjunt, tenint en compte la circulació i la producció, el capital seria el treball humà general que s'ha convertit en el subjecte del procés de vida dels éssers humans, o sigui, del procés de producció (Caligaris i Fitzsimons, 2012), i és en el significat històric d'aquest fenomen en el qual resideix la importància del [[capitalisme]]. Segons Marx, aquest ordenament [[ordre espontani|autònom]] de la voluntat humana (gairebé absent o perifèric en les relacions socials directes de les societats precapitalistes o no-mercantils), pren la forma de capital que la sotmet i la força a acumular i així revolucionar contínuament les [[forces productives]] (Marx, 1848). I això és així perquè ha de trobar-se al capdavant de tota la societat mercantil perquè pugui existir el valor-treballo com a mesura, que és el que al seu torn possibilita vincular unitats de producció privades i autònomes en el sencer procés de mercat (Marx, 1857, p. 472). D'aquesta forma [[salari|treballadors assalariats]] i [[capitalista|capitalistes]] es troben enfront de les condicions objectives de producció com un ens aliè, o sigui, com a ''capital'' (Marx, 1857, p. 473) i són al seu torn un producte necessari i inseparable del mateix:
{{cita| ''Si [...] la transformació dels diners en capital suposa un procés històric, que ha separat les condicions objectives del treball, que les ha autonomitzades contra els treballadors, d'altra banda, l'efecte del capital, una vegada que ell ja ha sorgit, i el seu procés, consisteixen a sotmetre tota la producció i a desenvolupar i estendre pertot arreu la separació entre treball i propietat, entre el treball i les condicions objectives del treball. Es veurà en el desenvolupament posterior com el capital aniquila el treball artesanal, a la petita propietat de la terra en la qual el propietari treballa, etc., i a si mateix en aquelles formes en què '''no''' apareix en oposició al treball, al ''petit capital'' i en les espècies intermèdies, híbrides, situades entre les maneres de producció antics (o les formes que aquests assumeixin com a resultat de la seva renovació sobre la base del capital) i la manera de producció clàssic, adequat, del capital mateix.
<br>[...] En el cas de l'artesania urbana, per més que estigui essencialment basada sobre l'intercanvi i la creació de valors de canvi, l'objectiu fonamental immediat d'aquesta producció és la '''subsistència com a artesà, com a mestre artesà,''' en conseqüència el valor d'ús, no el '''enriquiment''', no el '''valor de canvi com a valor de canvi'''. Per això, a tot arreu la producció està subordinada a un consum pressuposat, l'oferta està subordinada a la demanda i s'amplia només lentament.
<br><br>
'''La producció de capitalistes i treballadors assalariats és llavors un producte fonamental del procés de valorització del capital.''' L'economia usual, que només té en vista les coses produïdes, s'oblida d'això per complet. Quan en aquest procés el treball objectivat és posat al mateix temps com '''no objectivitat''' del treballador, com a objectivitat d'una subjectivitat contraposada al treballador, com a '''propietat''' d'una voluntat aliena a ell, el capital és al mateix temps necessàriament el '''capitalista ''' i la idea d'alguns socialistes que necessitem el capital, però no als capitalistes, és enterament falsa. En el concepte del capital està posat que les condicions objectives del treball ?i aquestes són el propi producte del capital? assumeixin enfront d'aquest una '''personalitat''' o, la qual cosa és el mateix, que siguin posades com a propietat d'una personalitat aliena. En el concepte del capital està contingut el capitalista. No obstant això, aquest error no és de cap manera major que el de tots els filòlegs, p. ex., que parlen de '''capital''' en l'Antiguitat, de capitalistes romans, grecs. Això és només una altra manera de dir que a Roma i Grècia el treball era '''lliure''', la qual cosa difícilment aquests senyors estarien disposats a afirmar. El que als amos de plantacions a Amèrica no només els cridem ara capitalistes, sinó que el '''siguin''', es basa en el fet que ells existeixen com una anomalia dins d'un mercat mundial basat en el treball lliure. Si es tractés de la paraula cabdal, que no apareix entre els antics, les hordes que encara vaguen amb les seves rajades per les estepes de l'Àsia septentrional serien els majors capitalistes, doncs originàriament capital significa bestiar, per la qual cosa el contracte de medianería que, per efecte de la falta de capital, és encara freqüentment celebrat en el sud de França es diu precisa i excepcionalment a '''bail de bestes a cheptel'''. Si ens aventuréssim en un mal llatí, els nostres capitalistes o '''capitals homines''' serien aquells "qui debent censum de capite".
<br><br>
En la determinació del concepte de capital es presenten dificultats que no existeixen en el cas dels diners: el '''capital''' és essencialment el '''capitalista''', però, al mateix temps, és, al seu torn, capital quan element diferent del capitalista o sigui quan producció en general. Així, trobarem més endavant que sota el ''capital'' se subsumen molts elements que, d'acord amb el seu concepte, no semblen entrar dins d'ell ''. (Marx, 1857, pàg. 475-476)}}
=== El Tipus de capital en el sistema marxià ===
Les categories marxianes del capital se subdivideixen de la següent forma, i totes depenen de la seva [[teoria del valor-treball]]:
* [[ El Capital variable]], oposat a capital constant: és el que es canvia per treball, és a dir l'invertit en salaris als treballadors, amb el qual es retribueix el valor de la força de treball. Es diu variable perquè, en ser el treball humà l'únic ben econòmic que crea més valor que la seva pròpia despesa, "varia" el valor del producte final, és a dir, el valor de la força de treball es "trasllada" al valor del ben produït, però a més li sumeixi a aquest valor un excedent anomenat plusvalor.
* [[ El Capital constant]], oposat a capital variable: és la inversió en matèries primeres i maquinàries que s'usen en la producció. Inclou al capital fix. Es denomina tal perquè el valor de canvi d'aquests béns es manté constant en el producte final, és a dir, el seu valor es "trasllada" al valor del ben produït.
* La Composició orgànica del capital: és la relació o proporció entre el capital constant i el capital variable.
* [[ El Capital circulant]] o capital de rotació, oposat a capital fix: és l'invertit en elements que es transformaran en el curs de la producció; i canvia successivament de forma, sent matèries primeres, productes elaborats, numerari, crèdits, força de treball, etc. Es consumeixen en cada producció de béns i han de ser reposats constantment. Inclou al capital variable.
* [[ El Capital fix]], oposat a capital circulant: els immobles, les instal·lacions i les maquinàries, amb caràcter permanent, a la producció. No són consumits per cada ben produït, sinó que posseeixen un desgast progressiu i tard o d'hora han de ser reemplaçats.
== L'Economia Política ==
L'[[Economia política]] és una [[ciència social]] que realitza un anàlisis científic social del [[capitalisme]]. Parteix de la base que la política i l'economia són interrelacionades i no són divisibles. Per tant la ciència econòmica ha de tractar ambdós temes en conjunt.
El capital és un concepte econòmic clau que és definit en forma diferent en la teoria neoclàssica i en la marxista i clàssica.
Dins l'anàlisi del capitalisme que fa l'economia política, el capital s'ubica com estructura de poder. Per a uns és entès com un actor i aglomeració de recursos, mentre que per altres és entès com a relació social.
Pels neoclàssics, que separa l'economia de l'anàlisi política, el capital és un recurs que és mesurable
Per al marxisme el capital és un dret sobre el guany, que només pot existir en una societat que separa els treballadors dels amos dels mitjans de producció. El capital produeix una societat amb relacions socials, que repercuteixen sobre la pròpia societat, en tant que educa la gent per obrar empresarialment, per comprar i vendre contínuament, encara que sigui únicament la pròpia força de treball. Aquestes estructures produïdes col·loquen a les persones en un segon terme, enfrontades les unes amb les altres com a servents, en una posició aparentment immodificable. El món es presenta així amb una poderosa objectivitat a la qual tots s'han de sotmetre. Com un conjunt de individus optimitzadors, per als quals els altres individus són mers objectes d'intercanvi. Tots els actors socials són caracteritzats a través del capital, la seva posició en la societat es constitueix per mitjà del capital. Així, per exemple, els professors són convertits pel social-liberalisme en empresaris de les ciències, en assistents socials empresaris i en mestres productors de capital humà.
En la tradició marxista es diferencia entre el capital productiu i el fictici. El primer designa béns tangibles
=== El Capital i el poder econòmic ===
El capital és intrínsecament lligat a qui ostenta els drets de propietat.
En el capitalisme, els capitalistes, com a propietaris dels mitjans de producció, s'enfronten als no propietaris
El domini capitalista se centra en els processos de producció, en què una part de la societat disposa dels mitjans de producció i l'altra no. L'essència del poder en el capitalisme resideix en subjectes jurídicament lliures per a utilitzar la riquesa pròpia acumulada i com homes i dones lliures es veuen obligats, per atendre les seves necessitats materials, a sotmetre's al poder econòmic. El capital com a relació social reuneix els amos dels diners
== La Capitalització ==
La ''Capitalització borsària'' és un terme financer que fa referència al valor conjunt de totes les [[acció (finances)|accions comunes]], cotitzacions o posades a la borsa per una [[societat anònima|companyia anònima]]. El valor total es deriva de la multiplicació de la quantitat total d'accions comunes en el [[borsa de valors|mercat]] pel preu al moment de la cotització de la mateixa. Aquesta capitalització ens diu quan de [[patrimoni]] d'una empresa està disponible per a la compra i venda activa en la borsa; sens dubte, també reflecteix el grau d'èxit de l'empresa. Com més gran sigui la capitalització, l'empresa tindrà més capital amb què treballar.
La capitalització d'una empresa no és fixa i fluctua a totes hores, minuts i segons. Pot
=== La Capitalització simple ===
La capitalització simple és un tipus de [[capitalització]] de recursos financers que es caracteritza pel fet que la variació que pateix el capital no és acumulativa. Els interessos que es generen en cada període no s'agreguen al capital per al càlcul dels nous interessos del següent període. D'aquesta manera, els interessos generats en cadascun dels períodes seran iguals.
=== La Capitalització composta ===
La capitalització composta en oposició a la simple és un tipus de capitalització de recursos financers que es caracteritza pel fet que la variació que pateix el capital és acumulativa. Els interessos que es generen en cada període s'agreguen al capital per al càlcul dels nous interessos del següent període. D'aquesta manera, els interessos generats en cadascun dels períodes augmenten exponencialment.
Es diu també que la capitalització constitueix un mitjà de finançament per a les empreses, mitjançant la injecció de capital per poder desenvolupar els seus projectes
També existeix com a mitjà de capitalització per a les societats anònimes en fonamental, l'opció de capitalitzar les utilitats, consultant a la junta d'accionistes si prefereix que els seus dividends siguin pagats o siguin aportats al capital de la societat.
La llei de capitalització simple s'utilitza sovint per a operacions a curt termini, és a dir, menors a un any. Per terminis superiors, se sol utilitzar la [[capitalització composta]].
== La Interpretacions de l'obtenció de capital ==
- Per l'acció del treball sobre la naturalesa, o sigui, per treball amb els boscos o els cultius.
- Per l'excedent de producció, o sigui, per treure major producció i formar un capital sostenible.
- Per l'estalvi, ja sigui per crèdits amb bancs o dels estalvis dels seus guanys.
- Per la [[plusvàlua]].
== La Importància del capital ==
1.-L'Estalvi d'esforç.
2.-L'Increment de productivitat.
3.-Facilita l'explotació de recursos naturals.
Línia 214:
==Referències==
{{referències|2}}
=== Bibliografia ===
* BÖHM-BAWERK von, Eugen (1884): ''Capital e interés. Vol. I: Historia crítica de la teoría económica'', Fondo de Cultura Económica, México D.F.; ver: http://oll.libertyfund.org/index.php?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=284
| |||