Michel Ney: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ enllaços interns |
+ enllaços interns |
||
Línia 41:
La capitulació d'Ulm fou només el preludi d’[[Batalla d'Austerlitz|Austerlitz]]. Mentre [[Napoleó]] donava aquell gran cop, Ney, desviat cap el [[Tirol]] amb l'ala dreta de la ''Grande Armée'', acabava la campanya traient del Tirol l’[[Joan d'Àustria (comte de Meran)|arxiduc Joan d'Àustria]], ocupant [[Innsbruck]] i la [[Ducat de Caríntia|Caríntia]].
Aviat es va iniciar la [[Quarta Coalició|campanya de Prússia]]. Durant la [[batalla de Jena]], el [[14 d'octubre]] del [[1806]], dugué les seves divisions a l'assalt de les línies prussianes. Però, endut per la seva empenta, es troba voltat d'enemics i el mariscal [[Jean Lannes]] l'ha de treure d'aquest mal pas. L'endemà, pren [[Erfurt]] i uns dies més tard comença el setge de [[Magdeburg]], el qual va durar menys de 24 hores. La [[Batalla de Eylau]], el ([[8 de febrer]] del [[1807]]), no es va perdre gràcies a les càrregues del mariscal [[Joachim Murat|Murat]], però sí que es va guanyar mercès a l'arribada propícia i inesperada del 6è Exèrcit dirigit pel Mariscal Ney. Amb solament 14.000 soldats, forçà els 70.000 soldats russos a replegar-se cap a [[Guttstadt]]. El 6è Exèrcit fou encarregat de perseguir el prussià [[Anton Wilhelm von L'Estocq|L'Estocq]] cap al nord. Però abans d'establir el contacte, Ney va decidir defugir el combat, tot recorrent 80 quilòmetres en un sol dia. La victòria en la [[Batalla de Friedland]] el [[1807]] també es pot atribuir al mèrit de Ney, el qual és nomenat duc d'[[Elchingen]] el [[6 de juny]] del [[1808]].
A la [[península Ibèrica]], el [[1808]], actuà a [[Galícia]], [[Astúries]] i posteriorment a [[Portugal]] sota les ordres de [[André Masséna|Masséna]]. Diverses circumstàncies li feren l'estada poc agradable, degut sobretot al seu caràcter gelós i les disputes que tingué amb [[Antoine de Jomini|Jomini]], el seu cap d'[[Estat major]] i sobretot per l'odi recíproc que mantenia amb el mariscal [[Nicolas Jean-de-Dieu Soult|Soult]]. Fet sorprenent en un mariscal, fou requerit a París, on Napoleó no li féu, tanmateix, cap retret.
| |||