Denominacions del País Valencià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 57:
}}</ref>, amb l'arribada de la república la dreta regionalista valenciana, amb Lluis Lucía, Emilio Attard, entre d'altres, es va plantejar com posar nom al Regne de València el qual regne ja no existia. Així tingué lloc la primera proposta comarcal de [[Felip Mateu i Llopis]], d'ideologia conservadora, amb l'estudi "El País Valencià" publicat el [[1933]]. En el mateix sentit, l'assagista [[Joan Fuster]] també fa reconeix a eixos polítics conservadors valencians com a promotors de l'ús del terme "País Valencià" als quals, juntament amb altres intel·lectuals progressistes com [[Manuel Sanchis Guarner]] o [[Emili Gómez Nadal]], els atribueix la primera aparició contemporània a l'any [[1930]] a un número de la revista [[Acció Valenciana]], òrgan d'expressió d'[[Acció Cultural Valenciana]].
Per tant, durant la [[Segona República Espanyola|IIª República]], l'us d'aquest terme s'estengué ràpidament a instàncies institucionals, com reflecteix, per exemple, l'ús del terme per part de l'ençà Consell Provincial de València (actual Diputació Provincial) en un cartell d'[[Arturo Ballester Marco|Artur Ballester i Marco]].<ref>Cartel "'''''El País Valencià a l'Avantguarda d'Ibèria. Cultura és llibertat. Feixisme és esclavitud''''', Artur Ballester. Edita ''Consell Provincial de València'' - ''Conselleries de Cultura i Propaganda''. [[València]] [[1936]]. [http://www.ugt.es/ugtpordentro/guerracivil/Cartel-009.jpg Enlace externo]</ref>
Als anys 60, la publicació de "''El País Valenciano''" escrit per [[Joan Fuster]], en "''Guías de España''" de l'''Ed. Destino'', tornà a popularitzar-se de nou, aquesta vegada en llengua castellana, fins al punt de ser el terme més extens i utilitzat als mitjans de comunicació, especialment en la premsa escrita local de totes les tendències ideològiques, sense que la censura franquista objectara gaire cosa.
| |||