Una '''serralada''' és un conjunt de [[muntanya|muntanyes]] que té una formació comuna i característiques semblants. Es diu serralada perquè té forma de serra. Generalment és més llarg que ample. La seva part central s'anomena '''eix orogràfic'''.
Les serralades tenen dimensions que sobrepassen el centenar de quilòmetres. Quan aquestes dimensions són més modestes es diuen, segons la regió, com a '''carenes''', '''[[Contrafort (geografia)|contraforts]]''', '''serres''', '''serrals''' o '''serrats''', aquests conjunts solen formar part, tot i que no sempre. Sovint hi ha grups de muntanyes que formen '''massissos''', bé sigui dins de '''serralades''' de les que se'n diferencien per l'agrupació de cims amb una major alçada respecte a les muntanyes que l'envolten (p.ex.: El [[Massís del Montnegre]]) o bé perquè s'eleven de forma singular entre un espai relativament pla (p.ex.: el Massís de [[Montserrat]]).
Les serralades són plaques tectononiques quan dues (o més) [[placa tectònica|plaques tectòniques]] es confronten. Així doncs, les grans serralades acostumen a correspondre a punts de xoc entre plaques tectòniques que presenten moviments oposats, com ara l'[[Himàlaia]], els [[Andes]], els [[Alps]], l'[[serralada de l'Atles|Atlas]] o els [[Pirineus]]
A [[Catalunya]] destaquen la serralada dels [[Pirineus]] i la [[Serralada Litoral Catalana]] i al [[País Valencià]] el [[Penyagolosa|Massís del Penyagolosa]]. La serralada amb els cims més alts és la de l'[[Himàlaia]] amb alguns cims que superen els 8000 [[msnm]] i la més llarga és la dels [[Andes]], que recorre pràcticament tota l'[[Amèrica del Sud]].
