Batalla d'Almenar: diferència entre les revisions

== La Batalla d'Almenar ==

 

Va ser la més intensa de les que es van donar al teatre d'operacions de la Península Ibèrica. La iniciativa canvià de bàndol diverses vegades, i les successives victòries i derrotes varen fer perillar la integritat tant dels dos exèrcits con en alguns moments dels dos joves pretendents a la corona.

 

A l'inici de la campanya de 1710 l'exèrcit borbònic establert a LLeida estava compost per 58 batallons d'infanteria i 66 esquadrons de cavalleria. S'havia reforçat a partir de les tropes provinents del front d'Extremadura, i a mitja campanya recluta 7500 soldats de la zona flamenca sota l'argument que era territori Español, així Felip disposà d'un total de tropes superiors als anys anteriors, concentrades especialment a Lleida i la frontera portuguesa, Felip va donar el comandament a Francisco del Castillo, marquès de Villadarias i Antonio de Amezaga, fou nomenat comandant de la cavalleria.

 

L'exèrcit del Rei Carles III, encara estava esperant reforços per tal d'iniciar la campanya. Era necessari, reforçar la posició aliada si es volia evitar la conquesta del territori català.

 

Pel que fa a la comandància de l'exèrcit, era el comandant en cap de les forces austriacistes Guido von Starhemberg. Sota el seu comandament destacaria el comandant de les forces angleses, James Stanhope i el marquès Pierre de Belcastel, que comandava les forces holandeses.

 

Villadarias sortí cap al front de catalunya passant per Saragossa el 21 d'abril i arribant pocs dies desprès a LLeida.

 

Les tropes borbòniques van trobar moltes dificultats i no van poder concloure el setge amb èxit, i el dia 18 es retiraren cap a les rodalies de LLeida.

 

Amb la baixada del riu, Villadarias decidí passar de nou el Segre, entre els dies 10 i 11 de juny, Felip intentava que els aliats s'arrisquessin a acceptar la batalla, i per aquest motiu les seves tropes s'anaren aproximant al campament aliat.

 

Villadarias decidí enviar cap a Alfarràs una petita força per dissuadir qualsevol intent aliat de creuar el riu. Desprès,el comandament borbònic va decidir enviar la resta del seu exèrcit, i per tant les seves forceses dirigien cap al nord en una ruta, que portaria a ambdós exèrcits a una col.lisió.

 

La matinada del 27 de juliol els comandants borbònics van se agafats per sorpresa, ja que no podien pensar que Carles estigues tan a prop de la seva situació. Quan l'exèrcit borbònic va arribar a Almenar, es trobà amb les forces que Stanhope havia dut a través del pont d'Alfarràs.