Hipòstasi (filosofia): diferència entre les revisions

El fenomen troba el seu orígen en la problemàtica descrita per [[Plató]], que cercava una explicació per què, per exemple, l'home pot anomenar colors tant diferents tots «blaves» o objectes de formes força differentes tots «cadira» sense conèixer «el» blau, o «la» cadira. Constatació que el duu a postular la realitat d'una vida prenatal i la [[immortalitat|immortalitat de l'ànima]], de tal manera que manera que, a la caverna (del mite), tothom hauria vist «el blau», la «blavitat» o la «cadira» absoluta. Per resoldre el seu problema [[semàntica|semàntic]] Plató va recórrer a conceptes com la immortalitat de l'ànima, una vida prenatal, així com una vida postnatal a la qual l'home només veu les ombres canviants de les essències vistes anteriorment i la nostalgia de tornar, després de la mort, al món perfecte de les essències.<ref>Harley C. Shands, ''The war with Words. Structure and Transcendence'', L'Haia-París, Editorial Mouton, 1971, p 51 ss</ref>

El problema de l'hipòstasi es veu també en mirar a la confusió que hi ha entre el fet que coses o esdeveniments poden ésser dolents (o inconscients o bons), sense que necessàriament el «[[Satan|Dolentdolent]]», (o l'«[[inconscient]]» de la [[psicoanàlisi]] o el «[[Déu|Bobo]]») ha de ser una entitat activa, una mena d'homuncle o de principi actiu. La possibilitat grammatical de transformar un adjectiu en substantiu no permet de concloure apodícticament l'existència activa del substantiu derivat. La confusió és una conseqüència de la polisèmia del verb «ésser».<ref> Harley Shands, ''Op.cit'', p.98</ref>