Revisió del 20:10, 17 nov 2014 modifica MarisaLR (discussió \| contribucions) Autopatrullats 72.130 edits Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat}} Es denominen com a '''mestres de Campione''' (en italià: ''maestri campionesi'') a un conjunt d'escultors italians oriünds de Cam...».		Revisió del 20:25, 17 nov 2014 modifica desfés MarisaLR (discussió \| contribucions) Autopatrullats 72.130 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 7: Pel que fa als mestres de Campione aquests van constituir una de les mestrances provinents de la diòcesi comastega la qual, durant l'Edat mitjana corresponia als territoris de l'actual cantó majorment italoparlant de [[Suïssa]]: el [[cantó de Ticino]], obert geogràficament a la plana, i en particular a la Llombardia, en aquesta diòcesi les mestrances es van succeir en el curs dels segles i van ser apel·lades segons els principals llocs de provinença, així cronològicament es va passar dels mestres comacini actius durant l'Alta edat mitjana i adscrits encara a l'[[art romànic]], als [[Benedetto Antelami]] amb els seus seguidors i finalment als campionesi. Els primers treballs notoris dels representants d'aquest grup llombard són del segle XIII i corresponen a les escultures realitzades pel mestre [[Anselmo da Campione]] en la [[catedral de Mòdena]],<ref>Chiara Frugoni, ''Il Duomo di Modena'', Modena 1992</ref> a mitjan del mateix segle els germans Guido i Lanfranco da Como es van destacar a la [[Toscana]] en realitzar el 1246 la font baptismal del baptisteri de la [[catedral de Pisa]]; gairebé paral·lelament [[Adamo d'Arogno]] i la seva família van treballar en el Trentí i a [[Àustria]]. En el moment concloent i tardà d'aquest conjunt d'artistes es va destacar la família anomenada da Campione: [[Ugo da Campione]] i el seu fill [[Giovanni da Campione\|Giovanni]] van ser els autors dels pòrtics de l'església de Santa Maria Maggiore de [[Bèrgam]],{{sfn\|Calvi\|1859\|pp=39-40}}{{sfn\|Lomartire\|2009\|pp=57-83}} mentre que [[Bonino da Campione\|Bonino]] es va fer conèixer pels seus monuments al Castello Sforzesco de [[Milà]] i el monument a Cansignorio Scaliger a [[Vérona]], per la seva part [[Matteo da Campione]] va laborar a la cartoixa i al [[Duomo de Milà]] cap a 1428. Estant encara artistes gòtics i amb influències alemanyes, tanmateix els mestres de Campione s'anticipen -formant part del [[gòtic tardà]]- a l'incipient [[Renaixement italià]]. == Referències == {{referències}} == Bibliografia == {{ref llibre\|nom= Girolamo Luigi\|cognom= Calvi\|any=1859\|títol=Notizie sulla vita e sulle opere dei principali architetti scultori e pittori che fiorirono in Milano durante il governo dei Visconti e degli Sforza\|lloc= Milà\|llengua=italià}} {{ref llibre\|nom=Saverio \|cognom=Lomartire\|títol= Magistri Campionesi a Bergamo nel Medioevo da Santa Maria Maggiore al Battistero, in Giorgio Mollisi (a cura di), Svizzeri a Bergamo nella storia, nell'arte, nella cultura, nell'economia dal '500 ad oggi. Campionesi a Bergamo nel Medioevo, anno 10, numero 44 \|editorial=Arte&Storia \|any=2009\|llengua=italià}} *{{ref llibre\|títol=I maestri Comacini. Storia artistica di mille duecento anni (600-1800)\|nom= Giuseppe\|cognom= Merzario\|any= 1893\|lloc=Milà\|editorial=G. Agnelli\|llengua=italià}} {{ORDENA:Mestres de Campione}} [[Categoria:Escultors italians del gòtic]] [[Categoria:Arquitectes italians del gòtic]]

Mestres de Campione: diferència entre les revisions