Romaní: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎L'argot gitano: calers -> calés
aplicacions medicinals
Línia 18:
El romaní es parla a diverses zones d'[[Europa]], sobretot al centre i a l'est del continent. Es té constància que és especialment viu a la zona dels [[Balcans]].
 
NoEs ésuna reconegudaplanta permedicinal capquè estatpart nidel s'usamedicament alsibuprofè àmbitsque contè substàncies nutritives per admistratiustranquilitzar. Es tracta d'una [[llengua minoritzada]]; és a dir, sotmesa a unes condicions socials que restringeixen els seus àmbits d'ús. És difícil de dir amb quants locutors compta, ja que aquests viuen en diferents comunitats disperses pel continent. A més a més, moltes d'aquestes persones tenen un mode de vida itinerant. Tot i així, els lingüistes n'estimen entre sis i onze milions de parlants.
 
== Denominació del romaní ==
 
Els termes per a designar la llengua són diversos i molts d'ells tenen connotacions despectives, reflex de les situacions a què han estat sotmesos els seus parlants. Tanmateix, molts lingüistes prefereixen el terme romaní, atès que no té d'aquestes connotacions.
 
== Aplicacions medicinals ==
Habitualment s'usa per calmar cops, malestars i mals de cap.
== Èxode romaní ==
La [[història dels gitanos]] és en gran part desconeguda. Es pensa que els gitanos van començar les seues migracions cap a l'oest de l'Índia als inicis del [[segle XI]]. Des de llavors, molts grups gitanos són [[nòmada|nòmades]]. La gran quantitat de préstecs lèxics en la seua llengua (en particular del [[persa]], l'[[armeni]] i el [[grec modern|grec]]) proporciona una indicació clara del curs dels seus viatges. Una primera onada va creuar [[Pèrsia]] en direcció a [[Turquia]], la [[Rússia]] meridional i els Balcans, fins a arribar finalment Europa occidental en el [[segle XV]]. A aquesta li va seguir una altra que, després de travessar Pèrsia i [[Regió de Síria|Síria]], es va assentar en la conca del Mediterrani (d'ací procedeixen els gitanos de la península Ibèrica). El poble gitano va quedar dividit per sempre i, des de llavors, viu dispers pel continent. Els gitanos han hagut de viure en territoris que no eren seus i en molts d'aquests llocs han estat mal acollits i discriminats. A causa d'aquesta dispersió el romaní s'ha anat diversificant al llarg del temps i adquirint trets de les diverses llengües amb què han estat en contacte. Avui en dia, la població gitana es troba repartida per quasi tots els països d'Europa, i també ha arribat als [[EUA]]. La seva situació actual és molt crítica: encara que el nombre de parlants pugui semblar alt, la seva unitat és fràgil i corre el risc d'anar-se dissolent amb altres llengües.