Diferència entre revisions de la pàgina «Marxisme»

4 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
m (Robot inserta {{Autoritat}})
m (LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals)
[[Karl Marx]] aplica aquesta teoria al camp social, i l'adapta al [[materialisme]], de forma que en comptes que les idees formin les condicions materials, això sigui a la inversa: els marxistes opinen que és el món material el que condiciona les idees, i que les contradiccions d'aquestes són reflex de les contradiccions materials.
 
Així, sorgeix un mètode d'interpretació de la [[història]], l'anomenat [[materialisme històric]], segons el qual el [[desenvolupament de les forces productives]] és el fonament de les diferents fases històriques per les quals ha passat la [[humanitat]], sobre el qual s'hies desenvolupa la lluita de classes. Les persones, segons la seva posició dins les relacions socials de producció, formen diferents [[classe social|classes socials]], amb interessos diferents i, a vegades, contraposats que s'expressentexpressen en la [[lluita de classes]], que és el veritable motor del procés històric.
 
L'anàlisi de les classes socials, els seus interessos materials i les relacions d'explotació permeten no solament una anàlisi de la història, sinó la creació de tota una [[sociologia]] que permet interpretar el present i intervenir, de manera conscient, en l'organització del futur.
* Retorn al '''[[comunisme]]''', una vegada superada la fase transitòria socialista.
 
Tanmateix, els incisos fets pel propimateix Marx sobre el ''mètode de producció asiàtic'' posen en dubte aquest esquema del desenvolupament, ja que es reconeixen especificitats culturals. Això és la causa que gran part dels marxistes actuals considerin que la [[lluita de classes]] (i amb ella la [[història]]) té un final obert; és, en conseqüència, una escletxa dins el [[determinisme històric]] marxista.
 
Tampoc falten els qui consideren impossible que, dins una lògica dialèctica, es pugui arribar a una situació final (la ''fase comunista''), acusant [[Marx]] de contradictori i de crear mites amb finalitat propagandística.
Però, per tal que es pugui obtenir aquest benefici, no és possible simplement de revendre les mateixes mercaderies que abans s'havien comprat (aquests guanys resulten insostenibles i volàtils, de component especulatiu), sinó que han de sofrir un procés de transformació que incrementi el seu valor. Amb la teoria del valor-treball, això només és possible si hi intervé el treball humà.
 
Per tant, els capitalistes, per seguir l'esquema D-M-D', han de comprar l'única mercaderia de la quequal disposa la [[classe obrera]] el –treball– i aportar aquelles que seran objecte de treball –el capital. D'aquí sorgeix una de les contradiccions del capitalisme, entre [[treball (economia)|treball]] i [[Capital (economia)|capital]], embrió de la seva pròpia destrucció.
 
Durant el procés de producció, el valor de les mercaderies ''de capital'' es transfereix íntegrament al producte final, i s'hi afegeix a més el valor de la feina ''socialment necessària'' per a realitzar aquesta transformació. Aquesta feina, que els capitalistes "compren", suposa per als treballadors un [[salari]], equivalent a la feina necessària per a perpetuar la seva pròpia existència com a classe (és a dir, inclou aliment, educació, descendència, etc.). Això és el que [[Marx]] anomenà ''[[alienació en el treball]]''.
La [[Revolució d'Octubre (1917)|Revolució d'Octubre]] de 1917, encapçalada pels [[bolxevics]] (les figures principals eren [[Vladímir Lenin]] i [[Lev Trotski]]) va ser el primer intent a gran escala de posar en pràctica les idees socialistes d'un [[Estat obrer]].
 
EsSe succeeixen una altra sèrie de governs o dobles poders obrers de relativament breu durada, impulsats per revoltes proletàries amb activa participació dels partits comunistes locals, inspirats en el model de [[república]] de [[consell obrer|consells obrers]]. La majoria d'aquests són aixafats per les forces de la reacció capitalista dels diferents governs i potències burgeses i fracassen. Són el cas de la [[Revolució de novembre]] de [[1918]], encapçalada pels [[Lliga Espartaquista|espartaquistes]] a [[Alemanya]], la [[República Soviètica Hongaresa]] de [[1919]], la [[República Soviètica Bavaresa]] de [[1919]], el [[bienni vermell]] o moviment de consells de fàbrica al nord de d'[[Itàlia]] de [[1919]] a [[1920]], el Soviet de Nàpols, la [[República Socialista Soviètica de Galícia]] a [[1920]], la [[República Popular Soviètica de Bukharà]] de [[1920]] a [[1925]], la [[República Socialista Soviètica de Pèrsia]] o [[República Soviètica de Gilan]], de [[1920]] a [[1921]], etc.
 
Després de morir Lenin, [[Ióssif Stalin]] s'havia fetemparat ambd' una gran concentració de poder a les seves mans en el si del Partit Comunista i de l'Estat soviètic, el qual es va anar enfortint en detriment dels propismateixos [[Sovietsoviet]]s (ja de per si debilitats durant la fam, la fallida econòmica i les massacres ocasionades per la [[Guerra Civil Russa]]). Fins a la seva mort, nombroses purgues es van viure a l'URSS, sota consignes com ara la "lluita contra el [[trotskisme]]", "els sabotatges", o "els agents del feixisme", en què es va aconseguir desactivar als principals elements crítics del PCUS i la societat soviètica, molts d'ells comunistes, testimonis directes de la Revolució i opositors en major o menor mesura a la deriva burocràtica i la concentració de poders que s'estava generant en si de l'URSS, encarnada en una casta de funcionaris i buròcrates del partit, la divergència d'interessos respecte a la classe treballadora i el perill que comportaven per a la revolució obrera comencen a manifestar-se des de la primera meitat dels anys 20, ja en vida del propimateix Lenin. Aquestes purgues només aconsegueixen enfortir el poder de la nova direcció del PCUS, encapçalada ara per [[Stalin]], i aviat s'estendran a les seccions nacionals del [[Komintern]], que, a nivellescala internacional, comença a ser dirigit des del comissariat d'afers exteriors en [[Moscou]].
 
Encara que van dur a terme petites aportacions teòriques al marxisme, Stalin i els seus seguidors es caracteritzen per haver donat cobertura ideològica als seus mètodes i posicionaments tàctics i polítics, encaminats a l'enfortiment del control sobre els mitjans de producció i administració de l'Estat per part de la burocràcia i direcció central del partit, a través de la falsificació o l'adaptació dels principis ideològics del marxisme i del leninisme als seus propis fins. Això derivarà en un sistema de govern i pensament formulat sota el nom de [[marxisme-leninisme]] i la teoria del [[socialisme en un sol país]], també anomenat [[estalinisme]], considerat pels seus crítics [[marxista|marxistes]] com un allunyament o distorsió dels postulats i principis de la tradició [[marxista]] i pensadors com [[Marx]], [[Engels]] o [[Lenin]]; particularment insistents en aquesta postura són aquells corrents basadesbasats en els plantejaments de [[Trotski]] i [[Lenin]] ([[trotskisme]]) i les de l'anomenat [[comunisme d'esquerra]], el [[marxisme llibertari]] o el [[comunisme de consells]], també crítics en aquest sentit amb l'anomenada corrent del [[leninisme]] (i per tant el [[trotskisme]]). Arran de la mort de Stalin, aquesta burocràcia acaba per acaparar el poder i afermar-se en l'anomenada [[nomenklatura]]. Aquesta començarà a mitjà termini un procés de progressiva liberalització de l'economia, que culminarà amb la [[perestroika]].
 
Al final de la [[II Guerra Mundial]] es va produir una expansió, per la via militar, del poder polític de la [[Unió Soviètica]], que es va consolidar mitjançant l'establiment dels anomenats ''[[Estats satèl.·lit]]s'' o del [[Pacte de Varsòvia]], en els països de l'Est que van quedar sota la seva zona d'influència després dels [[acords de Ialta]] i de [[Conferència de Potsdam|Postdam]]. Aquests Estats van reproduir estructures polítiques i socials i tipus d'economia i de govern molt similars als de la [[Unió Soviètica]]. Van ser governats mitjançant la formació de Partits Comunistes, enquadrats en la [[Komintern]], i adscrits a les fórmules del [[marxisme-leninisme]] oficial. Alguns dels partits adscrits a la [[Internacional Comunista]] que van arribar a formar-se per si mateixos, van aconseguir a la fi prendre el poder a través d'insurreccions guerrilleres i, en alguns casos, amb bastant suport popular, i establir un estat que seguia el model [[marxista-leninista]] oficial. Aquestes nacions comprenien a la [[Xina]], [[Vietnam]], [[Corea del Nord]], [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], [[Albània]], [[Etiòpia]], [[Iemen del Sud]], [[Angola]], i altres. Després de la invasió militar per part de [[Vietnam]] de [[Kampuchea Democràtica]], governada pel [[Khmer Roig]], un govern d'estructura similar a aquell serà establert en [[Cambodja]].
[[Fitxer:Santiago de Cuba - Garde au Mausolée José Marti.JPG|thumb|200px|Membres de les [[Forces Armades Revolucionàries de Cuba]]]]
A [[Cuba]] després de la promulgació de la [[constitució de Cuba|constitució socialista de 1976]], la República de Cuba es va definir com a [[república socialista]]. Aquesta constitució va ser reemplaçada per la constitució socialista de 1992, la constitució actual, que declara que es basa en les idees de [[José Martí]], i les idees polítiques de [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Lenin]].<ref name="constitution">[http://www.cubanet.org/ref/dis/const_92_e.htm Constitution of the Republic of Cuba, 1992]. Cubanet.</ref> La constitució també descriu el paper del [[Partit Comunista de Cuba]] (PCC) com l'"avantguarda organitzada de la nació cubana" i la "força dirigent superior de la societat i de l'Estat que organitza i orienta els esforços comuns cap als elevats fins de la construcció del socialisme i l'avanç cap a la societat comunista". El primer secretari del Partit Comunista, [[Fidel Castro]], que va ser [[primer ministre de Cuba|primer ministre]] de 1959 a 1976, i després [[president de Cuba|president]] fins al 2008. El seu germà, [[Raúl Castro]], és el segon secretari del partit, i alhora el president del [[Consell d'Estat de Cuba]] i l'actual president de la República. El president de Cuba és electe per l'Assemblea Nacional, per un mandat de cinc anys, amb reelecció indefinida. La [[potestat legislativa]] recau sobre l'[[Assemblea Nacional del Poder Popular]], l'òrgan suprem de poder amb 609 membres electes per un mandat de cinc anys. La [[Cort Suprema de Cuba]] és la branca judicial més elevada del govern, i la cort d'últim recurs per a les apel·lacions de les corts provincials.
== La crítica liberal ==
 
Els membres de l'[[escola austríaca]] van ser els primers [[lliure comprat|economistes liberals]] a criticar sistemàticament l'escola marxista. Això va ser, en part, una reacció a la ''[[Methodenstreit]]'' (controvèrsia sobre la qüestió del mètode), quan van atacar les doctrines *hegelianas de l'escola històrica. Encara que molts autors marxistes han intentat presentar a l'escola austríaca com reacció burgesa a Marx, tal interpretació és insostenible: [[Carl Menger]] va escriure lesels sevesseus ''[[Principis d'economia]]'' gairebé al mateix temps que Marx completava ''El capital''. Els economistes austríacs van ser, no obstant això, els primers ena enfrontar-se directament amb el marxisme, ja que ambdós tractaven d'assumptes com els diners, el capital, els cicles econòmics i els processos econòmics. [[Eugen von Böhm-Bawerk]] va escriure crítiques extenses de Marx en els anys 1880 i 1890, i diversos marxistes prominents (com [[Rudolf Hilferding]]) van assistir al seu seminari en 1905-1906.
 
Posteriorment va existir un debat entre [[Ludwig von Mises]] (deixeble de Böhm-Bawerk), qui considerava que el socialisme era impossible al no existir un mercat que determinés els preus, i [[Oskar Lange]], qui defensava una economia [[socialisme|socialista]] amb un [[mercat]] estatal en la qual els preus fossin determinats segons un mètode d'[[assaig i error]], fins a trobar un preu adequat. La crítica de Mises al marxisme es va estendre a la metodologia d'interpretació històrica amb la seva crítica al [[polilogismo]] classista. El debat entre ambdós [[economia|economistes]] va continuar durant diversos anys, fins que Oskar Lange va afirmar que Von Mises tenia raó. No obstant això, anys després va tornar a modificar el seu punt de vista, i va defensar l'economia [[URSS|soviètica]] assimilant l'aporti de Von Mises a l'anàlisi de l'acció humana: la [[praxeología]]. La resposta austríaca als arguments d'Oskar Lange es va veure completada amb l'anàlisi de [[Friedrich Hayek]].
** [[Maoisme]] o Pensament Mao Tse Tung, també anomenat '''Marxisme-leninisme-Maoisme (MLM)''', és la teoria desenvolupada per [[Mao Zedong]] ([[1893]]-[[1976]]). A la [[Xina]] és la doctrina oficial del [[Partit Comunista Xinès]]. No obstant això, després de les reformes iniciades per [[Deng Xiaobing]] a [[1978]], tendents a una economia de mercat, el ''[[socialisme amb característiques xineses]]'' ha estat la política aplicada al país, i la definició oficial i el rol del Pensament de Mao Zedong en aquest país ha estat radicalment modificat, encara que la seva imatge encara presideix la [[Plaça de Tiananmen]] de [[Pequín]]. El terme ''maoisme'' mai ha estat emprat oficialment pel [[Partit Comunista de la Xina]], excepte com a paraula derivada. El terme preferit ha estat sempre ''Pensament Mao Tse Tung''. De la mateixa manera, alguns partits maoistes fora de la Xina es denominen de vegades a si mateixos com [[Marxisme-Leninisme|marxistes-leninistes]] i ''Pensament Mao'', la qual cosa reflecteix la seva idea que Mao no va modificar substancialment els plantejaments de [[Lenin]], sinó que els va desenvolupar i va adaptar a la [[Revolució xinesa]].
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-R15068, Leo Dawidowitsch Trotzki.jpg|thumb|180px|[[Lev Trotski]]]]
** [[Trotskisme]] en termes generals, representa una contraposició a la visió que va aplicar [[Ióssif Stalin|Stalin]] de [[marxisme-leninisme]] i les seves teories sobre el "[[socialisme en un sol país]]" i la "revolució per etapes". S'acompanya, com a principal motor teòric i polític, del [[Programa de Transició]] i de la [[Teoria de la revolució permanent]]. Busca, en aquest desenvolupament, reconduir el procés revolucionari soviètic. Un dels seus pilars fonamentals és la teoria de "la Revolució Permanent" descrita en el llibre del mateix nom de [[Lev Trotski]]. Un altre dels documents fonamentals és el ''[[Programa de Transició]]'', escrit també per Trotski com a base programàtica de la naixent [[IV Internacional]], fundada el [[1938]]. Una de les seves anàlisis per entendre l'evolució capitalista en els països colonials i semicolonials va ser la teoria del desenvolupament desigual i combinat. Trotski va defensar mesures que buscaven acabar amb el [[burocratisme]] dins del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]] (PCUS), com la rotació de càrrecs i una major concreció de les tesis leninistes del [[centralisme democràtic]], aplicades a l'estructura i organització internes del partit. Va fer aportacions teòricsteòriques sobre el [[feminisme]] i l'art, i va defensar l'aprofundiment econòmicaeconòmic en el socialisme a través de plans quinquennals, que posteriorment serien aplicats per Stalin.
** [[Juche]] és la base ideològica de la [[República Democràtica Popular de Corea]]. Una frase atribuïda al polític [[Kim Il-sung]] defineix Juche de la manera següent: ''En poques paraules, la idea Juche significa que els propietaris únics de la revolució i la construcció posterior són les masses''. El pensament Juche és un sistema filosòfic i ideològic la formulació s'atribueix al president Kim Il-sung i el desenvolupament s'atribueix a l'actual líder nord-coreà [[Kim Jong-il]]. Segons alguns sectors comunistes el Juche suposa una desviació del [[leninisme]], del qual sorgeix amb l'objectiu d'adaptar-se a la cultura coreana i les necessitats del propimateix govern. La principal idea és que l'home i la dona són els responsables de les seves destinacions. Aquesta màxima en un sistema revolucionari trasllada al conjunt de persones que componen les masses populars l'autoria de la revolució i el seu desenvolupament. D'aquesta manera, cada coreà té la seva part de responsabilitat en el destí de la col·lectivitat. La revista nord-coreana''Korean Review''assenyala que ''Juche vol dir adoptar el paper de mestre de la revolució i reconstrucció del teu propi país. Això significa un procedir independent i creatiu de cada un per tal d'adaptar les solucions als problemes que puguin aparèixer en el procés de revolució i construcció''. Així s'explica la principal aplicació pràctica d'aquesta teoria.
** [[Nacional-bolxevisme]] és una variant nacionalista del marxisme-[[leninisme]], considerant-se com una teoria que s'emmarca en el socialisme nacionalista i que lluita principalment contra el liberalisme capitalista, tant en la seva visió econòmica com social. En l'actualitat té moviments actius sobretot a [[Rússia]] com el [[Partit Nacional Bolxevic]] fundat i dirigit per [[Eduard Limonov]] (i la seva escissió anomenada Front Nacional Bolxevic de Rússia, que es va separar per l'acostament de Limonov cap al Front d'Unió Civil de l'exescaquista [[Gari Kasparov]]) i a [[Alemanya]], així com en altres països europeus entre els quals es troba [[Espanya]], amb el [[Partit Nacional Bolxevic d'Espanya]] (PNBE) i el [[Front Nacional Bolxevic]], aquest últim fidel a lael corrent que intenta reconciliar nacional-bolxevisme amb els principis nacional-revolucionari si que proposa la ruptura amb el PNB Limonov.
* [[Comunisme de consells]] és un corrent proletàriaproletari-revolucionàriarevolucionari sorgida en l'àmbit de la l'[[esquerra comunista]] germano-holandesa dels anys 1920-1930. El seu punt de diferenciació i ruptura amb la [[socialdemocràcia]] i el [[leninisme]] està en la crítica dels models tradicionals de [[partit polític|partits]] i polítiques [[comunisme|comunistes]]. La formulació primerenca de la teoria comunista-consellista va ser portada a terme per [[Anton Pannekoek]] i [[Otto Rühle]], en el transcurs de la [[revolució alemanya]]. Un teòric de consells posterior i més jove però no menys important va ser [[Paul Mattick]].
* [[Luxemburguisme]] es refereix al moviment marxista revolucionari creat per [[Rosa Luxemburg]] i [[Karl Liebknecht]], conegut pel nom de [[Lliga Espartaquista]], que es caracteritzava pel seu rebuig total de la [[Primera Guerra Mundial|guerra de 1914]] i la seva defensa de la [[democràcia obrera]] enfront de la ''visió militarista del partit'' que atribuïen a [[Lenin]]. La frase de [[Karl Marx]] ''l'emancipació dels treballadors serà obra dels treballadors mateixos'' era el punt de partida de les seves idees.
* [[Marxisme autònom]] sorgit des de la l'[[esquerra política]] i és en alguns casos part de les interpretacions del [[marxisme llibertari]] (principalment) i arriba a coincidir amb alguns postulats de l'[[anarquisme]]. Promou un desenvolupament democràtic i socialitzant del poder polític, la [[democràcia participativa]], l'[[horitzontalitat]], i una constant adequació de les estratègies i tàctiques a les realitats concretes de cada espai. Es caracteritza per criticar i evitar l'avantguardisme i el burocratisme dels partits i els sindicats d'esquerra clàssics des d'un discurs [[anticapitalista]] i [[antiestatista]]. Això apunta a analitzar, criticar i evitar en la vivència la determinació de les estructures de poder de la societat capitalista i estatal per a així crear una autodeterminació de la vida que es basi en la capacitat positiva i productiva dels sectors subalterns dins de la modernitat i així també determinar a la societat. Els seus partidaris solen ser anomenats "autònoms" o "autonomistes". També hi ha la tendència important d'emfasitzar la [[política prefigurativa]], o aquella que en acció ja conté les formes socials que voleu siguin la norma de la societat. Així també la idea relacionada amb la possibilitat d'experimentació social i rebel·lia en l'ara i per tant la crítica a les visions que miren al món millor només capaç de fer-se realitat després de realitzar la revolució.
* [[Freudomarxisme]] és un intent de síntesi entre ella [[psicoanàlisi]] [[Sigmund Freud|freudià]] i el marxisme, sent els seus representants principals [[Wilhelm Reich]] i [[Herbert Marcuse]]. Posteriorment es donaran nous intents per conjugar les dues posicions especialment des de la [[Dècada del 1970|dècada dels setanta]].
* [[Situacionisme]] seria la denominació del pensament i la pràctica en la política i les arts inspirada per la Internacional Situacionista ([[1957]]-1972), si bé el substantiu ''situacionisme'' sol ser rebutjat pels autors d'aquest. Aquest corrent, el plantejament central és la [[creació de situacions]], va emergir a causa d'una convergència de plantejaments del marxisme i de l'[[Avantguardisme|avantguarda]] com la [[Internacional Lletrista]] i el Moviment Internacional per una Bauhaus Imaginista (MIBI). El [[1968]] el moviment va proposar el [[comunisme consellista]] com a ordre social ideal.
* [[Neomarxisme]] va ser una escola del [[segle XX]] que es remunta als primers escrits de Karl Marx abans de la influència d'Engels, que es va enfocar a l'[[idealisme]] dialèctic més que en el [[materialisme dialèctic]], rebutjant així el determinisme econòmic percebut en Marx més endavant, preferint enfocar-se en una [[revolució]] psicològica, més cultural que política. Molts neomarxistes com [[Herbert Marcuse]] van ser sociòlegs i psicòlegs. Estava lligat als [[moviment del 68|moviments estudiantils dels 60]]. El neomarxisme ve sota el lideratge del pensament de la [[Nova Esquerra]]. El neomarxisme també s'utilitzatutilitza sovint per a descriure l'oposició a desigualtats experimentades per països en vies de desenvolupament en el nou ordre econòmic internacional. En un sentit social, el neomarxisme afegeix l'enteniment més ampli de [[Max Weber]] sobre la [[desigualtat social]], en conceptes com ara l'[[estatus]] i el poder, a la [[filosofia marxista]].
* [[Escola de Frankfurt]] és el nom amb el quequal és coneguda la tendència filosòfica representada per un conjunt de pensadors alemanys agrupats a l'entorn de l'Institut für Sozialforschung de Frankfurt, creat el 1922 a la Universitat de [[Frankfurt del Main]]. El projecte de l'Institut consistia a renovar la teoria marxista de l'època, posant l'accent en el desenvolupament interdisciplinari i en la reflexió filosòfica sobre la pràctica científica, i va agrupar estudiosos d'altra banda molt diferents. Va ser la primera institució acadèmica d'[[Alemanya]] que va abraçar obertament el marxisme; es va traslladar a l'exili [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenc]] durant el règim [[nazisme|nazi]], per a tornar a Frankfurt després de la victòria aliada. Encara que l'Institut continua actiu avui sota la direcció de [[Axel Honneth]], habitualment es considera [[Jürgen Habermas]] l'últim membre de l'Escola de Frankfurt pròpiament dita.
 
== Referències ==
11.630

modificacions