Bonsai: diferència entre les revisions

Un '''bonsai''' (盆栽) és el conjunt harmònic i equilibrat format per una o més [[plantes]] (generalment exemplars d'espècies [[arbre|arbòries]] o [[arbust]]ives cultivades en forma d'arbre en miniatura) i el suport sobre el que viuen (normalment un [[test]] en forma de safata) amb un substrat de cultiu apropiat.

Un bonsai no és una planta genèticament empetitida, sinó un arbre normal i corrent el qualque es manté petit en podar-li les branques i arrels, i mantenir-lo dintre d'un volum reduït de terra. Un bonsai mantingut correctament sobreviurà a un arbre normal de la mateixa espècie. Tot i això, el bonsai necessita moltes atencions.

La tècnica per al cultiu del bonsai neix a l'antiga [[Xina]], i tot i que no s'ha desvelatrevelat clarament el seu origen, es troben les primeres referències arqueològiques sobre el cultiu de plantes en recipients al voltant del [[2000]] aC a la Xina, [[Egipte]] i [[Pèrsia]].

Ja el 500 aC, podem trobar documents on s'explica com trasplantar arbres de gran mida i la jardineria es desenvolupa sota la tutel·latutela imperial. Els primers textostexts sobre l'art del bonsai es troben durant el regnat de la [[dinastia Qin]] (249-206 aC) on podem trobar el mot Pun-sai, descrit amb el mateix caràcter que en [[japonès]] bonsai, i significa "arbre sense paisatge en un pot". Durant la [[dinastia Han]] (206 aC -220 dC) es reben notícies dels Punxing, que significa "arbre amb paisatge en test o safata".

Les evidències pictòriques més antigues foren descobertes l'any [[1971]] a la tomba del príncep [[Zhang Huai]], segon fill de l'[[emperador]] [[Tang Wu Zetian]] de la [[dinastia Tang]] (618-907). A les pintures s'hi poden veure dos servents pintats a banda i banda de les parets de la [[tomba]] sostenint,; un d'ells és un Punxing en miniatura amb roques i plantes, i un altre és representat amb un test amb forma de flor de [[Lotus (gènere)|lotus]], que conté un arbre amb fulles verdes i fruits vermells.

No sorgí fins al segle XII, sota la [[dinastia Song]] del Sud, el bonsai que coneixem avui. En aquella època i fins a l'any [[1644]] fou exclusiu de la noblesa; i seria durant el regnat de la [[dinastia Yuan]] (1280-1368) que es va popularitzar com a obsequi de cortesia entre les classes poderoses, mercaders, etc.

Durant molt de temps, els bonsai foren reservats a les classes dominants, feudals i religioses, apreciant sobretot els bonsai acolorits. Avui no és aquest el cas i un bon nombre de japonesos es dediquen al cultiu del bonsai, reprenent amb les seves tradicions ancestrals.

La primera exposició nacional de bonsai a [[Tòquio]] data de [[1914]]. El cultiu del bonsai no va ser reconegut com a art al Japó fins al [[1934]], després d'una exposició anual que es va celebrar al Museu d'Art de la capital japonesa, anomenada [[Kokufu-Ten]]. A hores d'ara, encara se celebra i és el més prestigiós certamen dins del món del bonsai internacional.

La seva codificació actual data de després de la [[Segona Guerra Mundial]] i va ser divulgada per en [[John Naka]]

Encara que aquesta forma de cultiu d'arbres en testostests existia ja a l'[[edat mitjana]] a les [[Països Catalans|nostres contrades]] (cas dels tarongers), no s'havia intentat mai de recrear la natura a tan petita escala.

Als Estats Units, després de la Segona Guerra Mundial, els bonsai són importats massivament del [[Japó]], tot i algunes traves burocràtiques inicials que van comportar la pèrdua d'alguns monumentals arbres centenaris per ignorància i excés de zel dels funcionaris de duanes nord-americans. A partir de [[1965]], els bonsai seran importats en grans quantitats a [[Europa]], primerament als [[Països Baixos]] i després a [[Alemanya]].

A casa nostra caldrà esperar fins alsa començaments dels anys 80 del [[segle XX]], per a conèixer les primeres divulgacions del món del bonsai a càrrec del mestre [[Faust Vergés]].

Com tots els arbres, cal que lesels bonsai visquin a l'exterior, i si no és possible, només alguns arbres tropicals aguanten curts períodes a l'interior d'un habitatge, al costat d'una [[finestra]] on li toqui el [[sol]] unes quantes hores, però és millor que no sigui de forma directa i no s'han de situar a prop d'una font de calor. Aquests bonsai, amb el temps, es debiliten i perden la forma, raó per la qual han de situar-se a ple sol sempre que el temps no sigui massa fred, car aquests arbres tropicals han de protegir-se de les gelades: en climes freds s'haurà de vigilar durant l'[[hivern]] que no hi hagi un brusc descens de temperatura. El rang crític per als arbres tropicals oscil·la segons l'espècie entre els 3 i els 7 °C. En canvi, els arbres mediterranis resisteixen molt millor el fred, i hi ha famílies d'arbres com les coníferes que resisteixen perfectament les gelades.

Es rega amb una regadora de forats molt fins, per evitar l'erosió de la terra. Un cop humitejada la terra per sobre, l'arbre ja està preparat per rebre l'aigua. Se li ha de donar temps per a preparar-se. Es regarà un segon cop al cap d'uns minuts, a fons, fins que l'aigua brolli pels forats de drenatge del test, evitant l'embassament de la terra.

Si el test o safata estan molt secs, o l'aigua no penetra bé a la terra, submergeixi'se l'ha de submergir fins a la vora del test i deixi-la reposar uns minuts.

És corrent adquirir i usar adob de bonsai, tot i que hi ha tècniques de [[compost]]atge per a fabricar-lo. L'època idònia d'abonament sol ser en període de creixement (primavera i tardor). En període de descans vegetatiu (estiu i hivern) s'abona molt menys. No s'han d'adobar per norma general les plantes dèbils, ni tampoc durant els trenta dies posteriors a un trasplantament o poda. L'adob, pot malmetre la molsa que decora una gran majoria d'arbres bonsai.

Les arrels dels Bonsais, no poden sortir del test. Amb els anys, i a força de regar-los sovint, la terra es degrada i es fa pastosa,. enEn aquest moment caldrà començar a pensar a fer un trasplanttrasplantament, retallant a la vegada part de les arrels, especialment les arrels llargues que donen voltes al fons del test, per garantir l'harmonia entre la part aèria i la terrestre. En general, s'haurà de fer a la fi de l'hivern o quan la planta estigui en període de poca activitat (abans d'iniciar la brotació) mirant de tallar un terç de les arrels, encara que aquesta operació és delicada.

Encara que de Bonsais en podem fer de qualsevol espècie, habitualment s'utilitzen arbres que tinguin les fulles petites o més facilitat per a reduir-ne la mida.