Rierada de Cambrils del 1994: diferència entre les revisions

{{MI|data=novembre de 2014}}

A tres quarts de vuit del matí del dia 10 d'octubre de 1994, dilluns, la [[riera d'Alforja]] al seu pas pel municipi de Cambrils va començar a omplir-se d'aigua que baixava amb força, a conseqüència de l'[[aiguat del 10 d'octubre de 1994]] que havia caigut durant la matinada a les muntanyes properes. Poc temps després sobrepassava la zona enjardinada i s'havia de tallar l'accés a les passarel·les de vianants que la creuaven. El pont que creua la desembocadura va quedar tallat per ambdós costats ja que l'aigua s'havia emportat un tros d'asfalt i provocat la solsida de part del terreny. En aquest lloc es va produir el primer accident personal: Pere Torres Esteller <ref name="Ferrando">Ferrando, Josep M. “La rierada s'emporta una persona”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 5</ref> va ser pres mar endins per la força de l'aigua <ref name="Rovira">Rovira, Lluís. “Tragèdia i destrucció”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 3-4</ref>.

Durant un parell d'hores (de ¼ de 10 a ¼ de 12) la riera d'Alforja va tenir el seu cabal màxim i en conseqüència les carreteres laterals es van inundar, l'aigua va començar a passar pel damunt de les passarel·les de vianants, que es van ensorrar, i també va arribar al nivell dels diversos ponts, que van quedar sense baranes.

 

Al nucli antic de la població –la vila- alguns carrers propers a la riera es van inundar: Immolats del Setge -on el nivell de l'aigua encara va pujar més per la barrera formada per dos cotxes que van quedar-hi encallats-, Hospital i sant Plàcid. La zona de l'Eixample, que uneix la vila amb el port, també es va inundar parcialment sent els carrers Santa Joaquima de Vedruna i Àngel Guimerà els més afectats. A la zona del port la Rambla Jaume I es va transformar en un riu i fins a la plaça Aragó tots els carrers que van cap al port també es van inundar.

 

Es van produir també inundacions de cases i locals comercials als carrers afectats i uns quants pàrquings van quedar completament coberts d'aigua i fang, sepultant els vehicles que hi havia estacionats. Els carrers van quedar plens de runa i de fang, de manera que ni es veia l'asfalt; en concret el carrer sta Joaquima de Vedruna es va veure molt afectat en el tram inicial proper a la riera, que va quedar inutilitzat durant uns dies i el pàrquing soterrani que s'hi troba va quedar ple fins al sostre d'aigua i fang i s'hi van malmetre més de 15 vehicles. Molta runa va quedar surant al mar, a dintre i fora del port. La quantitat de sediments arrossegats per la rierada va formar un petit delta a la seva desembocadura. Així mateix la llera de la riera va patir nombrosos desperfectes: dos ponts ensorrats, parets rebentades, fileres d'arbres engolides, voreres solsides, etc.<ref name="Rovira2">Rovira, Lluís. “Pels carrers coberts de fang”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 4</ref>

Cal afegir que la riera de Maspujols també va baixar a l'ample i va provocar un ensorrament parcial al pont de la carretera que va cap a Salou i la destrossa de part de les instal·lacions del càmping Cambrils-platja. <ref name="Ortega">Ortega, David. “Els danys de la rierada es valoren en 500 milions de pessetes”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 15-17</ref>