Lluita: diferència entre les revisions

El seu origen és incert i segurament tampoc és comú, ja que molts pobles de totes les èpoques han tingut alguna forma de lluita. En efecte, s'ha trobat representacions de lluitadors en les civilitzacions d'[[Acàdia]] i [[Sumèria]]. Les primeres informacions autèntiques sobre la lluita es remunten al temps dels sumeris: "''El Poema de Gilgamesh''", escrit al voltant del 2300 aC, relata competicions de lluita pròpia d'aquest període. A [[Babilònia]], tanmateix, n'existeixen proves arqueològiques anteriors, com unes figuretes de bronze (2600 aC) i competicions en honor al déu Marduk. Els [[hittites]] també la practicaven i coneixien. A Egipte han aparegut pintures i relleus que es refereixen a la lluita, per exemple a la tomba de Petah Hotep, a Saqqara (2300 aC) o un mural de [[Beni Hassan]] que és un vertader manual de lluita (2000 aC).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Burgun |nom=Keith |títol=Game Design Theory: A New Philosophy for Understanding Games |url=http://books.google.es/books?id=Vs1HRANyoM4C&pg=PA69&dq=beni+hassan+wrestling+tomb+15&hl=ca&sa=X&ei=QqF6UoqEAseb0wWbnIHoDg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=beni%20hassan%20wrestling%20tomb%2015&f=false |llengua=anglès |editorial=CRC Press |data=2012 |pàgines=69 |isbn=1466554207}}</ref> A [[Hagia Triada]] ([[Creta]]) s'ha trobat un relleu amb escenes de lluita que daten del període minoic (1600 aC). Els etruscs també han deixat murals de lluitadors en acció als murals de tombes (s. VI aC), per exemple el de [[Tarquínia]].

Els romans també practicaven la lluita en la seua preparació física, i encara que ja enel 186 aC es van celebrar jocs atlètics (entre ells la lluita), [[August]] els donés un gran impuls, continuaren amb [[Calígula]] i [[Claudi]], i varen assolir el seu apogeu amb Neró (s. I dC), el poble romà no entengué el concepte agonist de l'esport y siempre va veure aquests jocs com a espectacle, preferint altres emocions més fortes, com els combats de gladiadors, les curses de carros o els enfrontaments amb bèsties.

La ''Bíblia'' en elal ''Gènesi'' ens descriu el combat mític entre [[Jacob]] i l'Àngel que li val el canvi de nom a Israel "''el que lluita amb Déu''".

[[Sant Isidor de Sevilla]] al llibre XVIII de les seues ''[[Etimologies]]'' descriu la lluita com una disciplina en l'educació dels nobles visigots (s. VII).

A l'edat mitjana, la lluita continua sent popular i es beneficia del patrocini de nombroses cases reials, especialment a Anglaterra, França i Japó. És practicada àmpliament per l'aristocràcia feudal, sent una part important de l'educació dels nobles, però donada la seua accessibilitat servia igualment a l'enduriment físic i moral dels camperols i soldats, que a més feien concursos durant les festivitats. Així [[Alfons X el Savi]] l'anomena en elal «''Llibre dels jocs'' »(1283), entre els jocs de l'època.

EnA altres regions, ja se'l coneix des de fa temps, [[Mongòlia]], per exemple, té una llarga tradició de lluita. A l'Índia i el Pakistan van néixer nombrosos lluitadors famosos. Gairebé tots els països van desenvolupar el seu propi estil de lluita, són les lluites tradicionals o lluites autòctones: el [[Sambo]] a Rússia, el [[Schwingen]] a [[Suïssa]], la [[Glima]] a [[Islàndia]] i el Yagli Gures ((Turkish Oil Wrestling)) a [[Turquia]], on la tradició és molt antiga. A Espanya tenim la sort de comptar amb quatre tipus de lluites autòctones, dues molt populars: la Lluita lleonesa i la Lluita canària; i altres dues una mica menys: la lluita baltu i el Aluche càntabre. Ambdues practicades des de temps immemorials, tenen les seves primeres referències escrites als segles XV i XVI.

Quan els [[Jocs Olímpics]] van refer la seva aparició a Atenes en els primers Jocs Olímpics de l'era moderna enel 1896, es va considerar important que la lluita fos inclosa des d'un punt de vista històric de tal manera que es va tornar un dels elements centrals dels Jocs. La lluita grecoromana es percebia com la veritable reencarnació de la lluita grega i la lluita romana de l'Antiguitat i va ser la que va estar present en esta primera olimpíada.

La lluita lliure es va admetre en els Jocs Olímpics en la sessió del COI celebrada a París el 1901. Les primeres proves olímpiques van tenir lloc en els Jocs Olímpics d'estiu dedel 1904 a Saint Louis als Estats Units. Els oficials olímpics van decidir afegir esta nova disciplina, al passat certament menys ric i menys noble que l'anterior però gaudint d'un enorme renom, en particular, a Gran Bretanya i als Estats Units, que era una de les atraccions estrelles de les revetlles i fires del segle XIX, una forma d'entreteniment professional. Igual que la lluita grecoromana, compta des de llavors entre les grans disciplines dels Jocs Olímpics.

El 1912, a [[Suècia]], es va crear la [[FILA]] (Federació Internacional de Lluites Associades) que és l'organisme internacional que dirigix aquest esport. En l'actualitat, la Federació Russa domina la lluita, en particular en la grecoromana, però és dominada per Estats Units en lluita lliure. A la fila dels països d'on ixen lluitadors de nivell internacional figuren Iran, Turquia i Mongòlia, país on la lluita és l'esport nacional. Per als Jocs Olímpics de Sidney enel 2000, es va modificar el programa de lluita. Des dedel 1972, la lluita es dividia en deu categories de pes en els dos estils. En els Jocs de Sydney, es van presentar només vuit categories de pes en cada estil. Els pesos també van canviar lleugerament i es va suprimir la categoria més lleugera, anomenada comunament pes semimosca simplement.

Disset països es van repartir les medalles de lluita lliure als Jocs Olímpics dedel 1996 a Atlanta. Van ser 15 a Sydney i 17 a Atenes.

EnA l'actualitat, es compten centenars d'estils de lluita diferents a tot el món. I nombrosos països tenen estils locals, com l'estil Glima a Islàndia, Schwingen a Suïssa o Cumberland a [[Gran Bretanya]]. Però, avui en dia, són principalment quatre estils els que es practiquen en el marc de les competicions de lluita aficionada: la lluita grecoromana, la lluita lliure, el judo i el sambo. El judo es considera com un esport de ple dret als Jocs Olímpics. El sambo és una combinació de judo i lluita lliure; sobretot popular a les Repúbliques de l'Antiga Unió Soviètica, mai ha format part del programa olímpic. La lluita lliure és similar a l'estil de lluita universitari americà o lluita folk. Les preses tenen un nombre gairebé il·limitat a condició de no ser perilloses i poden aplicar a qualsevol part del cos. La lluita grecoromana limita les preses a la part superior del cos. El 2005 s'haes va introduïtintroduir una nova variant amb caràcter més lúdic i emparentat amb les lluites tradicionals: la [[Lluita platja]].