Joan Carles de Borbó i de Bragança: diferència entre les revisions

[[Fitxer:DonJuanIII.jpg|thumb|right322px|'''Joan Carles de Borbó i de Bragança''', comte de Montizón]]

'''Joan Carles de Borbó i de Bragança''',<ref>{{GEC|0011288}}</ref> comte de Montizón ([[Palau d'Aranjuez]], [[15 de maig]] de [[1822]] - [[Brighton]], [[21 de novembre]] de [[1887]]), fou comte de Montizón i pretendent [[carlisme|carlí]] al tron d'[[Espanya]] amb el nom de '''Joan III'''.

== BiografiaFamília ==

Nascut al [[Palau d'Aranjuez]] el dia 15 de maig de [[1822]]. Fill de l'infant [[Carles Maria Isidre de Borbó]] i de la infanta [[Maria Francesca de Portugal]] i germà de [[Carles Lluís de Borbó i de Bragança|Carles Lluís]] i de [[Ferran de Borbó i de Bragança]]. Nét per via paterna del rei [[Carles IV d'Espanya]] i de la princesa [[Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)|Maria Lluïsa de Borbó-Parma]] i per via materna ho era del rei [[Joan VI de Portugal]] i de la infanta [[Carlota Joaquima d'Espanya]]. Es va convertir en el pretendent carlí dues vegades (1849 i 1860) a causa de les renúncies del seu germà gran, [[Carles Lluís de Borbó i de Bragança|Carles VI]].

A la mort de [[Carles Lluís de Borbó i de Bragança]] el 1861, els drets tornaren a caure en Joan, el qual era –curiosament- un liberal convençut i canvià profundament l'orientació del carlisme acceptant la instauració d'un règim liberal; ara bé, no acatà en cap cas ni el règim isabelí ni la figura de la reina [[Isabel II d'Espanya]]. Era un admirador del progrés, d’[[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Itàlia]] i de [[Giuseppe Garibaldi|Garibaldi]], amant de viatjar i dels idiomes. La seva esposa, [[Beatriu d'Àustria-Este]], arxiduquessa d'Àustria i germana de [[Francesc V de Mòdena]] (radicalment diferent a ell) i la seva madrastra [[Maria Teresa de Bragança]] (princesa de Beira) el van considerar incapaç de dirigir el carlisme i l'obligaren a cedir els drets en el seu fill gran [[Carles de Borbó i AustriaÀustria-Este]] (futur [[Carles VII]]).

Separat de la seva esposa i rebutjat pels carlins (que el titllaren de «boig liberal»), va dedicar-se a llegir, viatjar, practicar esports i patrocinar expedicions científiques. Anècdotes sobre ell diuen que quan necessitava diners deia que subhastava, com a "rei" d'Espanya, el [[Museu del Prado]] o el [[ParqueParc del Retiro]]. Tot i aprofitar-se de la seva posició continuava defensant el sistema liberal, la llibertat de premsa i la llibertat individual.

El periòdic carlí [[''La Esperanza]]'' va arribar a fer públic un article on deia d'ell: ''"Lo que conviene a don Juan de Borbón, como a todos los príncipes que toman su rumbo, es ir a una casa de locos. Si la hubiera especial para bobos, aún nos parecería mejor"''.

Anècdotes a part, s'ha de dir que fou, segurament, el membre més erudit de tota la família reial carlina; ja que parlava 7set idiomes, era bon músic amb especialitat pel piano, pescador de coralls i perles, magnífic nedador i remer, inventor, enginyer militar, aficionat als globus i als daguerrotips[[daguerreotip]]s, caçador i acurat taxidermista (tenia molts coneixements de física, química i botànica).

L'any 1862, Isabel II va permetre que -només ell- tornés a Espanya una temporada. Com que a ell el [[carlisme]] li importava més o menys molt poc, no va tenir cap inconvenient en deixar lliure el camí al seu fill [[Carles VII]] ([[1868]]) renunciant als seus drets dinàstics. Durant la [[Tercera Guerra Carlina]] es va presentar un dia a [[Estella]] com a inventor i oficial d'enginyers, per oferir-li al seu fill -només per negocis- una espècie de ponts inflables -destinats a les operacions de guerra- que havia inventat.

L'any [[1883]], a la mort d'[[Enric de Borbó]], comte de Chambord, es convertí en el Cap de la [[Família Reial francesa]] i en el Cap de la Casa[[Dinastia delsCapet|Casa Capet]].

{{Filera de successions|títol=Pretendent carlí al tron d'espanyaEspanya<br />Joan III|abans=[[Carles de Borbó (comte de Montemolín)|Carles VI]]|després=[[Carles de Borbó i AustriaÀustria-Este|Carles VII]]|anys=[[1860]]–[[1868]]}}