Pere Nuez Pérez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 5:
Va aprendre la llengua auxiliar internacional esperanto el [[1956]] i des de llavors va participar activament al moviment esperantista, sobre tot com a professor de la llengua.<ref name=":0" /> Entre d'altres, va ensenyar a la Cooperativa de Teixidors de [[Gràcia]], situat a l'actual [[Teatreneu]].<ref>{{Ref-publicació|cognom = França|nom = Joao|article = Les cooperatives obreres de Gràcia, part de la història invisible del barri|publicació = Eldiario.es|url = http://www.eldiario.es/catalunyaplural/cooperatives-obreres-Gracia-historia-invisible_0_165533661.html|data = 17 d'agost de 2013|pàgines = }}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Pérez i Baró|nom = Albert|títol = Cent anys de la Cooperativa Teixidors a mà (Gràcia 1876-1976)|url = |edició = |llengua = |data = 1976|editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref> És autor d'un curs elemental que l'any 1984 s'editava per desena vegada.<ref name=":0" /> També va revisar el diccionari Lexicón Sopena Esperanto-castellà i castellà-Esperanto.<ref name=":0" /> Va ser el responsable del servei de coordinació de la [[Federació Espanyola d'Esperanto]] a Catalunya i també el principal organitzador de diverses trobades esperantistes a la província de Barcelona. El 1980 va ser un dels fundadors de l'[[Associació Catalana d'Esperanto]]. També Va ser membre de l'[[Associació Universal d'Esperanto]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Marco Botella|nom = Antonio|títol = Esperanto en Katalunio (1887-1987)|url = |edició = |llengua = esperanto|data = 2005|editorial = Barcelona Esperanto-Centro|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref>
A més de la seva faceta d'esperantista, Pere Nuez va ser un seguidor i promotor de la doctrina econòmica de [[Henry George]], que havia introduït a Catalunya el també esperantista [[Jesús Paluzíe i Borrell]]. Sobre aquesta matèria, Pere Nuez va donar xerrades i conferències a llocs com al [[Club d'Amics de la Unesco de Barcelona|Club d'Amics de la UNESCO]] de Barcelona, on el [[10 de maig]] de [[1980]] va
Al morir, la seva vídua [[Maria Garcés i Coll]] va llegar el seu arxiu personal a l'Associació Catalana d'Esperanto, la biblioteca de la qual porta des de llavors el nom de [[Biblioteca-Arxiu Petro Nuez]]. Aquesta biblioteca, situada a [[Sabadell]], també compta amb l'arxiu personal d'altres destacats esperantistes catalans, com [[Frederic Pujulà i Vallés]], [[Delfí Dalmau]], [[Jaume Grau Casas]], [[Ramón Fernández Jurado]] o [[Lluís Armadans i Marfà]].
|