Tit Labiè (tribú): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Tit Labiè'''
==Abans
Atès que serví com a [[pretor]] durant l'any [[60 aC|60]] o el [[59 aC]], Labiè segurament va néixer cap als anys [[99 aC|99]] o [[98 aC]]. Moltes fonts asseguren que procedia de la població de [[Cingulum]], en el [[Picè]], d'una [[Labiè (família)|família]] de l'[[cavaller romà|orde eqüestre]] oriünda també del Picè i que se suposa que pertanyia a la [[gens Àtia]]. ▼
▲Atès que serví com a pretor durant l'any [[60 aC|60]] o el [[59 aC]], Labiè segurament va néixer cap als anys [[99 aC|99]] o [[98 aC]]. Moltes fonts asseguren que procedia de la població de [[Cingulum]], en el [[Picè]], d'una [[Labiè (família)|família]] de l'[[cavaller romà|orde eqüestre]] oriünda també del Picè i que se suposa que pertanyia a la [[gens Àtia]].
Aviat va conèixer [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], que esdevindria el seu patró i que l'afavorí durant la carrera militar. Efectuà els primers serveis militars entre els anys [[78 aC|78]] i [[75 aC]], a [[Cilícia]], servint sota les ordres de [[Publi Servili Vàtia Isàuric (cònsol 48 aC)|Publi Servili Vàtia Isàuric]]; possiblement, fou llavors que va conèixer [[Juli Cèsar]].
==
Labiè fou elegit [[tribú de la plebs]] l'any [[63 aC]]
Amb el pretext de venjar la mort del seu oncle, va acusar d'alta traïció (''[[perduellio]]'') el vell [[Rabiri]], però en realitat el que volia era agradar a [[Juli Cèsar]]. Rabiri fou defensat per [[Ciceró]], que per la seva banda volia satisfer al partit del Senat.
Linha 14 ⟶ 13:
Labiè va fer un plebiscit per aprovar una llei per la qual el col·legi de pontífexs ja no escolliria els seus membres per cooptació sinó que l'elecció tornava al poble; just per aquesta llei, Juli Cèsar fou escollit [[pontífex màxim]]. Com que Cèsar volia compensar [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], Labiè i el seu col·lega Tit Ampins Balb van proposar diversos honors per al cap dels [[optimats]].
==
{{AP|Guerra de les Gàl·lies}}
Quan el [[58 aC]] Cèsar fou nomenat procònsol de la província de la [[Gàl·lia Transalpina]], s'hi va emportar Labiè com a legat. Labiè va ostentar també el títol de propretor, que segurament va obtenir de Cèsar, i que permetia prendre el comandament en absència del procònsol. Va seguir al costat de Cèsar durant la campanya de les Gàl·lies d'aquell any; va derrotar els [[tigurins]] i mai es va mostrar disposat a fer valer els seus mèrits per damunt dels del seu cap. Després de les campanyes contra [[helvecis]] i [[germànics]], Cèsar va deixar el comandament dels quarters d'hivern a Labiè i ell se'n va anar a la [[Gàl·lia Cisalpina]].
Probablement, l'any següent ([[57 aC]]) va deixar la regió, ja que no és esmentat a les fonts durant tres anys i el seu lloc apareix ocupat per [[Publi Licini Cras Dives (llegat)|Publi Cras]] (el fill del triumvir), i hi va romandre fins al [[54 aC]], quan Cras va anar a Síria per acompanyar el seu pare a la fatal campanya contra els parts. Llavors, Labiè torna a aparèixer a la Gàl·lia, al territori dels [[rems]] (''remi''), a la frontera amb els [[trevirs]] (''treviri''), on va derrotar [[Induciomarus (trèvir)|Induciomarus]] i va sotmetre els trevirs després del
A la campanya contra [[Vercingetorix]], el [[52 aC]], va tenir una part activa; va ser enviat amb quatre legions contra [[sènons]] i [[parisis]] i va ocupar la seva capital, ''[[Agendicum]]'', des d'on va marxar cap a [[Lutècia]], que fou incendiada pels gals quan s'hi acostava, i es va veure obligat a tornar a Agendicum al conèixer que els [[eduins]] i els [[bel·lòvacs]] s'havien revoltat. Durant el trajecte, va derrotar les forces del gal Camulogenus. A l'hivern va fer un intent d'eliminar per assassinat Commi, cap dels [[atrebats]], que organitzava una nova revolta, però va fracassar.
Linha 24 ⟶ 23:
Durant dos anys va detenir el comandament només a un grau per sota de Cèsar. El [[51 aC]] era a la [[Gàl·lia Togada]] (Togata o Cisalpina) defensant colònies romanes, però aviat va retornar a la Transalpina i fou enviat contra els trevirs, als quals va sotmetre sense problemes per segona vegada. El [[50 aC]] Cèsar li va donar el comandament de la [[Gàl·lia Cisalpina]].
==
{{AP|Segona guerra civil romana}}
Les seves victòries van fer pensar a Labiè que era un geni i va començar a desobeir [[Juli Cèsar]]. Aquest conflicte fou aprofitat pels [[optimats]] per buscar el suport de Labiè i, finalment, aquest va passar al parit pompeià. Quan va esclatar la guerra, el [[49 aC]], Labiè es va posar al costat del Senat, el partidaris del qual de moment el van cobrir d'elogis. Però ni els seus soldats ni les ciutats li van fer costat clarament i Cèsar va entrar a la Gàl·lia Cisalpina sense trobar resistència.
Linha 30 ⟶ 29:
El [[48 aC]] va participar, com a legat de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], a la campanya de Grècia, on es va distingir per les seves crueltats. Segons [[Appià]], fou el seu consell el que va induir Pompeu a no explotar el seu èxit a la [[Batalla de Dyrrhachium (48 aC)|batalla de Dyrrhachium]], quan podia haver guanyat la guerra. Els soldats de Cèsar que havien servit a les seves ordes i eren capturats eren executats. Fins i tot es diu que els seus consells a la [[batalla de Farsàlia]] van contribuir a la derrota de Pompeu i el Senat.
Després de Farsàlia, va fugir a [[Dyrrhachium]], on va trobar [[Ciceró]]. Des d'allí es va anar a reunir amb [[Lluci Afrani (cònsol)|Afrani]] a [[Còrcira]], amb la idea de unir-se a [[Marc Porci Cató Uticense|Cató]]. Després van anar a [[Cirene]], que li va tancar les portes, però finalment Labiè i Afrani van poder arribar a la província d'Àfrica, on [[Escipió]] i Cató encara disposaven d'un exèrcit important. El [[46 aC]] va combatre contra Cèsar a la [[batalla de Ruspina]], i encara que va tenir alguns èxits, fou finalment rebutjat; després fou
Després de la [[batalla de Thapsus]], Labiè va fugir a Hispània amb [[Gneu Pompeu el Jove]] i el [[45 aC]] va ser a la [[Batalla de Munda (45 aC)|batalla de Munda]]. Labiè hi va voler abandonar el camp de batalla per impedir que [[Bogud II]] de [[Regne de Mauritània|Mauritània]] ocupés el campament pompeià, però els soldats van pensar que fugia, es van desmoralitzar i van acabar perdent la batalla. El mateix Labiè va morir i el seu cap fou enviat a Cèsar.
== Referències
<references />
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Labie, Tit}}
[[Categoria:Militars romans de la Guerra de les Gàl·lies]]
[[Categoria:Llegats republicans]]
[[Categoria:Tribuns de la plebs del segle I aC]]
[[Categoria:
| |||