Sanguina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 4:
Anomenada antigament [[sinopia]] -per la ciutat turca de [[Sinop]]e, d'on procedia l'hematites-, va ser utilitzada en principi per als dibuixos preparatoris dels [[frescs]]: el traçat de sanguina era aplicat directament sobre el revestiment del mur que s'anava a pintar. La sanguina es va convertir en tècnica de dibuix com a tal a finals del [[segle XIV]], utilitzada llavors sobre paper amb la seva forma sòlida- traçat deixat per la barra de la sanguina-, o bé amb forma líquida -aigua aplicada amb pinzell-, i barrejada molt sovint amb altres tècniques: ploma, pedra negra o guix blanc.
Les qualitats essencials d'aquest material són la lluminositat i el poder il·lusionista en l'acabat de les encarnacions, que fan d'aquesta tècnica idònia per a tot tipus d'estudis, tant com el [[retrat]] com el [[Nu (art)|nu]]. La sanguina ha estat utilitzada per nombrosos pintors, especialment [[Leonardo da Vinci|Leonardo]], [[Michelangelo Buonarroti|Miquel Àngel]], [[Claude Lorrain|Pontormo]], [[Lorrain]], [[Charles Le Brun|Le Brun]], [[Jean-Honoré Fragonard|Fragonard]] i els [[impressionisme|impressionistes]] francesos -[[Édouard Manet|Manet]], [[Pierre-Auguste Renoir|Renoir]], [[Morisot]], etc-.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.228|llengua=castellà|consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
{{Commonscat|Red chalk drawings}}
| |||