Francesc Sabaté Llopart: diferència entre les revisions

El 1959, en el seu exili a França, va rebre la carta d'un company arrestat a Barcelona i condemnat a 30 anys de presó. Com a home lleial amb les seves amistats i d'acció, va decidir realitzar una incursió en territori espanyol al costat dels homes de la seva partida de maquis. Del [[17 de desembre]] de [[1959]] al [[3 de gener]] de [[1960]], Quico i els seus homes (Antoni Miracle Guitart, [[Roger Madrigal Torres]], Francisco Conesa Alcaraz i Martín Ruiz Montoya) van aconseguir evadir les patrulles, primer de la policia francesa i posteriorment de la Guàrdia Civil apostades pel Pirineu. Però finalment, el dia 4, trobant-se refugiats en una masia, el "Mas Clarà", situada en les muntanyes entre [[Girona]] i [[Banyoles]] van ser acorralats per la guàrdia civil. Després d'un intens tiroteig, van morir tots els homes de la partida de Quico excepte ell, que va aconseguir fugir, encara que greument malferit en una natja, una cuixa i en el coll. Gairebé miraculosament en el seu estat, va creuar el riu Ter i va arribar a [[Fornells de la Selva]] on va pujar a un tren amb la intenció d'arribar a Barcelona. Descobert pel maquinista, va saltar a un altre ferrocarril, però la guàrdia civil ja estava sobre la pista per l'avís dels ferroviaris. En les proximitats de Sant Celoni va saltar del tren en marxa i, ja en el poble, quan buscava un metge perquè l'atengués, després d'un tiroteig amb el [[sometent]] Abel Rocha, va caure mort. Eren les 8 del matí del [[5 de gener]] de [[1960]] i Quico tenia 44 anys.