Tribunal de les Aigües de València: diferència entre les revisions

== Funcionament ==

[[Fitxer:Tribunal de les aigües, Cadira de la Çequia de Benager i Faitanar, València ciutat.JPG|thumb|left|Cadira de Benàger i Faitanar]]El Tribunal està format per un representant de cada una de les [[Comunitat de regants|comunitats de regants]] que en formen part, huit en total, anomenats ''síndics'', i u d'ells és elegit president per un temps indeterminat. Tradicionalment el president ha estat el síndic de Favara o el de Tormos, alternativament.

El juici es desarrolla de forma ràpida, oral i íntegrament en [[valencià]]. El denunciant, que sol ser el ''guarda'' de la séquia a la que perteneix l'infractor, exposa el cas davant del Tribunal, i després el denunciat es defen a si mateix i respon a les preguntes del síndic de la séquia a la que perteneix. És a continuació quant el Tribunal, a excepció del síndic de la séquia en qüestió, decidix la culpabilitat o no del denunciat, i en cas afirmatiu, és el síndic de la séquia qui imposa la pena a pagar per l'infractor, d'acord en les Ordenances de la pròpia [[Comunitat de regants]]. Encara hui dia la pena s'imposa en ''sous'', tal com es feia en [[època medieval]], entenent-se actualment per ''1 sou'', el jornal diari del guarda de la séquia.

 

== Història ==

[[Fitxer:Tribunal de les Aigües Valencia.JPG|218px|left|thumb|''El Tribunal de les Aigües'', de [[Bernat Ferrandis]] ([[1865]]).<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3477&pIdSeccion=19&pIdNoticia=283743 Noticia de diari amb cuadres del Palau de la Generalitat Valenciana] (diari [[Levante-EMV|Levante]])</ref>]]

La teoria més estesa, però sense cap fonament històric, li la devem a [[Francesc Xavier Borrull]], defenguda en [[1813]] davant les [[Corts de Cadis]] per intentar salvar-lo de la seua desaparició. La seua hipòtesis és que ja existia un antecedent en [[època romana]], però que la seua fundació tal com funciona hui en dia es va produir en algun moment dels regnats dels califes [[Abd al-Rahman III]] o [[al-Hakam II]], en concret l'any [[960]] de la nostra era, sense aclarir d'on ix la referida data. La raó per a fer-ho és què és l'únic moment en què Borrull veu un moment de pau completa en la història d'[[Al-Àndalus]], i per tant deduix que d'algun moment dels regnats d'estos dos califes va haver de ixir l'orde. De fet, el [[1960]] es va commemorar el [[Mil·lenari del Tribunal de les Aigües]], impulsat per Vicente Giner Boira, assessor jurídic del Tribunal en aquell moment, i principal defensor d'esta teoria al [[segle XX]].

Una volta "establit" per a Borrull l'origen del Tribunal, s'aduix la continuïtat en època feudal pel Fur XXXV de [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]], de [[1239]], pel que ordena que les séquies es regixen "''segons que antigament és e fo establit e acostumat en temps de sarrahïns''".

 

En realitat no tenim cap document que parle expressament del Tribunal fins al [[segle XVIII]], la qual cosa no vol dir que no existira abans. Segons els [[Furs de València]] la jurisdicció sobre regadius la tenen els ''sequiers'' de cada ''Comunitat de regants''. Sabem que a principis del [[segle XV]] els sequiers d'algunes Comunitats de regants de l'[[horta de València]] ja convocaven els denunciats els dijous en la plaça de la Seu (actual de la Mare de Déu), però això no demostra l'existència d'un Tribunal constituït. Per a [[Thomas Glick]], l'origen del Tribunal no seria degut a cap rei o califa, sinó que es trataria d'una institució de molt llarga evolució. Si no tenim documentació sobre la seua existència és perquè no tenia un ''status'' legal, i com a institució jurídica no tenia cap importància, ja que la jurisdicció era dels sequiers. Pareix lògic pensar que l'objectiu de la reunió conjunta dels sequiers no era tant el judici en si, tal com es fa hui dia, sinó la consulta entre ells com a màxims coneixedors de la realitat de l'[[horta de València]].

 

És interessant la descripció del funcionament del Tribunal al segle XIX que fa [[Vicente Blasco Ibáñez]] en la seua novel·la ''La Barraca''.