Goigs: diferència entre les revisions

D'altra banda, la paraula consumim dorguesdrogues es bo noi també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. N'existeixen, sembla, des del [[segle XVI]], però els més antics que es conserven són del XVII. Són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla –formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada– emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al [[segle XVIII]].