Diferència entre revisions de la pàgina «Paredador»

1 octet eliminats ,  fa 5 anys
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
[[Fitxer:Fibla de paret seca.jpg|alt=Fibla de pedra seca|thumb|Fibla de pedra seca. Foto: Carlos Pons]]
El '''paredador''' o '''marger '''és l'artesà que construeix, entre altres elements, les parets de [[pedra seca]] que marquen els límits de les tanques de les explotacions agràries.<ref>{{Ref-web|url = http://culturapopularmenorca.cat/continguts/?page_id=1020|títol = Cultura popular i d'arrel tradicional de Menorca: oficis, artesanals, paredador|consulta = 8 de novembre de 2014|llengua = Català|editor = Consell Insular de Menorca|data = }}</ref>. Arreu dels països catalans rep diversos noms: mestre de parets ,<ref name="MatConstruct">{{Ref-llibre|cognom = Febrer i Rotger|nom = Llorenç|títol = Materials, eines i feines de la construcció|url = |edició = |llengua = Català|data = 1986|editorial = Ajuntament de Ferreries; Consell Insular de Menorca|lloc = Ferreries|pàgines = |isbn = |col·lecció = Separata de Revista de Ferreries}}</ref>, mestre marger, margener o margenera, margenador o margenadora o paredaire.
 
Els homes d'aquest ofici fan parets de còdols, o sigui, parets seques i de pedra i morter, arribant a construir infinitat d'elements com encadenats, clapers, ponts de bens, barraques de bestiar, síquies i torrents, emmacaven marges, camins, eres, porxades i, fins i tot, carrers.<ref name="MatConstruct">{{Ref-llibre|cognom = Febrer i Rotger|nom = Llorenç|títol = Materials, eines i feines de la construcció|url = |edició = |llengua = Català|data = 1986|editorial = Ajuntament de Ferreries; Consell Insular de Menorca|lloc = Ferreries|pàgines = |isbn = |col·lecció = Separata de Revista de Ferreries}}</ref> La feina es desenvolupa gairebé sempre en el camp, en contacte amb la naturalesa, açò és, en el terreny sobre el qual s'aixeca la paret, el material que s'empra per aixecar-la i la climatologia que marca el desenvolupament de la feina. La pròpia naturalesa de l'ofici fa que el lloc de treball no sigui fix, sinó que els tornalls baraten dia a dia.<ref name="PortellaPedres">{{Ref-llibre|cognom = Portella Coll|nom = Josep|títol = Pedres, parets i paredadors|url = |edició = |llengua = |data = 2000|editorial = Col·lectiu Folklòric de Ciutadella|lloc = Ciutadella|pàgines = |isbn = |col·lecció = Quaderns de folklore; núm. 66}}</ref> A la vegada, la feina està estretament relacionada amb altres, com la dels mestres de cases, els [[Trencador|trencadors]], els [[Calciner|calciners]], [[teuler]]<nowiki/>s, etc. que en moltes ocasions han fet tant uns com altres oficis.<ref name="MatConstruct" />.
 
Comunament, l'ofici es transmetia de pares a fills, de generació en generació. Juntament a aquest fet, també passava que els paredadors estaven fixats en una regió determinada que, en conseqüència, creaven un tipus de paret peculiar i definidora del paisatge. Açò ha canviat amb l'evolució dels mitjans de transport.<ref name="PortellaPedres" />
1.289.783

modificacions