Centre Democràtic i Social: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
|youth_wing = Joves del Centre Democràtic i Social
| definició = Partit polític espanyol
| president = [[Adolfo Suárez]]
| secretari general =
|founded = {{Start date|1982|7|20}}
|dissolved = [[2006]]
| ideologia = [[Socialdemocràcia]], [[liberalisme]], [[Social-liberalisme]]
|seats1 =
Linha 18 ⟶ 20:
Una de les presidentes federals ha estat Teresa Sandoval Roig. A finals de [[2005]] una part de CDS va decidir integrar-se al [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]. A causa d'això, alguns membres contraris a la unió amb un partit de [[centredreta]] van crear el partit [[Centre Democràtic Liberal]] (CDL) i uns altres van continuar amb el CDS.
== Historia ==
=== Fundació i època d'Adolfo Suárez ===
Va ser fundat el [[29 de juliol]] de [[1982]] per l'expresident del govern [[Adolfo Suárez]] i un grup de dissidents del seu anterior partit, la [[Unió de Centre Democràtic]] (UCD). Al primer congrés, a l'octubre de [[1982]], va escollir Suárez com a president i als ex-ministres [[Agustín Rodríguez Sahagún]], [[Rafael Calvo Ortega]] i [[Manuel Jiménez de Parga]] com a membres del Comitè Nacional, al costat d'altres exmilitant de la UCD com [[José Ramón Caso]], i en el qual també hi van figurar Jesús María de Viana, [[Joaquín Abril Martorell]], Fernando Castedo, Gerardo Harguindey, [[José Antonio Escudero López]], [[Francisco Javier Moldes Fontán]], Abel Cádiz i [[José Luis González Quirós]].
Es va presentar a les [[Eleccions generals espanyoles de 1982|eleccions de 1982]] obtenint 604.309 vots (2,87 %) i solament dos diputats: el propi Suárez per [[Circumscripció electoral de Madrid|Madrid]] i Rodríguez Sahagún per [[Circumscripció electoral d'Àvila|Àvila]]. Al desembre [[José Ramón Caso]] va ser designat secretari general del CDS. Un altre nomenament destacat va ser el de [[Carlos Revilla Rodríguez|Carlos Revilla]] (exdirigent del [[PSOE]]) com a president del CDS a Madrid. El CDS pretenia captar la majoria del vot anterior de l'encara existent [[Unió de Centre Democràtic|UCD]], però es va veure superat àmpliament pel [[PSOE]] i [[Aliança Popular]].
[[Fitxer:Adolfo Suárez y Francisco Javier Moldes Fontán.jpg|thumb|[[Adolfo Suárez]], junt amb el també diputat del CDS, [[Francisco Javier Moldes Fontán]], celebrant l'èxit del partit en [[Eleccions generals espanyoles de 1986|les eleccions de 1986]].]]
En les [[Eleccions generals espanyoles de 1986|eleccions de 1986]] va obtenir un gran èxit electoral, aconseguint més d'1.800.000 vots i 19 escons (que després pujarien a 23 en integrar-se diversos polítics procedents d'altres partits com [[José Ramón Lasuén Sancho]] del [[Partit Social Demòcrata|PSD]] i la FSD, exdiputat amb UCD<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/LASUEN/_JOSE_RAMON/ESPANA/COALICION_DEMOCRATICA/ELECCIONES_LEGISLATIVAS_1979_/1-3-1979/Jose/Ramon/Lasuen/queda/fuera/Coalicion/Democratica/elpepiesp/19790121elpepinac_5/Tes José Ramon Lasuén queda fuera de la Coalición Democrática] a [[El País]], 21 de gener de 1979</ref> i AP), [[Pilar Salarrullana]] (del PDP) o [[Ramón Tamames]] (del PCE), la qual cosa el va convertir en la tercera força política d'[[Espanya]] i el partit més votat a [[Província d'Àvila|Àvila]], on també va obtenir 3 dels 106 senadors. Aquest any es van fundar les Joventuts del partit. Al II Congrés del DS de novembre de [[1986]], Jesús Viana va ser escollit nou Secretari general, però la seva sobtada defunció als pocs mesos va portar a la tornada de Caso.
En les [[eleccions municipals espanyoles de 1987|eleccions municipals]], autonòmiques i [[eleccions al Parlament Europeu de 1987 (Espanya)|europees]] de [[1987]], el CDS va aconseguir en conjunt el màxim suport de la seva història, amb un total d'1.902.293 vots, un 9,76 %, obtenint la presidència del [[Govern de Canàries]], representació en 13 parlaments autonòmics (gairebé 200 diputats provincials i autonòmics), gairebé 6.000 regidors i 684 alcaldes (entre ells els d'Àvila i Segòvia), mentre el seu sostre electoral es va registrar en les europees, amb 1.976.093 vots, el 10,26 %, aconseguint 7 eurodiputats. Després d'aquests comicis es va negar a pactar amb AP, permetent al [[PSOE]] governar en minoria en la majoria de municipis i comunitats.
Al gener de [[1988]] va ingressar en la [[Internacional Liberal]], la qual va canviar a petició del propi CDS la seva denominació per la de ''Internacional Liberal i Progressista'', i en fou escollit president Adolfo Suárez. Aquest mateix any Carlos Revilla va ser substituït en la presidència del CDS a Madrid per Gerardo Harguindey, d'ideologia més conservadora. Precisament a partir de [[1989]] el CDS va donar un gir en la seva política d'equidistància entre el [[PSOE]] i el [[PP]], en pactar amb aquest últims per desallotjar al primers del [[Madrid|Ajuntament de Madrid]], fent-se Rodríguez Sahagún amb l'alcaldia de la capital.
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
* {{es}} [http://www.centrodemocraticoysocial.es/ Pàgina oficial del CDS]
{{esborrany de política}}
{{ORDENA:Centre Democratic I Social}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya]]
| |||