Cios: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Disambiguated: Rodes → Rodes (ciutat) |
||
Línia 7:
Va caure en mas d'Alexandre el gran el [[334 aC]] i a la seva mort va quedar en poder d'[[Antígon el borni|Antígon]] ([[332 aC]]) que fou rei de [[Sardes]] el [[305 aC]] fins al [[301 aC]] quant [[Seleuc I Nicàtor]] va guanyar la batalla que li va donar el poder. En aquestos anys Cios va començar a emetre moneda d'or que foren les primeres monedes d'or de la història. Cios va restar com a ciutat grega independent i més tard es va aliar a la [[Lliga Etòlia]].
[[Filip V de Macedònia]] la va ocupar, va massacrar als ciutadans als que va deportar o va vendre com esclaus, i la va donar a Prúsies de [[Regne de Bitínia|Bitínia]] (aliat seu a la guerra contra Pèrgam) que la va restaurar i repoblar (amb bitinis) i li va donar el seu propi nom (fou coneguda com a Prúsies o ''Prousias thalassia'' (que vol dir Prúsies marítima), per distingir-la d'altres ciutats amb igual nom). No se sap si Cios va romandre com un barri o va recobrar el seu antic nom, però una Cios al mateix lloc apareix esmentada després per Plini, Mela, Zosimus, i altres encara posteriors. La matança de Cios fou rebutjada per molts estats grecs i [[Rodes (ciutat)|Rodes]] i [[Pèrgam]] van demanar ajut als romans contra Macedònia, i això va servir d'excusa per iniciar la segona guerra macedònia que va acabar amb la batalla de [[Cinoscèfals]] el [[197 aC]]. La ciutat però va romandre en mans del rei de Bitínia fins al [[74 aC]].
Sota els romans Cios va tenir una constitució pròpia supervisada pel cònsol romà, i va recobrar el seu caràcter grec. Molts líders romans van elegir la ciutat com a lloc de residencia d'estiu. La ciutat va recuperar el nom de Cios o Kios llatinitzat en Cius.
| |||