Viquipèdia

Dragó de Komodo: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m (Script) File renamed: File:Komodo dragons video.wmv.OGG → File:Komodo dragons video.ogv File renaming criterion #3: Correct misleading names into accurate ones.расширение вводит...
Cap resum de modificació
Línia 16:
El '''dragó de Komodo''' (''Varanus komodoensis'') és una espècie de [[lacertili|llangardaix]] que viu a les illes de [[Komodo (illa)|Komodo]], [[Rincah|Rinca]], [[Flores (Indonèsia)|Flores]], [[Gili Motang]] i Gili Dasami, a la [[Indonèsia]] central.<ref name="komo">{{ref-llibre |autor=Trooper Walsh; Murphy, James Jerome; Claudio Ciofi; Colomba De LA Panouse |títol=Komodo Dragons: Biology and Conservation (Zoo and Aquarium Biology and Conservation Series) |editorial=Smithsonian Books|lloc=[[Washington DC]]|isbn=1-58834-073-2}}</ref> És un membre de la família dels varans ([[varànid]]s), i és l'espècie més gran vivent de llangardaix, assolint una mida mitjana de dos a tres metres i pesant aproximadament setanta quilograms. La seva mida inusual s'atribueix al [[gegantisme insular]], car no hi ha altres animals carnívors que puguin omplir el [[nínxol ecològic|nínxol]] de les illes on viuen, i també al ritme metabòlic baix del dragó de Komodo.<ref name="world">{{ref-llibre |autor=Chris Mattison, |títol=Lizards of the World |editorial=Facts on File |lloc=Nova York |any=1989 & 1992 |pàgines= pàg. 16, 57, 99, 175 |isbn=0-8160-5716-8 }}</ref><ref>{{ref-publicació|autor=Burness G, Diamond J, Flannery T |títol=Dinosaurs, dragons, and dwarfs: the evolution of maximal body size |publicació=Proc Natl Acad Sci U S A |volum=98 |exemplar=25 |pàgines=14518–23 |any=2001 |pmid=11724953 | doi = 10.1073/pnas.251548698 <!--Retrieved from CrossRef by DOI bot-->}}</ref> Com a resultat de la seva mida, aquests llangardaixos són [[depredador alfa|depredadors alfa]], dominant els [[ecosistemes]] on habiten.<ref name="firefly">{{ref-llibre |autor=Tim Halliday (Editor), Kraig Adler (Editor) |títol=Firefly Encyclopedia of Reptiles and Amphibians |editorial=Firefly Books Ltd |lloc=Hove |pàgines=112, 113, 144, 147, 168, 169 |isbn=1-55297-613-0 }}</ref> Tot i que els dragons de Komodo s'alimenten principalment de [[carronya]], també embosquen i cacen preses, incloent-hi [[invertebrats]], [[ocells]] i [[mamífers]].
 
L'aparellament comença entre maig i agost, i els ous són postos al setembre. Es dipositen aproximadament vint ous en nius de [[megapòdid]] abandonats, que posteriorment són incubats durant entre set i vuit mesos, i es desclouen a l'abril, quan hi ha una major abundància d'insectes. Els dragons de Komodo joves són vulnerables i, per tant, viuen en arbres, protegits dels depredadors i dels adults [[caníbal]]s. Triguen entre tres i cinc anys ena madurar, i poden viure tantfins coma cinquanta anys. Són capaços de [[partenogènesi]], un procés pel qual una femella pot pondre ous viables sense la participació d'un mascle.
 
Els dragons de Komodo foren descoberts pels científics occidentals el [[1910]]. La seva gran mida i ferotge reputació en fa exposicions de zoològic populars. En estat salvatge, el seu àmbit de distribució s'ha reduït a causa de les activitats humanes, i estan llistats com a [[Llista Vermella de la UICN#Categories|espècie vulnerable]] per la [[UICN]]. Estan protegits per la llei indonèsia, i un [[parc nacional]], el [[Parc nacional de Komodo]], fou fundat per contribuir a l'esforç de conservació.
Línia 41:
== Ecologia ==
[[Fitxer:KDragon1mj.jpg|thumbnail|dreta|Vista en detall d'una pota i de la cua d'un dragó de Komodo.]]
El dragó de Komodo prefereix llocs càlids i secs, i sol viure en herbassars secs oberts, sabanes, i boscosboscs tropicals a elevacions baixes. Com a [[ectoterm]] que és, és més actiu durant el dia, tot i que presenta una certa activitat [[animal nocturn|nocturna]]. Els dragons de Komodo són bastant solitaris, i només s'ajunten per aparellar-se i menjar. Són capaços de córrer ràpidament, en esprints breus, a -fins a 20 km/h-, de capbussar-se a una profunditat de 4,5 metres, i d'escalar arbres hàbilment quan són joves gràcies a les seves fortes urpes.<ref name="animal">{{ref-llibre | cognom = Burnie | nom = David | coautors = Don E. Wilson | títol = Animal | editorial = DK Publishing, Inc. | any = 2001 | lloc = Nova York, New York | pàgines = 417, 420 | isbn = 0-7894-7764-5}}</ref> Per caçar preses que estan fora del seu abast, el dragó de Komodo pot posar-se dempeus sobre les potes posteriors i utilitzar la cua com a suport.<ref name="liz"/> A mesura que el dragó de Komodo mesura, les urpes serveixen principalment com a armes, i la seva gran mida les fa poc pràctiques per escalar.<ref name="location"/>
 
Per refugiar-se, el dragó de Komodo excava caus que poden mesurar entre un i tres metres d'ample amb les seves potents potes i urpes davanteres.<ref name="cogger"/> A causa de la seva gran mida i el seu costum de dormir en aquests caus, és capaç de conservar la calor corporal durant la nit i minimitzar el temps que ha de prendre el sol durant el matí.<ref>{{ref-llibre |autor=Eric R. Pianka and Laurie J. Vitt; with a foreword by Harry W. Greene |títol=Lizards: Windows to the Evolution of Diversity |editorial=University of California Press |lloc=Berkeley |any=2003 |pàgines=244 |isbn=0-520-23401-4 }}</ref> El dragó de Komodo caça generalment a la tarda, però roman a l'ombra durant la part més calorosa del dia.<ref name="gateway-faq"/> Aquests llocs especials de repòs, habitualment situats en cornises amb una fresca brisa marina, estan marcats amb excrements i lliures de vegetació. També fan la funció de punt estratègic des d'on emboscar [[cérvols]].<ref name="southsea"/>
Línia 49:
Els dragons de Komodo són [[carnivorisme|carnívors]]. Tot i que s'alimenten majoritàriament de [[carronya]],<ref name="world" /> també embosquen preses vives acostant-s'hi silenciosament. Quan una presa adient arriba a prop del punt d'emboscada d'un dragó, aquest ataca sobtadament l'animal, llançant-se al ventre o el coll.<ref name="location"/> És capaç de localitzar les preses utilitzant el seu agut olfacte, que pot localitzar un animal mort o moribund a una distància de fins a 9,5 quilòmetres.<ref name="location"/> Els dragons de Komodo també han estat observats abatent grans porcs i cérvols amb la seva potent cua.<ref name="coldblood"/>
 
Els dragons de Komodo s'alimenten arrancant grans trossos de carn i empassant-se'ls sencers mentre subjecten el cadàver amb les potes anteriors. En el cas de preses més petites, de fins a la mida d'una cabra, les seves mandíbules que tenen articulacions laxes, el crani flexible, i l'estómac expandible, els permeten empassar-se senceres les preses. El rèptil sol evitar els continguts vegetals de l'estómac i els intestins.<ref name="southsea"/> La copiosa quantitat de saliva vermella que produeixen els dragons de Komodo contribueixen a lubricar el menjar, però empassar-se'l continua sent un procés molt llarg (15-20 minuts per empassar-se una cabra). Els dragons de Komodo poden intentar accelerar el procés envestint el cadàver contra un arbre per forçar-lo gola avall, i de vegades envesteixen amb tanta força que fan caure l'arbre.<ref name="southsea"/> Per evitar asfixiar-se mentre s'empassen les preses, respiren utilitzant un petit tub situat a sota la llengua que està connectat amb els pulmons.<ref name="location"/> Després de menjar fins a un 80% del seu pes corporal en un àpat,<ref name="firefly" /> s'arrossega fins a un lloc assolellat per accelerar la digestió, car el menjar es pot podrir i enverinar el dragó si roman massa temps sense digerir. A causa del seu metabolisme lent, els dragons grans poden sobreviure amb només dotze àpats per any.<ref name="location"/> En acabar la digestió, el dragó de Komodo regurgita una massa de banyes, pèls i dents coneguda com a pilota gàstrica, que està coberta d'una mucositat pudent. Després de regurgitar la pilota gàstrica, es frega la cara contra el terra o contra arbusts per treure's la mucositat, cosa que suggereix que, com en el cas dels humans, no li agrada l'olor dels seus propis excrements.<ref name="location"/>
 
[[Fitxer:Komodo Dragon Eating Rinca.jpg|thumbnail|esquerra|Un dragó de Komodo jove fotografiat a Rinca mentre s'alimenta del cadàver d'un búfal aquàtic.]]
Els animals més grans solen menjar primer, mentre que els més petits segueixen una jerarquia. El mascle més gran demostra la seva dominància i els més petits mostren submissió per mitjà del [[llenguatge corporal]] i d'esbufecs sords. Els dragons de la mateixa mida poden "combatre". El perdedor sol retrocedir, però en alguns casos els guanyadors maten i es mengen els perdedors.<ref name="location"/>
 
La dieta del dragó de Komodo és variada, i inclou [[invertebrats]], altres rèptils (incloent-hi dragons de Komodo més petits), [[ocells]], ous d'ocell, petits mamífers, [[micos]], [[senglar]]s, [[cabres]], [[cérvols]], [[cavalls]] i [[búfal aquàtic|búfals aquàtics]].<ref name="waterbuf">{{ref-web|editor=guardian.co.uk |url=http://www.guardian.co.uk/world/2008/jun/12/indonesia |títol=The terrifying truth about Komodo dragons |consulta=19-06-2008 |format= |obra=}}</ref> Els exemplars joves s'alimenten d'ous, [[dragó|dragons]] i petits mamífers.<ref name="world"/> A vegades, se sap que s'han menjat [[humans]] i cadàvers humans, desenterrant cossos de tombes poc fondes per fer-ho.<ref name="liz"/> Aquest costum de saquejar les tombes féu que els habitants de Komodo moguessin les tombes d'un sòl sorrenc a un d'argilós i que apiloninapilonessin roques a sobre per desencoratjar els llangardaixos.<ref name="southsea">{{ref-llibre |autor=Alison Ballance; Morris, Rod |títol=South Sea Islands: A Natural History |editorial=Firefly Books Ltd |lloc=Hove |pàgines= |isbn=1-55297-609-2 }}</ref> Segons el biòleg evolutiu [[Jared Diamond]], el dragó de Komodo podria haver evolucionat per alimentar-se de l'[[extint]] [[elefant nan]] ''[[Stegodon]]'', que en el passat visqué a Flores.<ref name = "Diamond">{{ref-publicació|cognom=Diamond |nom=Jared M. |enllaçautor= |coautors= |any=1987 |mes= |títol=Did Komodo dragons evolve to eat pygmy elephants? |publicació= [[Nature]] |volum=326 |exemplar=6116 |pàgines=832 |doi=10.1038/326832a0}}</ref> També s'ha observat dragons de Komodo espantant intencionadament cérvoles embarassades amb l'esperança que avortin i ells es puguin menjar les restes del fetus, una tècnica que ha estat observada en grans depredadors d'Àfrica.<ref name="Diamond"/>
 
Com que el dragó de Komodo manca de [[Diafragma (múscul)|diafragma]], no pot xuclar l'aigua quan beu, ni pot portar-la cap endins amb la llengua. En canvi, el que fa és agafar un glop d'aigua, aixecar el cap i deixar que l'aigua caigui per la gola.<ref name="location"/>
Línia 66:
 
=== Reproducció ===
L'[[coit|aparellament]] té lloc entre maig i agost, i els ous són postos al setembre.<ref name="sciam"/> Durant aquest període, els mascles combaten per les femelles i pel territori, agafant-se l'un a l'altre amb les potes posteriors, fins que el perdedor queda sotmès a terra. Els mascles poden vomitar o defecar mentre es preparen per al combat.<ref name="liz"/> El guanyador del combat mostra la llengua a la femella per aconseguir informació sobre la seva receptivitat.<ref name="firefly" /> Les femelles són antagonístiques, i durant les primeres fases del festeig es resisteixen amb les urpes i les dents. Així doncs, el mascle ha d'immobilitzar completament la femella durant el coit per evitar prendre mal. Altres actes de festeig són quan el mascle frega el mentó sobre la femella, esgarrapades dures a l'esquena, i llepades.<ref name="library">{{ref-web|editor=San Diego Zoo]|url=http://library.sandiegozoo.org/Fact%20Sheets/komodo_dragon/Komodo.htm |títol=Komodo Dragon |consulta=24-01-2008 |format= |obra= |urlarxiu=http://web.archive.org/web/20051216073115/http://library.sandiegozoo.org/Fact+Sheets/komodo_dragon/Komodo.htm |dataarxiu=16-12-2005 }}</ref> La copulació té lloc quan el mascle insereix un dels seus [[hemipenis]] a la [[cloaca]] de la femella.<ref name="nzpfactsheet"/> Els dragons de Komodo poden ser [[monogàmia|monògams]] i formar lligams de parella, un comportament rar en els lacertilis.<ref name="liz"/>
 
[[Fitxer:Varanus komodoensis.JPG|thumbnail|dreta|250px|En aquesta imatge són completament visibles la llarga cua i les urpes.]]
Línia 84:
}}</ref>
 
S'ha teoritzat que aquesta adaptació reproductiva permet a una única femella entrar en un [[nínxol ecològic]] aïllat (com ara una illa) i produir descendència masculina per partenogènesi, establint així una població capaç de reproduir-se sexualment (quan la femella es reprodueix amb les seves cries pot pondre ous tant masculins com femenins).<ref name="ZW" /> Malgrat els avantatges d'aquesta adaptació, els zoos són avertitsadvertits que la partenogènesi pot perjudicar la diversitat genètica,<ref name="pmid">{{ref-publicació|autor=Watts PC, Buley KR, Sanderson S, Boardman W, Ciofi C, Gibson R |títol=Parthenogenesis in Komodo Dragons |publicació=Nature |volum=444 |exemplar=7122 |pàgines=1021–2 |any=2006 |pmid=17183308 |doi=10.1038/4441021a}}</ref> a causa de la necessitat evident que l'única femella, la mare, es reprodueixi amb les seves cries mascles.
 
El 31 de gener del 2008, el [[Sedgwick County Zoo]] de [[Wichita (Kansas)|Wichita]] esdevingué el primer zoològic de les Amèriques en què s'observava la partenogènesi en dragons de Komodo. El zoològic té dues femelles adultes, una de les quals pongué uns disset ous entre el 19 i el 20 de maig del 2007. Només dos foren incubats i posteriorment es desclogueren, a causa de qüestions d'espai. El primer es desclogué el 31 de gener del 2008, mentre que el segon es desclogué l'endemà. Ambdues cries eren mascles.<ref>{{ref-web| url = http://www.scz.org/n_recent.html| títol = Recent News - Sedgwick County Zoo| consulta = 12-02-2008| editor = [[Sedgwick County Zoo]]
Línia 97:
 
=== Estudis ===
Els neerlandesos, havent-seque adonats'adonaren del nombre limitat d'exemplars salvatges, en prohibiren la caça esportiva i restringiren molt el nombre d'exemplars que es podien capturar per estudis científics. Les expedicions de recollida d'exemplars s'aturaren amb el començament de la [[Segona Guerra Mundial]], i no recomençaren fins a les dècades del 1950 i del 1960, quan els estudis es concentraren en el comportament alimentari del dragó, la seva reproducció i la seva temperatura corporal. Aproximadament a aquesta època, es planejà una expedició per estudiar el dragó de Komodo sobre un període llarg. Aquesta tasca fou assignada a la família Auffenberg, que el 1969 romangué a l'illa de Komodo durant onze mesos. Durant la seva estada, Walter Auffenberg i el seu ajudant Putra Sastrawan capturaren i etiquetaren més de cinquanta dragons de Komodo.<ref name="nwf">{{ref-publicació|nom=Mark |cognom=Cheater |títol=Chasing the Magic Dragon |publicació=National Wildlife Magazine |volum=41 |exemplar=5 |any=2003 |mes=Agost/Setembre |editorial=[[National Wildlife Federation]] |url=http://www.nwf.org/nationalwildlife/article.cfm?articleId=810&issueId=63 }}</ref> La investigació de l'expedició dels Auffenberg resultaria molt influent en la cria de dragons de Komodo en captivitat.<ref name="komo" /> Les investigacions posteriors han aclarit més la naturalesa del dragó de Komodo, i biòlegs com ara Claudio Ciofi continuen estudiant-lo.<ref name="natgeo"/>
 
== Conservació ==
Línia 125:
Un altre cas de joc en els dragons de Komodo ve de la [[Universitat de Tennessee]], on una jove dragona anomenada Kraken interaccionava amb anelles de plàstic, una sabata, una galleda i una llauna, donant-los cops amb el musell, escombrant-los i movent-los d'una banda a l'altra amb la boca. Tractava aquests objectes de manera diferent que el menjar, portant l'eminent investigador Gordon Burghardt a concloure que desmenteixen la visió que el joc amb objectes és un "comportament predador motivat per l'aliment". Kraken fou el primer dragó de Komodo a néixer en captivitat fora d'Indonèsia, naixent al [[Zoo Nacional]] el [[13 de setembre]] del [[1992]].<ref>{{ref-publicació|títol=Such jokers, those Komodo dragons |publicació=Science News |volum=78 |exemplar=1 |pàgines=78 |any=2002 |mes=Agost |citació= }}</ref><ref name="sciam"/>
 
Tanmateix, fins i tot dragons aparentment dòcils, poden de manera impredictible esdevenir agressius, especialment quan algú desconegut envaeix el seu territori. Al juny del 2001, un dragó de Komodo ferí greument [[Phil Bronstein]] (editor executiu del ''[[San Francisco Chronicle]]'') quan aquest entrà dins el seu recinte del [[Zoo de Los Angeles]], havent estat convidat a entrar pel cuidador de l'animal. El dragó mossegà Bronstein al peu nu, car el cuidador li havia dit que es tragués les sabates blanques que duia, que podrien haver excitat el dragó de Komodo.<ref>{{ref-web| url = http://www.time.com/time/sampler/article/0,8599,133163,00.html| títol = Transcript: Sharon Stone vs. the Komodo Dragon| consulta = 20-03-2008| editor = [[Time (revista)|Time]]
}}</ref><ref>{{ref-llibre |autor=Phillip T. Robinson |títol=Life at the Zoo: Behind the Scenes with the Animal Doctors |editorial=Columbia University Press |lloc=Nova York |any=2004 |pàgines=79 |isbn=0-231-13248-4 }}</ref> Tot i que aconseguí escapar-se, calgué reenganxar-li quirúrgicament diversos tendons del peu.<ref>{{ref-web| url = http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2001/06/11/MN204069.DTL| títol = Editor stable after attack by Komodo dragon / Surgeons reattach foot tendons of Chronicle's Bronstein in L.A.| consulta = 23-03-2008| editor = [[San Francisco Chronicle]]
}}</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Dragó_de_Komodo»