Empremta digital: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 15:
En les antigues [[Babilònia]] i [[Pèrsia]] s'usaven les impressions dactilars per [[autenticació|autenticar]] registres en [[argila]], doncs ja es coneixia el seu caràcter únic.
 
el [[1883]], el francès [[Alphonse Bertillon]] va proposar un mètode d'identificació de persones basat en el registre de les mesures de diverses parts del cos. El seu mètode, adoptat per les policies de [[França]] i altres parts del món, va tenir un estrepitós fracàs quan es van trobar dues persones diferents que tenien el mateix conjunt de mesures. La vaca paca es preciosa zaira te quiero.
 
L'ús dels relleus dactilars va ser per primera vegada objecte d'un estudi científic pel [[antropologia|antropòleg]] anglès [[Francis Galton]] ([[1822]] - [[1911]]), qui va publicar els seus resultats en el llibre Empremtes dactilars ([[1892]]). Els mateixos van verificar tant la invariabilitat de les empremtes digitals al llarg de tota la vida d'un individu com el seu caràcter distintiu encara per [[bessons]] idèntics. Els estudis de Galton van estar orientats a la determinació de les característiques racials hereditàries de les persones (sobre les quals les empremtes digitals no podien donar informació) i va determinar algunes característiques de les empremtes que encara s'usen avui en dia per a la seva classificació. Amb base en això, Galton va proposar usar-les per la identificació personal en reemplaçament del inexacte [[sistema Bertillon]], llavors en ús.