Equador: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
Puntuació.
Línia 45:
== Història ==
{{article principal|Història de l'Equador}}
El territori del que avui es coneix com l'Equador fou habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser, fins i tot, des d'uns 30.000 anys. El període prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el ''període paleoindi'' (fins a uns 3.500 anys aC), el ''període formatiu'' (del 4500 al 300 aC), el ''període de desenvolupament regional'' (300 aC - 800 d.C.) i el ''període d'integració'' (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'època prehistòrica podem destacar la [[cultura Valdivia]] (3500 - 1500 aC), la cultura [[Chorrera]] (900 - 300 aC), la [[cultura de La Tolita]] (600 aC - 400 d.C.) i la cultura [[Cañari]] (400 -1532), entre altres.
 
Poc abans de la conquesta inca es formaren grans confederacions de pobles, com la ''quitu'' o ''caranqui'' (coneguda posteriorment amb l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la ''cañari''. Pels voltants de [[1450]], l'inca [[Túpac Yupanqui]] començà la conquesta del territori equatorià, completada uns 30 anys després. La dominació incaica s'estroncà amb l'arribada dels [[Espanya|espanyols]], que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la [[Reial Audiència de Quito]], dins del [[Virregnat del Perú]].
 
El moviment d'independència s'inicià ja al final del [[segle XVIII]], amb els escrits d'[[Eugenio Espejo]] i altres il·lustrats. El primer ''grito'' d'independència es produí el [[10 d'agost]] de [[1809]] a Quito, però no fou fins al [[24 de maig]] de [[1822]], després de la [[batalla del Pichincha]], quan quedà establerta la independència formal de la nova república. Entre aquest any i el [[1830]] l'Equador quedà integrat a la [[Gran Colòmbia]]. La nova república independent visqué uns primers anys força inestables, sota el govern del general [[Juan José Flores]] i els seus successors. Els darrers anys del [[segle XIX]] estan dominats per les grans figures antagòniques de [[Gabriel García Moreno]], conservador, i [[Eloy Alfaro]], progressista.
 
El segle XX es caracteritza per una certa inestabilitat política (57 presidents des del 1900) i per guerres periòdiques amb el Perú ([[Guerra Equador-Perú|1941]], [[Conflicte de Paquisha|1981]] i [[Guerra del Cenepa|1995]]) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de límits fronterers, segellades amb el tractat de pau de 1998 signat pels presidents [[Alberto Fujimori]] i [[Jamil Mahuad]]. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petrolieres de la selva amazònica. El 1978, després de la dictadura de [[Guillermo Rodríguez Lara]] (''El bombita'') s'inicia el període democràtic més llarg que ha viscut el país i que dura (si bé de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat.
Línia 100:
{{millorar|data=abril de 2013}}
{{millorar traducció|data=febrer de 2013}}
 
==== Regió Sierra ====
[[Fitxer:Volcán Tungurahua.jpg|thumb|300px|Volcà Tungurahua a l'alba (2003).]]
 
La [[Regió]] Andina o Serra està formada per 10 províncies al llarg de la Serralada dels [[Andes]]. Presenta una varietat d'atractius turístics. De nord a sud es distingeixen els seus majestuosos valls volcans i nevats, posseeix una bellesa colonial i majestuós encant. Entre les elevacions més importants hi ha el Pichincha i el Cotopaxi. En aquesta regió es troba Quito que és la Capital de l''''Equador'''. Internacionalment aquesta regió es caracteritza pel turisme d'Aventura i de risc, ai que els seus nevats i volcans arriben als 5.000 metres d'altitud, són considerats com a reptes i desafiaments per esportistes extrems, És meravellós pensar que en la meitat del món es puguin gaudir de llocs on l'aventura no té límits.
 
Linha 110 ⟶ 112:
La Regió [[Insular]] està integrada per la [[Província de Galápagos]], la qual està formada per un grup de 15 illes i illots. Gairebé a mil quilòmetres de l'Equador Continental és considerat patrimoni de la Humanitat i molt estimat a nivell internacional. Es caracteritza per la seva flora i fauna única en la seva espècie. Les seves platges són de sorra clara color ivori, les seves aigües cristal·lines ideals per practicar busseig. Túnels de Lava i la seva reserva marina fan de [[Galápagos]]. Una experiència inoblidable per al turista. El seu clima és subtropical.
 
Són conegudes com les Illes Encantades, Galápagos és un lloc on s'observen paisatges sorprenents, a més d'explicar una fauna completament inigualable. Les seves tortugues, Piqueras de potes Blaus, fragates, Taurons i [[Lleó marí sud-americà|Llops marins]] el converteixen en un Paradís de la Humanitat.
 
La Regió insular està formada per diferents illes amb característiques molt particulars, [[esport]]s com caiac, busseig, snorkel són habituals a les illes. Passejades en vaixells i recorreguts per les illes és el que més agrada al turista, ja que se sent en contacte directe amb les espècies que habiten a l'illa, cas com les [[tortugues]], llops marins, Piqueras potes blaves i moltes espècies més.
 
=== Regió amazònica ===
La Regió Amazònica està formada per 7 [[províncies]]. Presenta una varietat de flora i fauna única en la seva espècie. La major activitat de la zona és l'explotació dels camps de [[petroli]] de l'Equador, el seu clima és tropical humit plujós. Amb àmplia riquesa natural en què es destaquen rius, arbres de cedre, caoba, caneló i llorer, hi ha tribus mil·lenàries en elal seu hàbitat natural, les quals encara conserven els seus costums ancestrals. Els seus pobles són productors d'atuells de fang, teixits i moltes artesanies que són molt valorades pels turistes. La regió Oriental de l'Equador és ideal i es recomana per les seves llocs plens d'aventura per al [[turisme]] extrem i d'aventura.
 
== Geografia ==
[[Fitxer:Equador.png|thumb|Mapa de l'Equador]]
 
L'Equador es divideix normalment en quatre regions, distintives geogràficament i culturalment:
 
* ''La Costa''. La costa del Pacífic és plana amb manglars i de seguida s'aixeca cap a l'est, per formar la serralada dels [[Andes]]. Està dominada per les conques dels rius [[Guayas]] (al sud) i [[Esmeraldas]] (al nord). Hi destaca el port de [[Guayaquil]], la ciutat més gran del país.
 
* ''La Sierra''. Al centre del país discorren els Andes, amb notables muntanyes i volcans com el [[Chimborazo]] (6.267 m), la màxima altitud del país, i el [[Cotopaxi]] (5.897 m), el volcà actiu més alt del planeta. A la zona de l'Equador els Andes formen dues serralades paral·lels, separades pel [[carreró interandí]], on es concentra la majoria de població. En aquesta regió es troba la capital, [[Quito]], als peus del volcà [[Pichincha]] (4.784 m).
 
* ''El Oriente''. Els estreps orientals dels Andes hi baixen fins a la conca de l'[[riu Amazones|Amazones]]. Hi predomina la selva tropical, regada per un bon nombre d'afluents de l'Amazones dels quals destaquen el [[Napo]] i el [[Pastaza]].
 
* Les [[illes Galápagos]]. Arxipèlag situat a uns 1.000 km de la costa, en ple oceà Pacífic, famós pel seu paper en la [[teoria de l'evolució]] de [[Charles Darwin|Darwin]].
 
Linha 134 ⟶ 141:
El [[9 de gener]], [[2000]], el president [[Jamil Mahuad]] va anunciar la intenció del govern d'adoptar el [[dòlar nord-americà]] com la moneda oficial de l'Equador. Després de la renúncia de Mahuad, el nou president Gustavo Naboa va adoptar el dòlar dels Estats Units, i va establir negociacions amb el [[FMI]], iniciant la lenta recuperació del país. Avui, el 50% de la població viu en pobresa, però la taxa d'inflació s'ha estabilitzat al voltant del 2-4% (l'any 2005 fou de 2,1%). El [[PIB]] per capita el 2005 era d'uns 4.300 dòlars, considerablement superior al de 2002, que no arribava a 1.400 dòlars.
 
Actualment la font d'ingressos principal del país és l'exportació de [[petroli]], la segona és les divises enviades pels emigrants (fet que demostra la importància del fenomen migratori). A continuació, es troba l'exportació de [[plàtan (fruita)|plàtan]], de [[flors]] i de [[gamba]].
 
== Demografia ==
Linha 140 ⟶ 147:
 
La Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador ([[CONAIE]]) reconeix l'existència de 27 nacionalitats clarament identificades, que han estat també reconegudes per l'Estat, de forma que aquest els reconeix llurs sistemes d'organització política i econòmica i els concedeix un cert autogovern en els seus territoris. Les nacionalitats reconegudes són:
 
* Quítxua de la serra. Es divideixen en diverses comunitats: Cayambi, Cañari, Chibuleo, Otavalo, Quitu, Panzaleo, Guaranga, Puruhá, Saraguro, Salasaca, Caranqui i Natabuela; parlen [[quítxua]].
 
* [[Achuar]] habiten a les províncies de Pastaza y Morona Santiago; la seva llengua és l'[[achuar (llengua)|achuar]].
 
* [[A'í-Cofán]] a Sucumbíos; el seu idioma és l'[[aíngae]].
 
* [[Huaorani]] a les províncies de [[Província de Pastaza|Pastaza]] i [[Província d'Orellana|Orellana]], entre el riu [[Napo]] i el [[Curaray]]; el seu idioma és el [[huao terero]].
 
* [[Shuar]] a Pastaza, Morona-Santiago i Zamora-Chinchipe; parlen [[shuar (llengua)|shuar]];.
 
* [[Siona]] i [[Secoya]], situats a la [[província de Sucumbíos]]; el seu idioma és el [[baicoca]].
 
* [[Zápara]] a la [[província de Pastaza]].
 
* Quítxua de l'Amazònia, a les províncies de Napo, Pastaza i Sucumbíos; parlen [[quítxua]].
 
* Afroequatoriana, a la vall del Chota i la [[província d'Esmeraldas]]; parlen [[castellà]].
 
* [[Chachi-Cayapa]] a Esmeraldas; el seu idioma és el [[cha'palaa]] i l'[[awapit]].
 
* [[Épera]], també a la zona d'Esmeraldas.
 
* Huancavilca a la [[província del Guayas]], cantó de Santa Elena.
 
* Manta a la [[província de Manabí]], als cantons Jipijapa y Montecristi, parlen [[castellà]].
 
* [[Tsáchila]] (o ''colorados''), al voltant de Santo Domingo de Los Colorados.
 
Linha 158 ⟶ 179:
La cultura de l'Equador es correspon amb la demografia del país i forma una rica mescla d'influències diverses. La cultura "nacional" és clarament mestissa, una mescla d'influències europees i ameríndies, amb una important aportació de la cultura afro-equatoriana en algunes províncies ([[Província d'Esmeraldas|Esmeraldas]], [[Província de Manabí|Manabí]]). Juntament amb aquesta cultura més "nacional" existeixen nombroses cultures indígenes que mantenen les seves tardicions.
 
Entre els artistes equatorians importants del segle XX, destaquen [[Luis Enrique Tábara]] (1930), [[Oswaldo Guayasamín]] (1919-1999), [[Eduardo Kingman]] (1913-1998), [[Félix Arauz]] (1935), [[Luis Molinari]] (1929), [[Theo Constanté]] (1924), [[Aníbal Villacís]] (1927), [[Manuel Rendón Seminario]] (1894), [[Juan Villafuerte]] (11945-1977) o [[Camilo Egas]]. Pel que fa a la literatura cal destacar [[Juan León Mera]], a finals del segle XIX i sobretot en el [[novel]]·lista [[Jorge Icaza]] i als [[poesia|poetes]] [[Cèsar Dávila Andrade]] i [[Luis Costales|Luis Alberto Costales]], ja en elal segle XX.
 
L'himne nacional equatorià el va compondre el [[compositor]] francès [[Antonio Neumane]] fincat a la ciutat de [[Guayaquil]] de del [[1841]].
 
{| class="wikitable"