Usuari:Cataleirxs/Gastronomia del Brasil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
barbarismes. |
||
Línia 11:
=== El nord: cuina de l'Amazones ===
La cuina indígena és pròpia de l'Amazones, al nord del país. Per a molts, la gastronomia d'aquesta zona és una de les més interessants i genuïnes del Brasil. A més a més, és considerada el millor exemple de culinaria típicament nacional.
La cuina indígena ofereix plats elaborats amb peix i fruites exòtiques i exquisides com el mango, cupaçu, açai, piquiá pupunha i guaraná.
Els peixos, tant d'aigua dolça (pirarucu i peixe boi) com salada, constitueixen un dels aliments bàsics. Generalment es consumeixen "moquejats", tècnica de rostir i, posteriorment, fumar a la fusta.
Línia 29:
[[Fitxer:Rice and beans, Hotel in Itatiaia.jpeg|thumb|250px|left|Arròs, fesols, carn i patata]]
La diversitat climàtica (tropical a la costa i parcialment àrid a l'interior) es reflecteix directament
La cuina bahiana és plural, rica i variada, ja que reuneix diferents cultures, pobles que expressen la seva identitat mitjançant ingredients, plats i rituals dels continents àfrica, europeu i americà.
Des del litoral de Pernambuco fins al de Bahia, la presència africana és notable. La cuina africana del nord-est de Brasil fou introduïda pels esclaus negres que arribaren al país a partir del segle XVI per conrear canya de sucre i explotar les mines. Aquestes receptes es basen en marisc, plàtan, coco, pebrot rostit i oli. Són plats molt elaborats, amb espícies i picants.
A Halagaos, el marisc és molt comú per les diverses llacunes costaneres. A Maranhão, la influència portuguesa és més forta que a la resta d'estats. En
Línia 38:
* Carn de sol: carn salada i curada al sol. Es conserva bastant de temps i pot ser molt important en els llargs viatges pel sertão, en la fugida de les sequies. Quan es cou, desfilada i frita amb condiments i picada amb farina de mandioca o blat de moro, dura encara més i es coneix amb el nom paçoca.
* Vatapá: peix (pagre o corvina) acompanyat d'una espessa salsa feta a base de pasta de yuca, tomàquet, coco i oli de palmell.
* Peix de coco: peix preparat amb coco i la seva llet.
* Carurú: “panaché'' gratinat de verdures cuites amb pebres i escamarlans.
* Moqueca: de gambes fresques (guisat condimentat amb herbes, especialment coriander, llimona, ceba, llet de coco i oli de palmell). Es prepara picant, amb pebre aromàtic.
* Casquinha de siri: carn de cranc, trossejada en salsa verda y servida en la seva closca.
* Frigideira: fritura, generalment de peixos i marisc, amb ous batuts i llet de coco, cuita en una olla de fang o metall.
* Acarajé: bunyols fets amb pasta de mongetes negres frites en oli de palmell farcits amb vatapá, caruru i salsa de gambes seques. És un plat de carrer o aperitiu. A Salvador de Bahia, és molt freqüent trobar-se amb "bahianes", dones amb vestits tradicionals (falda, bata d'encaix, collars, polseres i turbant) venent acarajé.
* Xinxim de galinha: plat d'influència africana amb gallina trossejada, molt condimentada, cuita en salsa de cacauet, castanya o anacard i gambes seques, gingebre, tot mòlt, però amb un sabor delicat.
Linha 57 ⟶ 64:
Selecció dels plats més representatius:
* Llom i pernil de porc: preparats de diferents formes: rostit, amb mel, en adob, etc.
* Tutu de Feijao: fesols cuits i espessits amb farina de mandioca abocada en forma de pluja. Generalment es mengen amb salsitxes fresques i ous fregits.
* Roupa velha: carn seca o restes de carn rostida, frita amb farina de mandioca.
* Pão de queijo: panellets de farina molt fina I formatge.
* Arròs amb suã: suã és la part inferior de l'espinada del porc amb tota la carn adjacent. Es daura el suã i s'ofega l'arròs amb patates.
Linha 92 ⟶ 103:
* La parrillada és principal plat de Rio Grande do Sul. A l'època de la colonització, els jesuïtes van introduir el bestiar i deixaren el ramat sota la responsabilitat dels indígenes, amb la intenció d'evangelitzar-los. Amb l'arribada dels "tropeiros" (exploradors) paulistes i miners (de Minas Gerais), que els escavitzaren, el bestiar quedà en llibertat i es dispersà pel sud del territori. Per aquest motiu, són abundants les pastures i la parrillada gauxa esdevé tradicional.
* Barreado: capes de carn i cansalada en una olla de fang amb massa de farina de blat.
Linha 98 ⟶ 110:
* Farofa: farina de mandioca passada per mantega, quan es torna humida i cruixent o quan es mescla amb ous, salsitxes fresques, col, etc. S'ha de menjar recentment feta, calenta. Aquest és l'acompanyament més comú de la cuina brasilera i també s'empra per emplenar el pollastre o el gall d'indi rostit.
* La pizza brasilera és una de les millors, inclús millor que la pizza napolitana! Se'n fan de dolces, vegetarians, de marisc, etc.
* Pa: s'assembla a la baguette francesa. Els forns venen tot tipus de pa salat i dolç, rosques, trunyelles i panellets francesos petits.
Linha 113 ⟶ 127:
* Brigadeiro: dolç de xocolata i vainilla, apreciat pels nens.
* Pé de moleque: dolç fet amb maní i sucre en forma de bloc.
* Paçoca de amendoim: dolç típic fet amb farina de yuca, maní i sucre, preparat freqüentment per a Setmana Santa.
* Quindim: dolç fet a base de vermell d'ou, sucre i coco ralla, afegint-li un colorant groc.
* Altres: olho-de-sogra, quindim, cajuzinho, suspiro, bombom de nozes, bem-casados, camafeu.
Linha 123 ⟶ 141:
* Caipirinha: és la beguda nacional de Brasil i està elaborada amb cachaça (aiguardent destil·lat de la canya de sucre. Una de les cachaça més apreciades és la de Minas Gerais o Salinas), llimona, sucre i gel. Altres versions són la caipivodka i la caipsake.
* Cafezinho: se serveix en petites tasses durant tot el dia. D'una banda, els executius brasilers fan negocis prenent un cafè. D'altra banda, les mestresses de casa reben els convidats amb un cafezinho (símbol d'hospitalitat). Inclús a les perruqueries se serveix cafè contínuament. ▼
* Cafezinho: se serveix en petites tasses durant tot el dia. D'una banda, els executius brasilers fan negocis prenent un cafè.
▲
* Sucs de fruites: coneguts amb el nom de "vitaminas". La varietat és infinita però les fruites més conegudes són: plàtan, guayaba, papaya, mango, maracuyá, cherimoya, fruta do conde, camu-camu, guarana, pitanga, cajú, acerola, jabuticaba, guaraná (té gust d'aigua carbonatada cremosa, se li atribueixen propietats tonificants), coco (aigua i batut de coco).
* Cervesa: és dorada i se serveix en forma de chope o en botella. Les principals marques són: Skol, Brahma i Antárctica.
Linha 157 ⟶ 180:
Preparació
Per a la prepraració d'aquesta recepta haurem de
Per presenter la feijoada, col·locarem a la base de cada plat l'arròs blanc i per damunt un bona cullerada de feijoada.
| |||