Bisbat de Gubbio: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Roman Catholic Diocese of Gubbio
m Robot substituint enllaç ambigu a Gregori I per Gregori I Magne
Línia 75:
Vers a la segona meitat del [[segle V]] va tenir lloc el martiri del soldat Verecondo, sobre la tomba del qual sorgí una abadia [[orde de Sant Benet|benedictina]]. Cap a finals del segle V les restes de set [[màrtir cristià|màrtirs]] africans Secondo, Secondino, Agapito, Emiliano, Antonio, Tertulla, [[Mariano i Giacomo]]) van ser portats a Gubbio: per a dos d'aquests màrtirs (Giacomo i Mariano) [[Agustí d'Hipona|sant Agustí]] havia pronunciat dos sermons. Al voltant del culte a aquests dos sants es consolidà la identitat eclesial de la ciutat i molts bisbes de Gubbio de l'època van ser citats com a ''Episcopus Sancti Mariani''.
 
El primer bisbe històricament documentat és Decenzio, mencionat a una carta del [[Papa]] [[Innocenci I]] del 416, a la qual el pontífex es refereix als ''praedecessores tui'', indici que altres bisbes havien precedit a Decenzio, com a mínim des del segle IV. El segon bisbe conegut és Gaudioso, mencionat en una carta del [[Gregori I Magne|Gregori Magne]] del 599 com a visitador de l'església de ''[[bisbat de Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino|Tadinum]]''.
 
A finals de l'edat antiga i a l'alta edat mitjana la diòcesi formava part de la zona d'influència de Ravenna, en estar situada al [[corredor bizantí]].