Òrbita d'aparcament: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
* Aquesta maniobra es necessària si l'òrbita final desitjada te un [[perigeu]] molt alt. En aquest cas el llançador accelera fins a una òrbita d'aparcament elíptica, que segueix fins al punt més alt, i un cop allí, encén de nou els motors per elevar el perigeu. (Vegeu [[Òrbita de Hohmann]]).
==Desavantatges de les òrbites d'aparcament==
El principal inconvenient d'aquest mètode es que els coets necessiten orbitar durant un temps i despres tornar a encendre els motors en condicions de gravetat zero. Més encara la durada de les dues enceses (la inicial d'injecció i la final) depenen fortament del punt dins de la finestra de llançament en el que aquest s'ha produit. Per poder fer això amb el mínim malbaratament de combustible, l'etapa coet ha de poder encendre's, apagar-se i tornar-se a encendre. Aixó fa obligatori l'us de coets de combustible líquid, ja que els de combustible sólid ni es poden apagar ni es poden tornar a encendre, ja que un cop engegats cremen fins al final. Pero, tot i emprant un motor de combustible líquid, el fet de la reengegada no es trivial, per una sèrie de motius:
* Mentre el coet orbita en gravetat zero i amb el motor apagat, els propelents floten tot allunyant-se del fons del dipòsit i de les entrades de les bombes. Aixó fa que es necessitin dipostis especials com diafragmes interiors o alguns procediments especials previs (com petites acceleracions gracies a coets auxiliars) que facin que els propelents tornin al final dels tancs.
* Al ser la missió mñes llarga, també calen bateries amb una duració més elevada i una quantitat superior d'altres consumibles.
* Alguns coets fan servir productes químics especials per encendre el motor coet. Si hi han diverses enceses, el disseny ahurà de contemplar la necessitat de dur-ne diversos jocs.
* També es farà necessari un millor aillament dels disposits (espcialment als criogènics), per evitar que massa propelents bullin i es perdin en òrbita.
* El sistema inercial de guia haurà de ser més complex i acurat ja que haurà de controlar l'estat de l'òrbita en tot moment.
* Caldrà disposar d'un sistema de control de reacció, per tal d'orientar el coet correctament per l'encesa final, i potser fins i tot establir una orientació termalment sostenible durant l'òrbita sense propulsió.
==
* El programa [[en:Apollo program|Apollo]] va emprar les òrbites d'aparcament per tots els motius mencionats anteriorment, exepte els que fan referència a les orbites geostacionàries.
* Les missions del [[en:Space Shuttle|Space Shuttle]] cap a la [[Estació Espacial Internacional]] no empren òrbites d'aparcament, bàsicament perque la estació està en una [[òrbita terrestre baixa]] molt inclinada, perquè les llançadores americanes no tenen capacitat de reencendre els motors i les finestres de llançament curtes no son un problema massa crític (ja que l'andemà n'hi haurà una altre).
* Per altre banda quan el "shuttle" es fa servir per llançar sondes interplanetàries com la [[Galileo (spacecraft)|Galileo]], si s'emmpra una òrbita d'aparcament per deixar anar la sonda al punt exacte d'injecció a l'òrbita de transferència.
* Els [[Ariane 5]] no fan servir òrbites d'aparcament. Aixó fa que el disseny del llançador sigui més simple, al no necessitar múltiples enceses, i la penalització es molt petita per la missió més usual que es la de portar càrregues a la [[òrbita geostacionaria]] donat que la rampa de llançament a la Guaiana francesa està molt propera a l'equador. De totes maneres l'etapa superior ESC-B ha estat redissenyada per suportar múltiples reenceses, de manera que aquesta maniobra es podrà dur a terme en el futur.
==Referències==
[[Categoria:Astronàutica]]
|