Geografia de l'Argentina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
desambiguació de río negro |
||
Línia 23:
L'extrem oest està conformat per la Serralada Principal del sistema andí, on es troben les més grans altures del continent, entre elles, el cim [[Aconcagua]] (6.960,8 m.) a Mendoza, la muntanya Pissis (6.882 m.) a La Rioja, el nevat Ojos del Salado (6.864 m.), a Catamarca, el cim Bonete Chico (6.850 m.) a La Rioja, el cim Tupungato (6.800 m.) a Mendoza, el cim Mercedario (67.70 m.) a San Juan, entre uns altres.
El tram patagònic dels Andes, que neix a [[Província del Neuquén|Neuquén]], és notòriament més baix que el sector nord: el volcà [[Volcà Lanín|Lanín]] (3.776 m.) a Neuquén, la muntanya Tronador (3.478 m.) a
Immediatament a l'est de la cadena principal es troben una sèrie de [[serralades]] o serres que, tenint orígens diferents o idèntics a la serralada dels Andes en si mateixa, formen amb aquesta part del sistema andí. Un primer grup d'aquestes, són aquelles serralades que corren paral·leles a la Serralada Principal en la seva part més elevada: Serra de la Punilla (cim Silvo, 4.486 m.) a San Juan, Serra del Tontal (cim Pircas 4.366 m.) a San Juan, Serra d'Uspallata (cim Pelado 3.452 m.) a Mendoza, Cordón del Plata (cim Blanco 5.490 m.) a Mendoza, als quals es pot agregar la Serralada del Viento (volcà Domuyo 4.709 m.) al nord de Neuquén.
Línia 31:
Més espaiades, al sud de les serres subandines i a l'est de les paral·leles a la Serralada Principal, es trobes diverses serres i serralades separades per planes. Elles són la Serra del Aconquija (Cerro del Bolsón 5.550 m., a Tucumán) a Catamarca i Tucumán, la Serra de Fiambalá (cim Morado, 4.920 m.) a Catamarca, la Serra de Ambato (4.407 m.) a Catamarca, la Serra de Famatina (cim General Belgrano, 6.201 m.) a La Rioja, la Serra de Velasco (cim El Mela, 4.257 m.) a La Rioja, la Serra de Valle Fértil (cim Tres Fites, 2.537 m.) a San Juan, la Serra Peu de Pal (mogote Corralitos, 3.162 m.) a San Juan, les Serres de Còrdova (cim Champaquí, 2.790 m.) a Còrdova, la Serra de San Luis (cim Agua Hedionda, 2.150 m.) a San Luis i la Serra del Nevado (cim Nevado, 3.810 m.) a Mendoza.
L''''Altiplà Patagònic''' és un conjunt d'altiplans i planes elevades i àrides intricades amb escarpades serres, enclavada entre els Andes patagònics i l'[[oceà Atlàntic]], on cau abruptament en alts penya-segats que donen al [[Mar Argentí]]. Aquesta [[plana]] està esquitxada per esporàdiques serres baixes i petites i turons aïllats (cim Anecón Grande, 2.010 m. a [[
A la Mesopotàmia Oriental, sobre les estribacions de l'escut de Brasília, el relleu es presenta com a serres baixes a la [[província de Misiones]] (serra de Misiones o de l'Imante, 846 m.), que cap al sud, a les províncies de [[Província de Corrientes|Corrientes]] i [[Entre Ríos]], es transformen en fulles d'origen sedimentari més baixes encara, que constitueixen una topografia ondulant (Tres Turons, 138 m. a [[Corrientes]]).
Línia 41:
[[Fitxer:Provincia de Buenos Aires - Martínez - Río de la Plata 2.jpg|220px|thumb|right|Costa pampeana en el seu sector fluvial: costa del [[Riu de la Plata]] superior.]]
[[Fitxer:Pinamar052.jpg|220px|thumb|right|Costa pampeana en el seu sector marítim: platja de Pinamar.]]
[[Fitxer:Zonadelosacantiladoselcondor.JPG|220px|thumb|right|Costa patagònica en el seu sector continental: costa amb penya-segats al sud de la boca del [[río Negro (Argentina)|riu Negro]].]]
[[Fitxer:Rio Grande Argentina.jpg|thumb|220px|right|Costa patagònica en el seu sector insular: costa de la ciutat de Río Grande.]]
[[Fitxer:UshuaiaViewFromPPLF2.jpg|thumb|220px|right|Costa muntanyenca: costa de la ciutat d'[[Ushuaia]].]]
Línia 67:
Els rius argentins es classifiquen en tres [[conca hidrogràfica|conques hidrogràfiques]]: la del vessant de l'Atlàntic, la del vessant del Pacífic i les endorreiques.<ref name="hidro01">[http://www.oni.escuelas.edu.ar/olimpi2000/cap-fed/elagua/argenti/galery/hidr.htm Hidrografía] de Argentina. [http://www.surdelsur.com/argentinamapas/mapaderios.htm Mapa] de ríos.</ref>
El vessant atlàntic és el més extens i l'integren la [[Conca de la Plata]], el Sistema Patagònic i una sèrie de rius menors de la província de Buenos Aires. La Conca de la Plata és la més important i culmina en l'estuari del [[Riu de la Plata]], desguassada pels rius [[riu Paranà|Paranà]], el [[riu Pilcomayo|Pilcomayo]], el [[riu Bermejo|Bermejo]], el [[riu Salado|Salado]] i l'[[riu Iguazú|Iguazú]]. El Sistema Patagònic està format per rius al·
El vessant del Pacífic és de menor extensió, integrada per rius curts, alimentats pels desglaços i les pluges dels Andes patagònics. Hi destaquen el [[riu Manso]] a la
Al centre i a l'oest del territori argentí hi ha diverses conques endorreiques integrades per rius de cabal variable que es perden a causa de l'evaporació, la infiltració o desguassen en llacunes interiors o salines. Hi destaquen el [[riu Desguadero (Argentina)|riu Desguadero]] i la llacuna del [[Mar Chiquita]], on desemboquen els rius [[riu Dulce (Argentina)|Dulce]], el [[Riu Suquía|Suquía o Primero]] i el [[riu Segundo|Segundo]].<ref name="hidro01" />
| |||