Guerra del Peloponnès: diferència entre les revisions

El [[427 aC]] va morir el rei [[Arquidam II d'Esparta]] i li va succeir el seu fill [[Agis I]]. Sota el comandament de [[Cleòmenes (general)|Cleòmenes]] van tornar a l'Àtica l'abril però es van retirar tot seguit. Alcides, almirall espartà, va anar a Lesbos en ajut de l'assetjada Mitilene però no va poder atacar davant la presència de la flota atenenca (abril); el govern oligàrquic de Mitilene va entregar armes al poble però aquest es va revoltar i va enderrocar a l'oligarquia i va tornar a l'aliança amb Atenes el juliol; però Atenes, a proposta de Cleontes, va decidir destruir la ciutat, executar a sis mil ciutadans i vendre com esclaus a les dones i nens; una gran pressió popular a Atenes va evitar aquest genocidi però no va poder evitar l'execució d'un miler d'oligarques. A l'estiu, els espartans van entrar a Platees i la ciutat fou cedida a Tebes. Nícies bloqueja Mègara. A Còrcira una revolució va portar al poder al partit aristocràtic que es va aliar a Esparta, però els atenencs van enviar una expedició dirigida per Nicòstratos amb 12 vaixells que van reposar als demòcrates en el poder, i també allí es va produir una sagnant repressió contra els oligarques; la flota espartana sota comandament d'Alcides, es va acostar a Còrcira, però va arribar una nova flota atenenca sota comandament d'Eurimedentes que va evitar la reconquesta i va fer retirar a Alcides; els oligarques (uns 500) es van fer forts a Mont Istone.

 

 

El [[425 aC]] els oligarques de Mont [[Istone]] a Còrcira foren massacrats el que va provocar protestes a Atenes. El rei [[Agis]] I d'Esparta va envair Àtica. flota va devastar la La flota atenenca sota comandament d'[[Eurimedó d'Atenes|Eurimedó]] i Sòfocles, van atacar [[Corifàsion]] al [[Peloponès]], mentre els espartans van prendre posicions prop de l'illa [[Esfactèria]]; desembarcament atenenc a la badia de [[Pilos (Messènia)|Pilos]], ciutat que fou bloquejada i ocupada. Agis va tornar de l'Àtica i va assetjar als atenencs a Pilos mentre la flota intentava el mateix per mar, però aquesta flota fou derrotada pels atenencs dirigits per [[Cleó d'Atenes|Cleó]], a [[Esfactèria]] i van ocupar la península de Metona, prop de [[Trozen]]. Esparta va demanar la pau però Cleó la va rebutjar i després d'una treva de tres setmanes es va reprendre la guerra i 420 espartans, que estaven bloquejats a Esfactèria, van ser fets presoners i l'illa fou ocupada pels atenencs.