Crimea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica l'enllaç a una altra wiki |
m Robot fa desambiguació assistida de Varna |
||
Línia 203:
Al segle IV aC van arribar els [[gots]] i al darrere els huns. Les ciutats gregues van estar sota domini de Roma i després l'[[imperi Bizantí]] encara que en molts moments foren completament autònomes. Fou un domini del [[khàzars|khanat Khàzar]] cap a la part final del segle VII, mentre els bizantins dominaven la costa fins al [[1239]]. A la meitat del segle IX vam dominar els [[magyars]] fins a la part final del segle quan van arribar el [[petxenegs]] que hi van ser tot el segle X. Al segle X i XI els russos van formar la colònia de [[Tmutarakan]] segurament prop de la moderna [[Taman]], que va tenir relacions amb Bizanci. A partir del 1030 els [[cumans]] (de fet la confederació [[kiptxaks|kiptxak]] turca de la que els cumans eren el principal grup) van dominar la península, que el 1239 va passar als khans mongols de l'[[Horda d'Or]], que fou conegut també com a [[khanat Kiptxak]], que van imposar una sobirania sobre les ciutats de la costa; a partir de 1265 es van crear colònies genoveses (la primera [[Feodòssia|Kaffa]]) que de fet van substituir al [[Quersonès Bizantí]] i van subsistir fins al [[1475]]. Aquests colònies foren molt sovint tributaries dels khans mongols i els atacs amb saqueig (com el 1298-1299) o el setge (com el 1343) foren l'excepció.
La primera menció que se'n fa a les fonts musulmanes és una campanya de [[Kaykubad I]] (1221-1236). Els mongols van ocupar per primer cop la península temporalment el 1223 i després van retornar el 1238-1239. Al segle següent es va construir una mesquita a la Vella Kirim (Solghad o Solkhat) demanada pels mamelucs egipcis que hi tenien relacions comercials i després una altra en època d'[[Uzbeg Khan]] (1313-1341). Sota aquest darrer l'islam es va estendre entre els [[tàtars de Crimea]]. A la península hi havia també jueus (es coneixen algunes tombes), [[karaïtes]] a [[Čufut Kale]]; els ortodoxos tenien un bisbat (bisbe dels ''Gothi'') a la Vella Kirim; els llatins orientals estaven representats pels genovesos fins a la seva expulsió el 1475 i tenien un bisbe catòlic esmentat des de 1261; el 1318 es va fundar el bisbat de Kaffa que tenia jurisdicció sobre [[Varna (Bulgària) | Varna ]] a [[Bulgària]] i sobre [[Nova Sarai]], capital de l'[[Horda d'Or]]; els bisbat de [[Kherson]] es va crear el 1303 i organitzat definitivament el 1333, però els intents d'evangelitzar als tàtars van fracassar i al final del segle XIV l'esforç fou abandonat. Un bisbe catòlic fou nomenat a Saray el 1351 que encara hi era després del 1370. En aquest segle es van fundar les colònies genoveses a [[Sudak]], Cembalo ([[Balaklava]]), [[Sebastòpol]], [[Tana]] ([[Azov]], Azak) i [[Moncastro]] ([[Ak Kirman]], [[Cetaea Alba]]); els [[República de Venècia|venecians]] també tenien una colònia a Tana. A les ciutats els llatins hi tenien una administració pròpia però a la ciutat hi vivien altres pobles, armenis, àrabs (comerciants), turcs, lurs, grecs, gots (després barrejats amb els tàtars de Crimea) i algun altra. Hi havia tants armenis que la regió era anomenada [[Armènia Magna]] o [[Armènia Marítima]]. La península tenia un governador del khan de l'Horda d'Or (un ''hakim'' o ''wali'') que gestionava de manera autònoma els intercanvis comercials amb Egipte; esclaus mamelucs de Kirim (Crimea) eren enviats al país del [[Nil]], i es compraven productes com teles i perfums que després es venien cap a l'interior, fins al [[Volga]] per la ruta Sughdak (Sudak), Vella Kirim i Perekop. El comerç amb [[Anatòlia]] també fou important i amb [[Trebisonda]] va durar fins al [[1462]]. Els genovesos venien productes europeus com teles i ceràmiques. La seu del govern mongol era a Vella Kirim i la segona ciutat era Eski Yirt.
Crimea fou entre 1239 i el segle XV un annexe secundari de l'Horda d'Or. A vegades va servir de refugi a pretendents com [[Nogai]] (1291) i [[Mamay]] (1359). Entre 1345 i 1348 fou assolada per la pesta negra que va matar 85.000 persones. El 1399 l'intent de la [[confederació Lituano-Polonesa]] d'arribar a la [[mar Negra]] i amenaçar Crimea, va fracassar al ser derrotats per Edigu (mestre de palau, rus Yedigey) a la riba del Vorskla; el vencedor va tenir aquí la seva base tant durant la lluita contra [[Witold]] de [[Lituània]] com després, fins a morir el 1419.
| |||