Dinastia Suri: diferència entre les revisions

▲El fundador fou el cap militar afganès [[Xer-Xah Suri]], que havia servit abans a la dinastia Lodi. El seu període de govern fou entre el primer regnat del mogol Humayun (1530 a 1540) i el segon període (1555-1556). Els afganesos tenien la seva base a Bihar i Sher Shah Suri es va fer amo entre 15340 i 1540 de Benaga i de tota l'Índia del nord dominant Agra i finalment tot el sultanat. la mort de Sher Shah a [[Kalindjar]] quan va esclatar un polvorí va posar al tron al seu fill (petit) [[Islam-Xah Suri |Islam Shah]] (1545-1553) que va poder mantenir l'impero cohesionat tot i l'ambició dels nobles afganesos als que va intentar reduir el seu poder territorial. Va morir la tardor del 1553 i li va succeir el seu fill [[Firuz-Xah Suri|Firuz Shah]] que fou assassinat per Mubariz Khan que va pujar al tron amb el nom de [[Muhàmmad-Xah Suri |Muhammad Shah Suri]]. L'anarquia es va apoderar del regne i el sistema administratiu i financer establert pel fundador es va enfonsar; diversos príncpes Surs com [[Ibrahim Suri|Ibrahim Khan]], Ahmad Khan i Muhammad Khan, es van disputar el tron a Lahora i a Bengala, i el governador de Gwaloir Tadj Khan es va revoltar. Ibrahim es va imposar a Delhi breument però va haver de deixar el poder a [[Sikander-Xah Suri |Sikander Shah]]. Aquesta confusió va permetre el retorn d'Humayun que va ocupar Lahore. El general hindú Hemu va morir en lluita contra els mogols a la [[batalla de Panipat|segona batalla de Panipat]]; [[Àdil-Xah Suri]] fou el darrer sobirà, però el 23 de juliol de 1555 Humayun entrava a Delhi.