Constantí XI Paleòleg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Constantí XI Làscaris}}
{{Sant
| nom = Sant Constantí
| nom secular = Κωνσταντίνος ΙΑ' Δραγάσης Παλαιολόγος
| imatge =Constantine XI.jpg
|imagesize =250px
|peufoto =Estàtua de Constantí XI a [[Atenes]]
|fets destacables =Darrer emperador bizantí (1448-1453)
| títols = [[emperador]], [[màrtir]] nacional
|data de naixement = [[1394]]
|data de mort = [[29 de maig]] de [[1453]]
|lloc de naixement = [[Constantinoble]] (actual [[Istanbul]])
|lloc de mort =Constantinoble
| enterrat a =
|festivitat = [[30 de maig]]
|venerat en = [[Església Ortodoxa Grega]] (culte no oficial)
Linha 25 ⟶ 26:
Era el quart fill de [[Manel II Paleòleg]]. Va succeir al seu germà gran [[Joan VIII Paleòleg]], el [[1448]]. Es va casar amb [[Teodora]], filla de [[Lleonard III Tocco]], senyor d'[[Acarnània]], duc de Lèucada i senyor de [[Angelocastron]], Vonitza i [[Varnatza]]; i després de la mort d'aquesta, amb Caterina, filla de Notaras Paleòleg Catelusi ([[Dorino I Gattiluso]]), príncep de [[Lesbos]], i amb cap de les dues va tenir fills.
Prèviament a ser emperador fou [[dèspota]] o governador de les restes de les possessions bizantines al [[Quersonès
Al morir Joan el tron fou reclamat pels seus germans Demetri, el més gran, Constantí i Tomàs. Constantí, que era al Peloponès, tenia un partit favorable a la capital, i va acceptar el nomenament que aquest partit li va proposar, però amb moltes dubtes, ja que el poder bizantí havia quedar reduït a [[Constantinoble]], el [[Peloponès]], algunes ciutats costaneres i algunes illes. Abans d'acceptar va enviar a [[Franza]] l'historiador a la cort de [[Murat II]], i va demanar permís al soldà per governar als grecs i quan el soldà va donar el permís es va embarcar cap a Constantinoble. Va fer les paus amb els seus germans als que va donar el seu [[despotat de
Al començament el regnat fou tranquil, però el [[1450]] va morir Murat II i li va succeir el seu fill i successor [[Mehmet II]] que inicialment va estar en una dura guerra amb l'[[Beylik de Karaman-oğlu|emir de Karaman]] i Bizanci sembla que va considerar el moment oportú per ajudar al príncep Orkhan, germà gran de Muhammad, que vivia a Constantinoble i reclamava el tron otomà, al qual van donar un exèrcit per presentar-se a territori dels otomans a reclamar els seus drets. Ambaixadors bizantins van anunciar al soldà el trencament dels acords i el reconeixement d'Orkhan; el visir [[Çandarlı Halil Pasha]] els va amonestar severament i va dir:
| |||