Revisió del 22:56, 19 des 2014 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. ← Edició anterior		Revisió del 01:58, 28 des 2014 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{CaixaMerovingis \| Nom =Sigebert I \|retrat =Sigebert Ier.jpg \|text retrat =Sigebert I (Bibliothèque Nationale de France). \|títol =Rei merovingi d'Austràsia \|abans = [[Clotari I]] \|després = [[Khildebert II]] \|regnat = [[561]]–[[575]] }} '''Sigebert I''' ([[535]] - [[Vitry-en-Artois]], [[575]]) va ser rei merovingi d'[[Austràsia]] des de la mort del seu pare l'any [[561]] fins al seu assassinat el [[575]].▼ ▲'''Sigebert I''' ([[535]] - [[Vitry]], [[575]]) va ser rei merovingi d'[[Austràsia]] des de la mort del seu pare l'any [[561]] fins al seu assassinat el [[575]]. Fill de [[Clotari I]] i d'[[Ingunda]], esdevingué rei d'Austràsia el [[561]] a la mort del seu pare en dividir el regne de França en quatre parts. El [[566]] es casà amb [[Brunilda]], filla del rei visigot [[Atanagild]]. El [[567]], la mort del seu germà [[Caribert I]] li proporcionà el regnat de París. [[Fitxer:Assassinat de Sigebert Ier.jpg\|thumb\|left\|Assassinat de Sigebert I (~~segons~~ [[Jean Fouquet]], (entre 1455 i 1460)). ]]▼ ~~Els [[àvar]]s, una tribu nòmada relacionada amb els [[hun]]s, van fer incursions el 562 i el 568 que el van obligar a traslladar la seva capital de [[Reims]] a [[Metz]].~~ Els [[àvars]], una tribu nòmada relacionada amb els [[huns]], van fer incursions el 562 i el 568 que el van obligar a traslladar la seva capital de [[Reims]] a [[Metz]]. El 567 [[Galswinta]], germana de Brunilda i dona del seu germà [[Khilperic I de Nèustria]], fou assassinada. Sigebert decideix venjar la seva cunyada, fet que inicia la guerra entra [[Nèustria]] i Austràsia, continuada pels seus successors. ▲[[Fitxer:Assassinat de Sigebert Ier.jpg\|thumb\|left\|Assassinat de Sigebert I (segons [[Jean Fouquet]] (entre 1455 i 1460)).]] El 573 s'apoderà de [[Poitiers]] i de la [[Turena]], però el seu germà Khilperic aconseguí conquestes a l'[[Aquitània]] i per un temps aconseguí també Reims. El 575, després que Khilperic trenqués una treva, Sigebert va aconseguir recuperar el seu regne, però poc després va ser assassinat a Vitry per ordre de Fredegunda (llavors esposa de Khilperic, possible assassina de Galswinta). El 573 s'apoderà de [[Poitiers]] i de la [[Turena]], però el seu germà Khilperic aconseguí conquestes a l'[[Aquitània]] i per un temps aconseguí també Reims. El 575, després que Khilperic trenqués una treva, Sigebert va aconseguir recuperar el seu regne, però poc després va ser assassinat a Vitry per ordre de [[Fredegunda]] (llavors esposa de Khilperic, possible assassina de Galswinta). El seu fill [[Khildebert II]], de cinc anys, va ser proclamat rei d'Austràsia a Metz, sota la regència de Brunilda i la protecció de [[Guntram]] de Borgonya. {{Inicia taula}} {{Filera de successions\|títol =[[ Rei d'[[Austràsia]] \| abans = [[Clotari I]] \| després = [[Khildebert II]] \| anys = [[561]] - [[575]]}} {{Finalitza taula}} {{commonscat}}▼ {{merovingis}} {{esborrany de França}} ▲{{commonscat}} {{Autoritat}}

Sigebert I: diferència entre les revisions