Gilabert de Centelles i Riu-sec: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Quinzena de la Qualitat |
Quinzena de la Qualitat |
||
Línia 3:
Fou senyor de la [[baronia de Nules]], i de la d'Oliva des del 1387 per herència del seu oncle matern de qui també hereta el nom ''Ramon de Riu-sech'' (nom vinculat al senyoriu, que acompanyarà sempre els senyors d'Oliva i Rebollet en tots els documents oficials).<ref name="Diversos"/>
Va participar amb les tropes valencianes en la defensa del [[Principat de Catalunya]] enfront de la [[Guerra dels armanyaguesos|Invasió d'Armanyac]]<ref name=GECGC>{{GEC|0016884|Gilabert de Centelles}}</ref> de [[Joan III d'Armagnac|Joan III]], caient presoner a [[Ceret]] el [[1390]], en estacar-se el seu cavall en un camp recentment regat,<ref name="Diversos"/> i el seu rescat va haver de fer-se amb 1000 florins de la ciutat de València.<ref>{{Ref-llibre |cognom=López Rodríguez |nom=Carlos |títol=Nobleza y poder político en el Reino de Valencia |url=https://books.google.es/books?id=1HbHdV9R9xcC&pg=PA150&dq=Gilabert+de+Centelles+1390&hl=ca&sa=X&ei=DL6fVL3nKtPkaNiDgcgC&ved=0CCEQ6AEwAA#v=onepage&q=Gilabert%20de%20Centelles%201390&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2011 |pàgines=150 |isbn=8437081157}}</ref> Com a governador del [[Rosselló]] va passar al contraatac, sortint de [[Montpeller]] amb seixanta cavallers i seixanta ballesters el [[15 d'agost]] i arribant a [[Fraisse
Amb les tropes de reforç enviades pel rei [[Joan el Caçador]] al seu nebot [[Martí el Jove]], [[rei de Sicília]] per matrimoni amb [[Maria de Sicília]], anà a [[Sicília]] el 1394 i aconseguiren amb èxit vèncer l'oposició dels barons. El rei premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l'illa, sent nomenat conseller i camarlenc.
| |||