Palau de l'Aljaferia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Projectes germans}} que enllaça amb commons:category:La Aljafería |
refs |
||
Línia 25:
Situat extramurs, a l'oest de la porta de Sancho, L’Aljaferia era al pla de l'Almozara, nom que es donava a la xara a Saragossa perquè allà es desenvolupaven les ostentacions militars. Amb l'expansió urbana a través dels anys, l'edifici ha quedat dins de la ciutat.
Construït en la segona meitat del segle XI, per iniciativa del sultà Ahmad I Al-Muqtadir com a residència dels monarques [[Banu Hud]] de [[Saraqusta]], aquest palau d'esbarjo (anomenat llavors «Qasr as-Surur» o Palau de l'Alegria) reflecteix l'esplendor assolit per l'emirat en el període del seu màxim apogeu polític i cultural. Passà a ser la residència dels reis cristians d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] [[Setge de Saraqusta (1118)|després de la conquesta]] d'[[Alfons I d'Aragó|Alfons I el Batallador]] en [[1118]]. Destaca la reforma que realitzaren els [[Reis Catòlics]] en [[1492]]. En [[1593]] [[Felip I d'Aragó]] la transformà en una [[caserna]]. Va ser reformat en els [[segle XII|segles XII]] ([[1129]]), [[segle XIII|XIII]] ([[1260]] i [[1292]]), [[segle XIV|XIV]] ([[1301]] i [[1356]]), [[segle XV|XV]] ([[1490]]-[[1493]]), [[segle XVI|XVI]] ([[1593]]), [[segle XVIII|XVIII]] ([[1772]]) i [[segle XIX|XIX]] ([[1862]]). Finalment fou restaurada i actualment acull les [[Corts d'Aragó]].<ref>{{cita libro|apellidos=Sobradiel|nombre=Pedro I.|título=La Aljafería entra en el siglo veintiuno totalmente renovada tras cinco décadas de restauración|año=1998|editorial=Grafimar·ca, S. L.|editor=Institución "Fernando el Católico"|isbn=84-7820-386-9|páginas=84}}</ref> L'any 2001 fou declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] com a part del conjunt d'arquitectura mudèjar d'Aragó.<ref>{{cita web|título=Mudejar Architecture of Aragon|url=http://whc.unesco.org/en/list/378|editorial=UNESCO World Heritage Center|fechaacceso=29 de setembre de 2014|idioma=anglès}}</ref>
== El palau andalusí ==
Línia 31:
L'Aljaferia és l'única construcció militar d'[[Al-Andalus]] en pla, i juntament amb el ribat de Susa, Tunísia, les úniques de tot l'Occident islàmic. És de planta quadrada i abraça una torre defensiva més antiga, la torre del Trovador. Com la major part de les construccions del segle XI a Saragossa, el seu origen és oriental, del conjunt cultural abbàssida-persa. El model pot ser el palau de [[Al-Ukhaidir Fortress|Uhaydir]] (Iraq), a una escala major, ja que posseeix posseeix la mateixa planta quadrada, muralles de tàpia amb torrasses circulars i arcs ogivals.
L'edificació més antiga de l'Aljafería és l'anomenada «torre del Trovador», que va rebre aquest nom a partir del drama romàntic d'Antonio García Gutiérrez, El trovador. Aquest drama va ser convertit en llibret per a l'òpera de [[Giuseppe Verdi]], [[Il Trovatore]]. Es tracta d'una torre defensiva, de planta quadrangular i cinc pisos que data de finals del segle IX o de la segona meitat del segle X.<ref>''Cfr.'' Bernabé Cabañero Subiza, “Descripción artística”, cap. «El palacio musulmán», a ''La Aljafería'' (vol. I), Zaragoza, Cortes de Aragón, 1998. p. 84.</ref>
[[Fitxer:La Aljafería - Oratorio 01.JPG|thumbnail|Saragossa. L'Aljaferia. Oratori]]En la testera nord s'edifica el conjunt més important de dependències del palau de l'època dels [[Banu Hud]], ja que inclou el Saló del Tron o Saló Daurat i la petita mesquita privada, situada al costat oriental del pòrtic d'accés que serveix d'avantsala a l'oratori. En el seu interior allotja un mihrab en l'angle sud-oriental, el nínxol, per tant, s'orienta en direcció a [[La Meca]]. Cap al sud, es troba una altra dependència de semblant grandària que aboca al pati per un pòrtic de grans arcuacions polilobulats. De nou hi ha un espai tripartit, i els seus extrems est i oest es perllonguen perpendicularment amb dues galeries laterals a què s'accedeix mitjançant amplis arcs polilobulats i que rematen en l'extrem dels seus braços en sengles arcs apuntats també polilobulats l'arrabà està decorat per complexes llaceries i relleus d'ataurics. Les traces d'arcs mixtilinis entrecreuats són característiques d'aquest palau i es dóna per primera vegada a L'Aljaferia, des d'on es difondran a les futures edificacions islàmiques.
Línia 55:
En el mateix parament escorten l'ingrés dos amplis finestrals de triple arc mixtilini amb gelosies calades sobre les seves claus, gràcies als quals s'il·lumina l'espai interior de les sales règies. Un cop recorregut l'espai de la galeria, es disposen diverses sales que antecedeixen al gran Saló del Tron, que són denominades «sales dels passos perduts». Es tracta de tres petites habitacions de planta quadrada comunicades entre si per grans finestrals calats amb gelosies que donen al pati de Sant Martí, i que servien d'avantsales d'espera per als que anaven a ser rebuts en audiència pels reis.
[[Fitxer:La Aljafería - Palacio taifa 01.JPG|thumb|left|Detall de les columnes interiors.]]
Amb l'expansió urbana a través dels anys, l'edifici ha quedat dins de la ciutat. S'ha pogut respectar al seu voltant xicotet entorn ajardinat que l'aïlla.
==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* CABAÑERO SUBIZA, Bernabé, ''La Aljafería de Zaragoza''. Saragossa, Artigrama, núm. 22, 2007, 103-129 — I.S.S.N.: 0213-1498
* CABAÑERO SUBIZA, Bernabé y Carmelo de Lasa, ''El Salón Dorado de La Aljafería: ensayo de reconstitución formal e interpretación simbólica'', Saragossa, Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, 2004. ISBN 978-84-95736-34-5
* EXPÓSITO SEBASTIÁN, Manuel, José Luis Pano Gracia y M.ª Isabel Sepúlveda Sauras, ''La Aljafería de Zaragoza'', Saragossa, Cortes de Aragón, 2006 (6ª ed.). ISBN 978-84-86794-13-2
* EWERT, Christian,''La mezquita de La Aljafería y sus pinturas'' (article basat en la monografia de G. y C. Ewert, Die Malereien in der Moschee der Aljafería in Zaragoza, Maguncia, 1999).
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=La Aljafería, Zaragoza|Palacio de La Aljafería}}
| |||