Albert Manent i Segimon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ enllaços interns
+ enllaços interns
Línia 3:
 
== Biografia ==
A la facultat de Dret conegué personatges com [[Josep Maria Ainaud de Lasarte]] i [[Ramon Folch i Camarasa]]. Ha destacat en el camp de la poesia, la narrativa i la història (incloent-hi celebrades biografies literàries, com la de [[Carles Riba]], [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]], Jaume Bofill i Mates ([[Guerau de Liost]]), [[J. V. Foix]], [[Marià Manent]] i [[Tomàs Garcés]]). D'altra banda, va participar activament en la resistència catalanista contra [[Francisco Franco|Franco]] (també des de l'exili). El 1949 participa en la publicació d'una ''Antologia Poètica Universitària'' (150 exemplars) juntament amb [[Josep Maria Espinàs]], [[Joan Raventós]], [[Josep Maria Ainaud]]... Volien demostrar que hi havia una nova generació amb empenta. El text que encapçala l'antologia el 1950 és d'Albert Manent. També col·laborà a la revista ''[[Curial (revista)|Curial]]'' amb [[Joaquim Molas]], [[Antoni Comas i Pujol|Antoni Comas]], [[Miquel Porter]] i [[Joan Ferran Cabestany]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Manent |nom=Albert |cognom2=Massot i Muntaner |nom2=Josep |títol=Records d'ahir i d'avui: homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys |url=https://books.google.es/books?id=1SwSmKuzv24C&pg=PA240&dq=curial+cabestany&hl=ca&sa=X&ei=IFKiVOblDcnaap6QgRg&ved=0CCMQ6AEwAQ#v=onepage&q=curial%20cabestany&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2001 |pàgines=240 |isbn=8484152901}}</ref> Aquells anys assisteix a classes de català que donava [[Joan Triadú]] a casa de [[Josep Maria Folch i Torres]] i participa en lectures poètiques a casa Sunyer. Més endavant, en democràcia, ha treballat en l'Administració de la [[Generalitat de Catalunya]] amb càrrecs de responsabilitat i àdhuc com a assessor del president [[Jordi Pujol]], a qui conegué durant els anys d'universitat, quan funcionava el FUC (Front Universitari Català). Del [[2000]] al [[2004]] va ser director del Centre d'Història Contemporània i des de la seva fundació ([[1980]]) fins al [[2010]] va presidir la [[Societat d'Onomàstica]]; en aquest any va ser substituït per [[Josep Maria Albaigès i Olivart]]. Ha col·laborat amb diversos mitjans de la premsa escrita, especialment amb [[Serra d'Or]], de la qual fou un dels fundadors.<ref>Guillem Molla, {{AELC|manenta}}</ref>
 
La seva tasca ha comptat amb nombrosos reconeixements; per exemple, el títol de [[Mestre en Gai Saber]], el premi Josep Pla (1987) per ''Solc de les hores'', el premi Ramon Trias Fargas (per una biografia de Fèlix Millet publicada el [[2003]]) o la publicació del llibre d'homenatge ''Records d'ahir i d'avui. Homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys''. El [[2011]] va rebre el 43è [[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes]] que atorga [[Òmnium Cultural]].<ref>[http://www.vilaweb.cat/noticia/3866247/20110328/albert-manent-premi-dhonor-lletres-catalanes.html «Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes»], a [[VilaWeb]].</ref> El seu fons personal es conserva a l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]].<ref name=Fons>{{ref-web|url=http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaFons.do?cerca=fons&codigrup=ANC&idarxiu=1&idfons=9|consulta=18 juny 2013|títol=Albert Manent. Descripció del Fons|editor=[[Arxiu Nacional de Catalunya]]}}</ref>