Dàcic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 21:
No es coneix amb claredat quan exactament el dàcic va deixar de parlar-se, ni si té descendents vius. La conquesta romana inicial de part de [[Dàcia]] no va acabar amb la llengua, ja que tribus lliures de [[dacis]] com els [[carpians]] van poder haver continuat usant-la a [[Moldàvia]] i regions limítrofes fins al segle [[Segle VI|VI]] o [[Segle VII|VII]] [[d. de C.]], on va influir en certa manera en la formació de les [[llengües eslaves]].
D'acord amb una hipòtesi, una branca del dàcic va continuar amb la llengua albanesa ([[Bogdan Hasdeu]] 1901); una altra hipòtesi connecta l'albanès no amb el dàcic, sinó amb les [[llengües il·
=== El dàcic com a substrat del protoromanès ===
Línia 28:
Si el dacio conforma realment el substrat del proto-romanès està discutit (veure ''[[Origen dels romanesos]]''), així com si aquesta teoria no relaciona la [[Romanització (aculturació)|romanització]] de la [[Dàcia]], atès que el dacio era parlat també en [[Moèsia]] i al sud i nord de [[Dardània]]. Prop de 300 paraules en les [[llengües romàniques orientals]] ([[romanès]], [[aromanès]], [[meglenoromanès]], [[istroromanès]]) podrien derivar del dàcic, atès que moltes d'ella posseeixen un caràcter ''[[satem]]'', com s'esperaria de paraules daco-tràcies (veure [[Substrat romànic oriental]]).
== Descripció lingüística ==
Moltes de les característiques del dàcic són desconegudes o discutides. No hi ha amb prou feines documents escrits en dacio. El que es coneix d'aquesta llengua prové de:
* els [[topònim]]s, [[hidrònim]]s, noms propis (noms de reis inclosos) i noms dàcics d'unes cinquanta plantes escrites per fonts [[Grècia|gregues]] i [[Antiga Roma|romanes]] (veure [[Llista de noms dàcics de plantes]]).
* les paraules del substrat contingudes en el modern [[romanès]], la llengua parlada avui en gairebé tots els territoris que els dacis van poblar: hi ha [[Llista de paraules dàciques|prop de 400 paraules]] d'origen desconegut (com ''brânză'' = formatge, ''[[balaur]]'' = [[drac]], ''vatrâ''= forn antic de pa, etc.), algunes de les quals tenen [[cognat]]s en [[albanès]]. Aquestes paraules podrien provenir de les restes de l'antic dàcic.
[[Inscripcions en dàcic]]; ''Decebalus Per Scorilo'' és la major inscripció coneguda. El poeta [[Antiga Roma|romà]] [[Ovidi]] afirmava haver après dàcic després d'haver estat exiliat a [[Tomis]] (avui [[Constança (Romania)|Constança]]) a [[Dàcia]]. En les seves obres ''[[Tristes]]'' i ''[[Epistulae exPonto]]'' explicava que va compondre poemes en llengua dàcia. Si els poemes van existir, no es van preservar.
=== Classificació ===
En la dècada de [[Anys 1950|1950]], el lingüista [[Bulgària|búlgar]] Vladimir Georgiev va publicar una obra on es demostrava que la [[fonologia]] de la llengua dacia és propera a la del [[Idioma albanès|albanès]], contribuint així a la hipòtesi que el dàcic pertanyés a la mateixa branca que l'albanès, una grup denominat ''Daco-Moesi'' (o ''Daco-Misi''), on el [[Moesi]] (o Mesi) seria un dialecte de transició entre el dàcic i el traci. Hi ha cognats entre daco-traci i albanès que podrien ser l'evidència de l'afinitat lingüística daco-tràcia-albanesa, i moltes paraules de substrat en romanès tenen la seva correspondència en albanès.
=== Evolució fonètica des del [[protoindoeuropeu]] ===
== Enllaços exteros ==▼
{{AP|Evolució fonètica del protoindoeuropeu al dàcic}}
Les consonants sonores aspirades ''*bh-'' y ''*dh'' en [[Protoindoeuropeu|PIE]] esdevingueren sonores: ''b'', ''d'' (Dàcic ''-dava'' < PIE ''*dhe-'', "fixar, sistematitzar", etc.). PIE ''*b-'' roman com a ''b'' (Dàcic ''-balus''; ''kinuboila'' < ''-uboila'' < PIE ''*abel-'', etc.), i ''*d'' roman com a ''d-'' (Dàcic ''Decebalus'' etc.).
* {{en}} [http://web.archive.org/20060305082030/soltdm.tripod.com/limbimod/romana/grecrom.htm/ Hipòtesi sobre la transformació de dàcic i traci de llengües Centum a Satem]
* {{en}} [http://web.archive.org/20090105010308/homepage.mac.com/WebObjects/FileSharing.woa/wa/default?user=sorin_paliga&templatefn=FileSharing2.html&xmlfn=TKDocument.2.xml&sitefn=RootSite.xml&aff=consumer&cty=US&lang=en Llibres escrits pel lingüista Sorin Paliga sobre les influències del traci i proto-romanès en les llengües eslaves]
| |||