Dinastia Lodi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir' |
||
Línia 8:
==Multan==
La dinastia Banu Sama de Multan fou derrocada vers 980 o 985 en un cop d'estat dirigit per un agitador [[ismaïlita]] favorable als fatimites, establint un règim xiïta aliat als ismaïlites d'[[Alamut]]; la família dels lodis paixtus que posseïen en aquesta època la terra de frontera entre Multan i Peshawar, es van convertir a aquesta tendència. El fundador de l'estat ismaïlita de Multan fou Jalam ibn Shaiban (985- ?) i la dinastia fou coneguda com a sumra o dels [[sumres]]. El virrei Shaykh Hamid Lodi (Hamid ibn Jalam) va agafar el control vers [[988]].
Els afganesos van dominar grans territoris servint a l'exèrcit [[gúrida]]. El 1186/1187 un afganès, Ali Kimakh, fou nomenat governador de Multan. Sota el sultà Giyas-ad-Din [[Balban]] (1266-1287/1288) van ser establerts en guarnició a Bhojpur, Kampila i Patiali per lluitar contra els rebels hindús del [[Doab]]. Sota [[Muhàmmad ibn Tughluq]] (1325-1351) es van revoltar a Multan ([[1341]]) dirigits pel seu cap Malik Shah Lodi; el governador de Multan fou assassinat i Malik Shah va agafar el control.
Línia 33:
Aquest va reunir un exèrcit amb 170.0000 homes la major part cavallers (i amb 1800 elefants) i va avançar fins a la capital Delhi que va atacar. Delhi fou defensada per Khwadja Bayazid, fill de Bahlul Lodi, el qual estava a Dipalpur, i que va retornar ràpidament amb set mil homes; Mahmud, assabentat de l'arribada de Bahlul, va enviar 30.000 homes i 30 elefants manats per Darya Khan Lodi i Fath Khan Harawi que es van lliurar batalla a Narela (a uns 30 km al nord de Delhi); Darya Khan, que era també afganès lodi com Bahlul, va ser guanyat a la causa d'aquest per Sayyid Shams al-Din, i va desertar, desmoralitzant a l'exèrcit de Mahmud que tot i ser superior numèricament fou derrotat. Fath Khan fou fet presoner i executat. Mahmud Shah es va haver de retirar cap a Juanpur. Bahlul llavors va decidir estendre els seus territoris i va ocupar Rapri i [[Etawah]]; en aquesta ciutat es van enfrontar altre cop els dos exèrcits (856 de l'hègira, [[1452]]/[[1453]]) sense un guanyador clar; això va impulsar la pau ajustada per la mediació d'un costat de Kutb Khan, el cosí i cunyat de Bahlul Lodi, i de l'altra de Ray Pratan, senyor de Bhongaon i Kampil. Bahlul havia de retornar el sets elefants que havia capturat a Narela i els dos estats conservarien els seus territoris dins els límits que tenien en temps d'Ibrahim Shah Sharki i de Sayyid Mubarak-Xah (1421-1435) excepte [[Shamsabad]] que seria cedida a Bahlul.
El [[1456]] o inicis del [[1457]] es va reprendre la lluita entre Jaunpur i Delhi quan el governador [[xàrquida]] de Shamsabad, Djawna Khan, va refusar entregar la ciutat a Bahlul tal com s'havia pactat. La ciutat fou ocupada per la força i en fou nomenat governador Ray Karan. Mahmud va anar en ajut de Djawna Khan i fou atacat de nit per Kutb Khan i Darya Khan, però foren derrotats i el primer fet presoner. Bahlul, afligit per aquesta notícia, va reunir forces i va marxar en persona contra Mahmud però aquest es va posar malalt i va morir abans de cap enfrontament ([[1458]]).
La seva reina principal Malika-i Djahan Bibi Khumza, filla de l'antic sultà de Delhi Sayyid Ala al-Din Alam Shah (1445-1451) el pressionava per atacar Delhi i restablir el poder de la seva nissaga i el 1473, aprofitant que Bahlul estava en campanya al [[Panjab]], va envair el seu territori. L'exèrcit de Delhi era inferior i Bahlul Shah Lodi va demanar la pau que li fou refusada; però l'exèrcit de Jaunpur va patir diverses derrotes i finalment Husayn Shah va haver de fugir per cames per salvar la vida i el seu harem incloent al reina principal va caure en mans de Bahlul.
| |||